Guwahati, temples i Pizza Hut.

Guwahati és una típica ciutat índia, amb un tràfic caòticament ordenat, unes voreres atestades de gent i munts d’escombraries que s’amunteguen per tots els racons.

Però la capital de l’estat d’Assam té dos highlights que ningú es pot perdre si es troba per aquesta part més oriental d’Índia: el sagrat temple Kamakhya Mandir i el Pizza Hut.

Quan arribàvem a Guwahati, cansats i afamats després de més de sis hores de viatge, el vam veure deseguida. A través de la finestra de l’autobús destartalat, vam reconèixer el seu ròtul vermell i de seguida ens vam imaginar una pizza gegant, el seu aroma calent acabat de fer, el seu formatge que es fonia generosament sobre una massa cruixent… Però va desaparèixer deseguida, com un miratge, darrera l’estel·la dels centres comercials dels afores de la ciutat. I des d’aquell instant, ja no vam poder pensar en res més.

Petit estany a GuwahatiUn dels pocs llocs tranquils i nets de la ciutat

Quinze minuts més tard estàvem a Paltan Bazar, la zona de l’estació d’autobusos, enfonsats sota el pes de les motxilles. Al nostre voltant, un eixam de cotxes i rickshaws, clàxons, gent que anava i venia, parades atapeïdes de roba i sabates, fum d’oli fregit, vaques…

Continua llegint

Dels camps de te de Dibrugarh a les muntanyes d’Along

Després de visitar a Sivasagar el temple més alt d’Índia dedicat a Shiva, arribem de nit a Dibrugarh amb la idea de passar un parell de nits i així poder visitar els camps de te abans de marxar a Along.Dona treballant en un camp de te

Ens allotgem a l’hotel East End, però el personatge del viatge el trobem a l’hotel Kusam, on aquest matí hem trucat per reservar els bitllets del ferri i el jeep a Pashigat. I és que com diu, a la web germana, el Gran Iconoclasta, fent referència al Gran Mahendra, en Barthia, el propietari de l’hotel, és un Gran en aquesta ciutat. Això es nota amb el respecte que la gent li té quan passeges amb ell pel basar. I es que és tracta de tot un personatge que ens facilitarà molt la nostra estança a Dibrugarh i el trajecte fins Along.

Continua llegint

Sivasagar: El temple més alt d’Índia dedicat a Shiva

Sivasagar és avui una ciutat decadent, bruta i amb molta pol·lució. La que va ser capital de la dinastia Ahom, que va dominar Assam durant més de 600 anys, presenta pocs atractius per al viatger, encara que no és un mal lloc per passar una o dues nits.

Carrer de Sivasagar

Arribem des del Parc Nacional de Kaziranga en caure la tarda, trobem l’hotel gràcies a dos indis cristians baptistes -que estrany sona, no? – ens porten amb el seu cotxe. I és que per molt que preguntem, ningú sembla conèixer la seva situació tot i estar a un pas de l’estació de bus.

A l’Índia la majoria d’hotels disposen d’habitacions amb diferents preus, encara que pel que sembla les més econòmiques sempre estan ocupades per als estrangers. Així, el recepcionista només ens va oferir la més barata quan va veure que agafàvem la porta de sortida. I és que pagar 2000Rs per nit no entra al nostre pressupost.

Continua llegint

Tezpur, porta d’entrada a Arunachal Pradesh.

De Tezpur, la guia LP diu que és la ciutat més bonica d’Assam però en realitat aquí no hi ha res que veure, res que valgui la pena l’esforç de venir. I què fem aquí? us preguntareu. Doncs resulta que aquesta ciutat es pot considerar la porta d’accés a Arunachal i hem de fer els últims tràmits del permís.

Els carrers de Tezpur estan plens de gentArribem de nit amb un jeep compartit des de Guwahati i ràpidament abandonem la idea d’allotjar-nos al Tourist Lodge – que la guia LP diu que està a “dos cuadras de la estación de autobuses”. Hagués estat més fàcil dir que estava a 100, 200 o els metres que fossin, però es veu que les “quadres” indiquen millor la distància entre dos punts…

Continua llegint

Arunachal Pradesh i Assam: Un viatge per l’Índia desconeguda

Mapa d'Arunachal i AssamQuan et planteges un viatge així, en una zona remota de l’Índia, quan de la resta del país encara no has vist gairebé res, potser és per a que et tanquin i llencin les claus.

Però si us expliquem que, després de visitar Ladakh i Sikkim, teníem la fixació de veure el monestir de Tawang -el segon recinte budista més gran d’Àsia- llavors potser s’entendrà el perquè de viatjar a aquesta regió.

Aquest no és un viatge que pugueu trobar als grans tour-operadors, no disposa de grans monuments ni paratges increïbles, les carreteres són el pitjor que us pugueu imaginar i es necessiten moltes hores per arribar a algun lloc. Així que si sou dels que us agrada viatjar asseguts en un bonic Ambassador amb xòfer o gaudir de la confortabilitat dels hotels internacionals, aquest no és el vostre viatge.

Però si pel contrari, us agrada l´aventura, gaudir de la soledat dels monuments i no us importa passar llargues hores dalt d’un jeep abarrotat de gent o perdre’s un, dos i fins i tot els tres àpats del dia, llavors no ho dubteu: aquest és el vostre viatge.

Perquè on trobareu, en una mateixa regió, paisatges i costums tant diferents entre si com un monestir a les portes del Tíbet, ètnies que adoren el sol i la lluna, poblats de bambú com si estiguéssiu al Sudest Asiàtic i les més típiques ciutats índies amb tota la seva brutícia i pol·lució? Doncs a Arunachal, és clar!

Entrades relacionades: Viatge per Arunachal Pradesh i Assam