Ens llevem una mica desorientats pel canvi horari, el taxi ja ens espera per anar a l’aeroport, aquest cop al domèstic. Facturem les motxilles i passem a la sala d’embarcament on esperem esmorzar, ja que des d’ahir a l’avió no hem menjat rés. La sala es, per dir-ho d’alguna manera, molt “espartana” i l’únic que esmorzem és un té amb llet en un got de cartró que sorprenentment està molt bo.

Al cap d’una hora embarquem i després d’una petita escala aterrem a Siliguri. Agafem un taxi i li diem que ens deixi a l’estació d’autobusos. Per sorpresa nostra, ens deixa en un carrer on hi han uns tot-terrenys esperant passatgers per anar a Darjeeling. Discutim el preu i pugem al vehicle esperant per marxar.

- Que no marxem?- pregunto
- No fins que estigui ple- em respon el conductor.

I així es, esperem una estona i el vehicle s’omple de gent, en som tants que fins i tot el conductor va assegut sobre les cames d’un passatger. I com que encara no en té prou, pel camí s’atura a recollir dos persones més que acaben viatjant al sostre i dos més a la part posterior, agafats a la roda de recanvi!

I així, revolt va revolt bé, arribem finalment a Darjeeling on comença per fi el nostre viatge. Estem entusiasmats…i gelats perquè fa un fred que pela!!! Així que no ens encantem i a buscar hotel.

Carregats altre cop amb les motxilles, semblem camells bactrians pujant els empinats carrers. La ciutat es troba en un cim, a una alçada de 2.134 metres sobre el nivell del mar.

La recerca de l’habitació es fa pesada degut a la orografia del terreny…necessitaríem un sherpa per poder recórrer la ciutat amb les motxilles sense ofegar-nos. L’hotel que havíem escollit està ple, així que torna a pujar carrers…i fot un fred!!!

El segon que mirem ni les aranyes s’hi voldrien quedar. El tercer ja tant ens fot si les aranyes es queden o no. Amb un mobiliari espartà, amb les parets ricament decorades amb papers de diari i dos llits, amb el matalàs més prim que hem vist mai, a aquelles hores ens sembla el Hilton, així que ens quedem.

Sortim a sopar però tots els restaurants estan tancats, menys un que hem ficat el peu en el moment que anaven a tancar la porta. Sopem el que ens volen donar…i gràcies perquè si no tocava el pacte de la gana altre cop. I amb dos plàtans que ens hem cruspit per dinar…doncs que no n’hi ha prou.

Tornem a l’hotel. L’habitació està gelada, ens penedim d’haver deixat els sacs de dormir a casa. Fa molt fred i les fustes del llit es claven al cos. Així, durant la nit només s’escolten ais i uis, no només nostres, tot l’hotel es un gran gemec. Però tot i això no canviem, el personal es amable i ens fa mandra marxar.

Pel matí ho veiem tot d’un altre color: fa un dia esplèndid i el paisatge es magnífic. L’esmorzar es molt bo i te unes espectaculars vistes del Kanchenjunga. Es realment impressionant estar davant una mole nevada de més de vuit-mil metres.

Darjeeling es una combinació de les paraules tibetanes dorje i ling, que significa la terra dels llampecs. Els anglesos s’hi van establir per fugir durant l’estiu de la calor de Calcuta i van plantar grans extensions de té. El clima es fresc i humit i fan d’aquest un dels millors te negres del món.

Avui és Diwali, una festa religiosa hindú coneguda també com a festival de les llums. Les oficines governamentals estan tancades i hem de canviar de plans, avui no podrem gestionar els permisos per anar al Sikkim.

Prop de Chowrastra, la plaça central, hi ha un temple al que acudeix molta gent, tant tibetans com hindús. Li comprem una caixa d’encens a una anciana tibetana, que cremem al temple com ho fa la resta de gent.

Dintre, un monjo budista recita mantres, que acompanya amb el tentineig d’una campana. Unes dones cremen fulles en una xemeneia amb forma d’estupa. Un home amb un barret típic de la zona, beneïx als creients hindús. Totes dues religions comparteixen espai aconseguint una atmosfera màgica.

Visitem també el camp de refugiats tibetans. Es un centre d’auto-ajuda, tot allò que confeccionen es ven a la botiga i els beneficis reverteixen en la comunitat. Des d’aquí, arribem en una agradable caminada al Buthia Busty Gompa. Envoltat de banderoles, és petit però ben arreglat, tranquil… en agrada molt.

A les escales, una mare i la seva filla reciten unes oracions i fan girar els molinets d’oració perquè els mantres s’escampin amb el vent. Un monjo s’apropa i obre la porta del gompa perquè el puguem visitar. Presideix la sala una foto del Dalai Lama i del Karmapa.

Passem la tarda passejant pel centre. Aprofitem per contractar una excursió per demà, per veure la sortida del sol en un punt anomenat Tiger Hill. La excursió, a més, inclou altres visites pels voltants de la ciutat. Sopem a l’hotel i marxem a dormir, estem rebentats però satisfets de com ha anat el dia.

- 03.30 – pippppp……. sona el maleit despertador. Endormiscats sortim al carrer, no estem sols, un munt de turistes indis han tingut la mateixa idea que nosaltres. Ha estat bona idea contractar-ho, un taxi ens volia cobrar 500Rs i amb el jeep públic només en paguem 140 i és més divertit.

Tiger Hill sembla l’estadi del Barça en dia de partit, està ple!! Encara es de nit, i tothom es va situant per tal de tenir un bon punt d’observació.  Fa molt fred i ens hem d’abrigar. De sobte, la gent comença a cridar d’alegria, que passa?. Acaba de sortir el primer raig de sol, tothom comença a aplaudir i a fer fotos. Una sortida de sol que millora quan el Kanchenjunga i el Nuthse s’il•il·luminen. Es impressionant, sembla que poguéssim tocar les muntanyes amb les mans. Un home ens diu que aquell petit pic, que s’erigeix sol a l’esquerra, es l’Everest, osti!!

De tornada parem a veure el Batasia loop, que no es altra cosa que un revolt on passa el Toy Train, el tren de via estreta, a vapor, que ve de Siliguri. Mentre no arriba, es munta un interessant mercat sobre les vies.

Visitem també el monestir de Ghom, amb 350 monjos. Un d’ells ens pregunta si tenim fred i se’n riu,  va vestit amb una túnica fina i nosaltres estem congelats. “Estic acostumat”, ens diu somrient. Ens ensenya la “computer office” on escriuen llibres i publicacions i també una sala on hi han tres grans molinets d’oració, que fan girar uns monjos.

De tornada, tramitem el maleït permís per Sikkim, que ens porta més maldecaps dels previstos. Ens informem de com anar a Pelling, canviem diners i tornem a l’hotel. Demà marxarem cap a Sikkim per començar la Ruta dels Monasteris.

Informació d’interès:

Permís Sikkim

Es requereix un permís d’entrada al Sikkim que és vàlid per a 15 dies des de la data que figura al permís, que hem d’indicar en l’imprès. Necessitem 2 fotos, 1 fotocòpia del visat indi, 1 fotocòpia del full de les dades del passaport. És gratuït. Per a les extensions, demanar-les dos dies abans que es caduqui el permís.

Es pot obtenir a les oficines d’Immigració i oficines turístiques de Delhi, Calcuta i Sikkim, però varia ràpidament. Consultar la web www.sikkiminfo.net

Per la tramitació a Darjeeling:

1.- Recollir formulari a District Magistrate’s (DM) Office, Kutchery. Quan vegis la botiga Bishop’s House, quasi hi ets. Comprova que el formulari sigui el correcte: a la part on diu “for official use only” ha d’haver un lloc on digui “Memo Number”. Mostra el DMO, el passaport i el visat. Obert d’11.00-14.00h i 14.30-16:00h.

2.- Amb aquest formulari, anar a Foreigner’s Registration Office, davant mateix del State Bank of India, Ladenla Road (muntanya amunt), per obtenir un certificat de no objeccions (NOC). Ells escriuran el teu nom, edat, núm. visat i el màgic “Memo number”. No marxis sense aquest. Igual horari.

3.- Per últim, tornar a DM’s Office, per obtenir el permís, que és expedit pel Magistrat del districte. És un altre formulari, que porta segell i signatura.

Més informació a la guia de viatge de Sikkim

Viatge realitzat a l’octubre i novembre de 2006.