Along, el sudest asiàtic de l’Índia

Assentat en mig d’un entorn brutal, amb rius, boscos, muntanyes i camps d’arròs, Along es pot considerar el sud-est asiàtic de l’India. Els seus habitants pertanyen a l’ètnia Adi, més emparentats amb les diferents ètnies del nord del sud-est asiàtic o de Yunnan, que dels indis.

Muntanyes amb boira
poblat amb cases de bambu i camps verds de herba

L’interessant d’aquesta zona és visitar els diferents poblets dels voltants.

paisatge del nord de l'India

Decidim anar fent auto-stop, cosa gens difícil ja que d’immediat algun vilatà et puja sorprès de veure algun viatger per aquí. I és que els pocs visitants que rep l’estat d’Arunachal Pradesh ho fan organitzats amb agències locals, atesa la dificultat d’obtenir els permisos i l’estat precari de les carreteres.
Kabu Village, imatge de dona AtapaniCaminem entre camps d’arròs segat fins arribar al Kabu Village, un poblat amb cases típiques construïdes amb bambú sobre quatre pilastres, per evitar la humitat, i el sostre de de palla. No hi ha carrers, només l’herba rasa del caminar de la gent. Entre les cases, nens jugant sobre l’herba humida, gallines, porquets i gossos completen el paisatge.
Nens a Along, en una cabanya de bambu

nena adi a kabhu village

El vell pont fet amb corda i bambú reposa inert sobre el riu, mentre a poca distància el pont nou, de ferro, anuncia un futur incert i ple de canvis en la vida i els costums dels Adi. Aquest pont era un dels punts d’interès d’aquesta zona, però fa pocs anys que es va trencar. Havia de ser una sensació increïble creuar pel pont vell, tot i que el nou ha millorat molt el trànsit de persones dels dos costats de la ribera.

riu de l'himalaia
riu i pedres
Muntanyes i riu de l'Himalaia

Per cert, que una parella d’indis ens van dir que els Adi cultiven uns pebrots tant picants que ni ells mateixos se’ls poden menjar. No cal dir res més!

Informació pràctica

Com anar, des de Dibrugarh: Teniu dues opcions ben diferents per arribar a Along. Si aneu via Pashigat, la millor opció es anar a l’hotel Kusum de Dibrugarh i contractar el servei de jeep compartit i ferri. Un cop allí, haureu de fer nit i buscar transport per l’endemà.

L’opció més directa, sobretot si teniu vehicle propi, es via Silapathar. Heu d’agafar un dels jeeps compartits que surten del carrer RKB Path (prop de l’estació de trens i del centre comercial). Aquest transport us portarà fins el ferri que creua el riu. Un cop a l’altra riba, heu d’agafar un transport per arribar fins a Silapathar on hi ha un bus diari a Along. Us recomanem que abans de fer aquest itinerari, parléssiu amb el Sr. Bhartia, propietari de l’hotel Kusum.

On dormir: No hi ha massa opcions d’allotjament a Along. Ens vam allotjar a l’hotel Agaam, 700Rs, amb bany. Molt bàsic i no massa net.

On menjar: No hi ha massa opcions per menjar a Along. Vam menjar bé en un restaurant, tipus terrassa, al segon pis d’un edifici del carrer principal, però només està obert de dia. Vam sopar a l’hotel, però el menjar és dolent i el servei desesperant.

Entrades relacionades Ruta per Arunachal Pradesh i Assam, India.

Dels camps de te de Dibrugarh a les muntanyes d’Along

Després de visitar a Sivasagar el temple més alt d’Índia dedicat a Shiva, arribem de nit a Dibrugarh amb la idea de passar un parell de nits i així poder visitar els camps de te abans de marxar a Along.Dona treballant en un camp de te

Ens allotgem a l’hotel East End, però el personatge del viatge el trobem a l’hotel Kusam, on aquest matí hem trucat per reservar els bitllets del ferri i el jeep a Pashigat. I és que com diu, a la web germana, el Gran Iconoclasta, fent referència al Gran Mahendra, en Barthia, el propietari de l’hotel, és un Gran. I això es nota amb el respecte que la gent li té quan passeges amb ell pel basar. I es que és tracta de tot un personatge que ens facilitarà molt la nostra estança a Dibrugarh i el trajecte fins Along.

Continua llegint

Sivasagar i el temple més alt d’Índia dedicat a Shiva

Sivasagar és avui una ciutat decadent, bruta i amb molta pol·lució. La que va ser capital de la dinastia Ahom, que va dominar Assam durant més de 600 anys, presenta pocs atractius per al viatger, encara que no és un mal lloc per passar una o dues nits.

Carrer de Sivasagar

Arribem des del Parc Nacional de Kaziranga en caure la tarda, trobem l’hotel gràcies a dos indis cristians baptistes -que estrany sona, no? – ens porten amb el seu cotxe. I és que per molt que preguntem, ningú sembla conèixer la seva situació tot i estar a un pas de l’estació de bus.

Continua llegint

Parc Nacional de Kaziranga, Assam, India

Tezpur ens rebia a les fosques, amb tot tancat, sense cap possibilitat de menjar. Cansats, plens de pols i amb els ossos mòlts. Vam tirar la motxilla al fons de l’habitació i ens vam ficar al llit sense ni tan sols dutxar-nos. Tawang i el fred quedaven ja lluny, a 16 hores de viatge, per una carretera infernal, en un jeep compartit amb altres 8 persones. Havia estat un dia dur, dels que més en aquest viatge. Estàvem famolencs: sense esmorzar, sense dinar, sense sopar.

L’endemà al matí, una bona dutxa i un bon esmorzar ens va tornar el bon humor. Vam mirar el full de ruta: el nostre següent destí era Ziro, a dos dies de viatge. Massa. Havíem de canviar la ruta i descansar. Tocava mirar el mapa: el Parc Nacional de Kaziranga quedava tan sols a un parell d’hores. I perquè no?

Cartell amb el cens d'animals del parc
Cens d’animals del parc

Aquest parc compta amb la major població de rinoceronts d’Àsia i un bon nombre d’exemplars de bisó indi, cérvols, elefants i tigres, encara que aquests últims són força difícils de veure. A més, al costat del parc hi ha plantacions del famós te d’Assam, que embelleix un paisatge ja de per si bonic.

Núria a la vora dels camps del famós té d'Assam

Ens allotgem en un bàsic, però bonic bungalow amb terrassa i jardí, a un preu ridícul. Allà coincidim amb Steve i Jane, una parella molt simpàtica que venien de Arunachal i ens proporcionarien molta informació. Amb ells vam acordar contractar un tour amb tot terreny per la part central del parc, per intentar veure rinoceronts.

Així, al matí, estàvem ja pujats en el 4 × 4 per visitar el par, amb guàrdia armat i tot!! No cal dir que de rinoceronts pràcticament no en vam veure cap, però de turistes indis un munt. Tot i així, va valer la pena arribar fins aquí perquè els paisatges eren bonics i sobretot per trobar algú amb qui xerrar després de tants dies sols.

Turistes indis dalt dels elefants pel mig del parc nacional

Turistes indis dalt dels tot terreny

Ens vam acomiadar al migdia, el parc estava ple i no vam tenir la possibilitat de quedar-nos una nit més. Partíem en direccions oposades, ells cap a Guwahati i nosaltres cap a Sivasagar, on arribaríem al caure la tarda.

Trobar hotel va ser complicat, per molt que preguntàvem ningú ens sabia indicar. Però la sort es va aliar amb nosaltres en forma de turistes indis, que ens van pujar al seu cotxe i ens van portar fins a l’hotel que els vam indicar, on es van acomiadar de nosaltres amb una abraçada. I és que si en general la gent a Àsia és molt amable, a Assam aquesta amabilitat és extraordinària.

Monestir de Tawang

El monestir budista de Tawang, el més gran de l’Índia, domina la terra dels Monpes. Situat a 3500 metres d’alçada, queda a resguard d’un semi-cercle de pics nevats durant la major part de l’any. Va ser construït al segle XVII prop del llogaret on va néixer el 6è Dalai Lama. En aquell temps, aquesta regió formava part del Tibet, però el 1914 va passar a formar part de l’Índia britànica.

La visita a aquest monestir era l’objectiu d’aquest viatge i poder arribar fins allí va ser un somni. Però complir aquest somni no va ser fàcil d’aconseguir, l’estat de les carreteres d’Arunachal ho van posar difícil i el fred no va ajudar.

Continua llegint

Camí de Tawang, per la carretera de l’infern

El conductor del jeep que ens ha de portar a Tawang té pressa. Falta encara mitja hora per marxar i ja ha trucat a l’habitació. Ten minuts – li dic, però triguem el que toca fins l’hora acordada, no és qüestió de saltar-se l’esmorzar quan passarem el dia per la carretera.

En poc més d’una hora arribem al Dzong de Dirang. Es tracta d’una petita ciutadella de poc més de quatre cases i un gompa, que diuen que té més de 500 anys d’antiguitat. Les cases son de pedra emblanquinada i pel carrer només es veuen quatre dones i un grupet de nens. Es veu molta misèria aquí, però tot i que el lloc és interessant, quan arribi el turisme aquests ja no hi seran.

Continua llegint