L’Any de la Serp: resum viatger 2013

Com sembla que està de moda escriure sobre els viatges realitzats durant l’any, he decidit apuntar-me a aquest corrent i posar en ordre un any que podem considerar com a bo.

Com cada any, els primers mesos van ser en blanc, a excepció d’algun cap de setmana a Girona per visitar uns amics i, com ha de ser, abusar de la seva hospitalitat. Des d’aquí els dono les gràcies ja que suposa per nosaltres una desconnexió brutal del dia a dia.

Girona

Turquia, altre cop

Al maig i amb el bon temps, vam emprendre un nou viatge que duraria 8 dies. Després de descartar destinacions com Jordània o Egipte, Turquia va venir al nostre rescat, com en altres ocasions.

Aquest cop vam visitar Anatòlia Central, seguint les petjades deixades pels Seljúcides, a les ciutats de Sivas, Tokat i Amasya. Com sempre, Turquia no ens va defraudar i encara que curt, el viatge va ser intens. Crec doncs, que aquest ha estat el millor viatge de 2013, ja que guardem molt bon record del contacte amb la gent i del que vam poder visitar.

SivasAmasya

De nou Vielha i la Val d’Aran

Al setembre tornem a Vielha per caminar per la muntanya. Bones passejades i bon menjar, sens dubte que van gaudir d’un gran cap de setmana.

Vielha Val d'Aran

I per acabar tercer viatge a Xina

I va arribar l’octubre i amb ell la nostra escapada anual a Àsia. Al principi la nostra intenció era visitar algun país del sud-est asiàtic, Malàisia preferentment, i per això vam comprar vols a Bangkok. Però segons s’anava apropant el viatge, l’interès per aquesta regió va anar baixant fins al punt de comprar vols amb Air Àsia i de Bangkok anar a Hong Kong, on vam ser molt ben rebuts per uns amics que ens van allotjar a casa seva i que van cuidar de nosaltres els tres dies que vam estar allí. Moltes gràcies nois!!

Hong Kong

A Hong Kong vam fer el visat xinès i vam emprendre una ruta, majoritàriament en tren nocturn, per visitar els bancals d’arròs de Dazhai, els ponts de la pluja i el vent de Chengyang, les cases sobre el riu a Fenghuang, el magnífic paisatge del Parc Nacional de Zhangjiajie, els budes de Luoyang i Datong i la ciutat antiga de Pingyao. Finalitzem aquest itinerari visitant l’espectacular gran muralla i Beijing, una ciutat que ens va encantar. D’aquí tornem a Bangkok on passem la resta del viatge descansant a la platja.

Dazhai Fenghuang Luoyang

En resum, un any en què hem visitat molts llocs i vist coses meravelloses. Ens quedem però, amb l’espina de no haver pogut tornar a Ladakh, encara que esperem fer-ho aquest proper 2014.

Aquest és el nostre desig per al proper any!

Insallah!!

Amasya, la ciutat del geògraf i viatger Estrabó

La ciutat de Amasya s’aixopluga entre les muntanyes d’una estreta vall, prop del Mar Negre, protegida al nord per un alt cingle deïficat, on els Pontos van esculpir en la pedra calcària les tombes dels seus reis. Aquesta antiga ciutat sembla discórrer letàrgica a la vora del riu Yesil , on precioses cases otomanes amb balcons de fusta s’amunteguen sobre les seves aigües. La imatge des del riu és bellíssima.

Amasya_y_el_río

Amasya és famosa per ser la ciutat on va néixer Estrabó, el gran viatger i geògraf que l’any 29 aC publicà la seva obra Geogràfica, en la que es detalla el món tal com es coneixia a l’antiguitat .

Amasya ja estava habitada a l’any 5.500 a.C. Va ser conquerida per Alexandre el Gran, governada per un regne sàtrapa i va dominar la gran part d’Anatòlia en l’època del rei Mitríades II, sota el govern dels reis pòntics -un estat hereu de la cultura persa- amb els quals va començar la seva època daurada. El seu legat es reflecteix en les imponents tombes esculpides a la muntanya, similars a les de Naqsh-e-Rostam a l’Iran, encara que menys espectaculars.

Tumbas pónticas de Amasya

Amasya

L’accés a les tombes és fàcil, si bé cal pujar un bon grapat de graons des de les parades de records. Un cop a dalt i havent visitat les tombes, entre escales i túnels foradats a la roca, la imatge d’Amasya torna a ser magnífica: les ciutats antiga i moderna s’escampen als nostres peus, despunten estilitzats minarets sobre envelats de gelateries, es barregen mesquites amb botigues d’electrodomèstics, hammams amb restaurants per a turistes i antigues madrasses (escoles alcoràniques) amb aparadors de moda.

La visita a aquesta vibrant ciutat no ha fet més que començar. Vam veure mesquites, madrasses, hammams (banys turcs ) i cases otomanes fins a saciar-nos : la Beyazit Paça Camii, amb dues cúpules bessones; la Gumuslu Camii, amb la cúpula de fusta; la Burmali Minare Camii, amb el seu minaret en forma d’espiral; la Sultan Beyazit II Camii, el complex-mesquita més gran d’Amasya; o el Vakif Bedesten Kapali Karsi i el Tas Han, el mercat cobert i el caravanserrall otomà.

Hospital mental en Amasya

AmasyaMezquita en Amasya

Madraza octogonal en Amasya

La cirera de la visita seran tots i cadascun dels tes calents que sigueu capaços de prendre a la Bahcesi (teteria a l’aire lliure) que queda amagada entre el caravanserrall i el gremi dels artesans del metall, en un ambient entranyable.

Cartel anunciando te, en Amasyatetería al aire libre en Amasya

En caure la tarda, el riu ens adreça ineludiblement cap al seu passeig, on es relaxa una densa presència de turistes turcs empunyant voluminosos gelats. Sobre el riu resplendeixen les tombes pòntiques il·luminades i, a l’altre costat del pont, ens espera el barri de cases otomanes Hatuniye Mahallesi, ara reconvertides en hotels i restaurants. Un romàntic espectacle per acomiadar-nos de la ciutat i d’aquest magnífic viatge.

Mengem uns deliciosos mezzes i uns köftes (mandonguilles de carn) en un restaurant amb vistes sobre el riu i ens relaxem escoltant apassionada música turca en viu.

Cantautor en Amasya

Amasya de noche

Després de dos dies en aquesta bonica ciutat, finalitzem el viatge per aquesta part de Turquia que queda entre el Mar Negre i l’Anatòlia. No vull acabar sense deixar de recomanar tota aquesta regió, encara desconeguda per la majoria del turisme occidental, molt interessant per a tot aquell que vulgui conèixer una mica més sobre arquitectura seljúcida i otomana.

Guia pràctica del nord de Turquia: Sivas, Tokat i Amasya

madrassa a Sivas, TurquiaA la recerca de l’arquitectura Seljúcida

En preparar aquest viatge teníem moltes ganes de visitar algún país musulmà i gaudir de la seva legendària hospitalitat, de converses al caliu d’una tassa de te i també dels seus deliciosos kebabs.

Malauradament només disposavem de vuit dies, així que havíem d’escollir la destinació amb molta cura. Per tant vam decidir tornar a Turquía, un país que haviem visitat en varies ocasions.

Aquest cop vam visitar el centre-nord d’Anatòlia, una zona que no coneixiem i on hi han tants caravanserralls, madrasses i antigues mesquites Seljúcides i Otomanes per satisfer el més exigent.

La elecció d’aquestes tres ciutats – Sivas, Tokat i Amasya – va venir també donada perquè entre elles no hi han més de 2-3 hores de bus.

A continuació teniu les dades pràctiques d’aquest viatge, esperant us siguin d’utilitat si voleu visitar aquesta bonica regió.

La mesquita d’Eyüp a Estambul

Diuen que la mesquita d’Eyüp va ser la primera a construir-se a Istanbul després de la conquesta de la ciutat, el 1453, per part dels turcs. Es va edificar en el lloc on va morir Abu Ayyub al-Ansari, portador de l’estàndard de Mahoma, durant l’atac àrab a Constantinoble l’any 670. L’edifici actual data del segle XIX, l’anterior va ser destruït per un terratrèmol.

Entrada de la mesquita d'Eyüp

És una mesquita preciosa, potser no la més bonica d’Istanbul, però si una de les que té més ambient. Heu de visitar-la en divendres perquè és en divendres quan pren vida, s’omple d’homes, dones i nens, i és quan el viatger pot gaudir d’aquest ambient tan propi que les mesquites ofereixen.

Vista de la mesquitaEn aquesta entrada us vull explicar amb imatges com és un divendres a la mesquita d’Eyüp, una de les que més m’agraden i que millor conec en haver visitat en cinc ocasions.

Continua llegint

Per la Ruta de la Seda: d’Istanbul a Bishkek

En aquest viatge emprenem un projecte de ruta que sabem que trigarem anys en acabar. La ruta que iniciem avui es una ruta utilitzada per antics mercaders. La volem recórrer sense presses, gaudint de cada moment.

Es tracta d’un projecte que completarem en anys posteriors, en funció del temps que disposem i del clima de cada regió, per tant no seguirem cap ordre si no que ho farem en funció de tots aquests inputs.

Així doncs, el primer tram que ens hem proposat recórrer es el que va de Bishkek, al Kirguizistan, fins a Xian, Xina. Així que, des d’ara, donem per iniciada la nostra particular història per la Ruta de la Seda.

Octubre de 2007

Mapa Ruta de la SedaEl vol que ens ha de dur a Bishkek té una agradable escala a Istanbul, ciutat que ja hem visitat en ocasions anteriors. Aquest cop arribem en ple Ramadà, així que podem gaudir de la festa nocturna que es celebra davant la mesquita del Sultà Ahmed, que està plena de petits lokhantes (restaurants turcs) muntats per l’ocasió, amb música en directe i sobretot molta, moltíssima gent.

Istanbul vist des del sostre d'un caravanseraiFotografia d’Istanbul vist des del sostre d’un caravanserai

L’endemà un altre vol ens porta ja a Bishkek, però l”arribada no ha estat tant bé com esperàvem. La Gulnara, la propietària de la guesthouse Nomad’s Home, es va confondre amb la data d’arribada i no ens van venir a recollir a l’aeroport, com havíem quedat. Aixi que toca discutir el preu amb un nuvol de taxistes, cap dels quals coneix l’adreça.

Finalment i després d’una hora bona donant tombs per la capital més fosca que recordem, arribem a la guesthouse on, naturalment, tots dormen i no tenim habitació. Per sort en una habitació compartida queden dues lliteres buides, tot i que un dels matalassos està fet amb quatre mantes.

El matí ens desperta amb les rialles i xerrades d’altres viatgers. Sortim a esmorzar i comprovem amb alegria com en aquesta guesthouse amagada s’allotgen uns 26 viatgers, tot ple!

Allotjament a Bishkek

Decidim visitar Bishkek l’endemà i aprofitar que el dia ens regala un sol esplèndid per anar a Tokmok, a 80 km, i visitar la Torre de Burana, una torre cilíndrica que impressiona per les muntanyes nevades del fons.

Estepes del Kirguizistan

És l’única edificació que queda de l’antiga ciutat de Balasagun, capital dels Karakhanides. Per anar agafem un minibús i un cop en Tokmok lloguem un taxi, ja que la torre es troba als afores. La torre, lleugerament inclinada, tenia 45 m d’altura, però diversos terratrèmols van causar danys de consideració deixant la seva altura actual en 25 m. Una petita escala interior permet pujar al més alt, des d’on es divisa una esplèndida imatge de l’estepa i de les muntanyes.

Torre de Burana al Kirguizistan

nens a cavall a Kochkor

Uns nois a cavall ens saluden i es deixen fotografiar, al costat de ells diversos petròglifs ens recorden que aquestes terres estan habitades des de temps immemorials.

Entrades relacionades: Per la Ruta de la Seda, de Bishkek a Xi’an i Bangkok