Bomdila, a mig camí de Tawang

Al pati, les enormes olles estaven plenes d’arròs i de llenties i els nens feien cua per rebre el dinar. Els professors sortien de les aules amb el telèfon mòbil, disposats a fotografiar-nos i alguns nens se’ns apropaven amb el plat per acabar.

El joc de les preguntes i respostes s’havia acabat i la mainada marxava corrent a l’escola per continuar les classes. Amb aquest entreteniment, havíem pogut saber que la majoria eren de Tawang i que ja portaven aquí alguns mesos, els més grandets fins i tot anys.

Continua llegint