Unes banderoles a la vora del camí ens indiquen la direcció. El vell monestir de Rumtek guarda la bellesa que dóna el temps al treball ben fet. Es un paradís de pau i serenor, un lloc on un podria estar-s’hi eternament, veient passar la vida.
Ens descalcem i entrem. Una noia occidental està en un costat meditant, mentre un monjo neteja l’altar i un altre, amb un plat de galetes, es dirigeix a nosaltres i ens les ofereix.
Fora, l’agradable olor de xiprer recent cremat ho impregna tot. A recer del gompa, uns monjos posen a assecar l’arròs i a la petita escola, un monjo dna classes als petits aprenents. El que no poden ensenyar al seu país ho poden fer al seu exili de l’India.
