Tezpur, porta d’entrada a Arunachal Pradesh.

De Tezpur, la guia LP diu que és la ciutat més bonica d’Assam però en realitat aquí no hi ha res que veure, res que valgui la pena l’esforç de venir. I què fem aquí? us preguntareu. Doncs resulta que aquesta ciutat es pot considerar la porta d’accés a Arunachal i hem de fer els últims tràmits del permís.

Arribem de nit amb un jeep compartit des de Guwahati i ràpidament abandonem la idea d’allotjar-nos al Tourist Lodge – que la guia LP diu que està a “dos cuadras de la estación de autobuses”. Hagués estat més fàcil dir que estava a 100, 200 o els metres que fossin, però es veu que les “quadres” indiquen millor la distància entre dos punts…

Continua llegint

Escapades: Baviera (I)

Quan vam començar a buscar destinació per Europa, on passar uns dies amb la meva germana i el seu marit, el primer que vam fer va ser buscar allotjament. La meva germana em va comentar que ja que viatjàvem en família, què millor que un apartament o aparthotel per allotjar-nos?. Va trobar moltes opcions d’aquest tipus d’allotjament amb Wimdu. Ells volien conèixer Holanda i van veure un aparthotel a Amsterdam molt interessant. Però nosaltres, que ja havíem estat, vam preferir visitar el cor de la Baviera alemanya i allotjar-nos en un bed and breakfast al cor de Munich, que és el tipus d’allotjament que solem utilitzar en els nostres viatges.

Només deixar les coses a l’hotel vam anar directes al carrer, a conèixer una mica la ciutat i a viure l’ambient de les seves famoses cerveseries. Així que després de fer una passejada per Marienplatz,  vam anar del dret a una cerveseria a sopar. Les cerveseries són els llocs idonis per viure l’ambient de la ciutat, solen tenir taules llargues on els clients s’asseuen a menjar les seves delicioses salsitxes i beure la seva famosa cervesa.

L’endemà vam tornar a Marienplatz per visitar el nou ajuntament, Neues Rathaus, d’estil neogòtic alemany. El rellotge de la torre ofereix un concert amb el repicar dels seus 43 campanes, mentre unes figures dansen al seu ritme. No us heu de perdre la dansa dels boters, que commemora el final de l’epidèmia de pesta que va assotar la regió entre els anys 1515 al 1517. Aprofitem per pujar al mirador des d’on es pot observar una magnífica vista de la ciutat.

La següent visita va ser l’església gòtica de Frauenkirche, amb dues torres bessones coronades per dues cúpules en forma de bulb. A l’interior hi ha la tomba de l’emperador Luis IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic entre 1328 i 1347. No vam tenir molta sort ja que la majoria d’edificis històrics estaven en procés de restauració amb les façanes tapades amb lones i bastides.

Després de veure l’església vam decidir anar a dinar. Escollir el restaurant va ser tasca fàcil: la cerveseria Hofbräuhaus, la més famosa de Munic, que porta servint cervesa des de l’any 1589. Vam seure en una taula amb una parella alemanya que s’estaven bevent una gerra de cervesa de litre. Vam demanar unes salsitxes i xucrut i quan el cambrer ens va preguntar si ens servia una gerra de mig litre vam posar el crit al cel: nooooo, nosaltres també volíem una gerra d’aquestes grans, una de litre. La parella alemanya va assentir satisfeta amb el cap.

La gent bevia i menjava davant el ritme imposat per una orquestra vestida amb el vestit típic regional. Ens ho vam passar molt bé i ens vam prometre repetir. Sense cap dubte, si algú vol conèixer Alemanya, a les cerveseries trobarà la seva ànima.

Per conèixer una mica més de la regió, vam decidir llogar un cotxe i perdre’ns cap al sud. La primera parada va ser la petita població de Schongau, envoltada d’una muralla en excel·lent estat de conservació.

Vam menjar a la petita població de Rottenbuch, en una taverna familiar, una deliciosa carn empanada, amb petits trossos de bacó. Passejant el dinar, vam aprofitar per visitar l’Església Agustiniana de Canons, preciosa, una de les més boniques que vam poder veure.

De camí a Fussen, vam visitar també l’església de Zum Gegeisselten Heiland, al poble de Wieskirche, i alguna que una altra església més que vam anar trobant, totes elles envoltades d’un paisatge preciós.

Arunachal Pradesh i Assam: Un viatge per l’Índia desconeguda

Quan et planteges un viatge així, en una zona remota de l’Índia, quan de la resta del país encara no has vist gairebé res, potser és per a que et tanquin i llencin les claus.

Però si us expliquem que, després de visitar Ladakh i Sikkim, teníem la fixació de veure el monestir de Tawang -el segon recinte budista més gran d’Àsia- llavors potser s’entendrà el perquè de viatjar a aquesta regió.

Aquest no és un viatge que pugueu trobar als grans tour-operadors, no disposa de grans monuments ni paratges increïbles, les carreteres són el pitjor que us pugueu imaginar i es necessiten moltes hores per arribar a algun lloc. Així que si sou dels que us agrada viatjar asseguts en un bonic Ambassador amb xòfer o gaudir de la confortabilitat dels hotels internacionals, aquest no és el vostre viatge.

Però si pel contrari, us agrada l´aventura, gaudir de la soledat dels monuments i no us importa passar llargues hores dalt d’un jeep abarrotat de gent o perdre’s un, dos i fins i tot els tres àpats del dia, llavors no ho dubteu: aquest és el vostre viatge.

Perquè on trobareu, en una mateixa regió, paisatges i costums tant diferents entre si com un monestir a les portes del Tíbet, ètnies que adoren el sol i la lluna, poblats de bambú com si estiguéssiu al Sudest Asiàtic i les més típiques ciutats índies amb tota la seva brutícia i pol·lució? Doncs a Arunachal, és clar!

MAPA DE RUTA

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

- Per visitar l’estat d’Arunachal Pradesh se necessita un permís que és vàlid durant 30 dies i permet visitar només les zones sol·licitades. Així que cal mirar molt bé l’itinerari ja que el que no consti al permís no es podrà visitar. El permís te un cost de 50$ per persona.

 Vam tramitar-lo amb l’agència Abor Country Travels & Expeditions, que va ser la única que no el va condicionar a la venda d’un tour organitzat. El cost total del permís i la tramitació va ser de 8900Rs, de les quals 4900Rs corresponen a les taxes governamentals i la resta a la tramitació.

 En arribar a l’estat d’Assam, vam fer un ingrés  amb l’import esmentat al compte de l’agència que, un cop rebut, ens va enviar el permís per email. Cal que feu fotocòpies d’aquest permís i dels vostres passaports, perquè us ho demanaran a tots els punts de control i als hotels.

 - Com anar: Guwahati és l’aeroport més proper a Arunachal Pradesh. Es troba a l’estat d’Assam i arriben vols des de Delhi, Mumbai i Kolkata. Des de l’aeroport surt un bus (70Rs) que va directe al centre de la ciutat, a la zona de Paltan Bazar que està a tocar de l’estació de trens, on es troben les agències de transport i la majoria dels hotels.

Ruta dels monestirs de Sikkim: Old Rumtek, Rumtek i Lingdom Gompa

Unes banderoles a la vora del camí ens indiquen la direcció. El vell monestir de Rumtek guarda la bellesa que dóna el temps al treball ben fet. Es un paradís de pau i serenor, un lloc on un podria estar-s’hi eternament, veient passar la vida.

Ens descalcem i entrem. Una noia occidental està en un costat meditant, mentre un monjo neteja l’altar i un altre, amb un plat de galetes, es dirigeix a nosaltres i ens les ofereix.

Fora, l’agradable olor de xiprer recent cremat ho impregna tot. A recer del gompa, uns monjos posen a assecar l’arròs i a la petita escola, un monjo dna classes als petits aprenents. El que no poden ensenyar al seu país ho poden fer al seu exili de l’India.

Continua llegint

Ruta dels monestirs de Sikkim: Gangtok (I) Enchey Gompa.

Començar el dia a Yuksom i haver de recollir una de les motxilles a Pelling, ens garantia moltíssimes dificultats per arribar en un sol dia a Gangtok. I així hagués estat si no fos que un dels jeeps de l’estació de Pelling acabava d’arribar d’allà i es disposava a tornar.

A Gangtok recorrem el Tibet Road, el carrer on estan els hotels recomanats per la guia LP, buscant-ne un de net i confortable que ens permeti recuperar-nos d’aquests últims dies. Però tots els que tenen habitacions disponibles estan bruts i fan mala olor. Així que marxem d’aquesta zona i ens dirigim al centre, al carrer Mahatma Gandhi Marg, on trobem el Golden Pagoda amb personal i ambient poc sociable. Però no es simpatia el que busquem si no un lloc decent on descansar després de tants dies de viatge.

Continua llegint

Ruta dels monestirs de Sikkim: Tashiding

El sol tot just acaba de sortir, està tot emboirat i fa bastant de fred. Però al carrer ja hi ha les primeres parades de verdures, disposades sobre una manta estesa damunt el terra.

Més enllà, la parada de jeeps compartits ja funciona a ple rendiment. Anorac i gorra al cap, els conductors fumen o beuen té mentre esperen que el jeep s’ompli. A la petita taquilla -que a mi sempre em representa un ponedor de gallines- comprem el bitllet i esperem la sortida mentre bevem un te amb llet, sota l’atempta mirada de tres indis que es guarneixen del fred amb una manta.

Sortim bastant puntuals, es clar que el marge que tenen és d’una hora: entre les 6 i les 7 del matí. Si ens guiem pels primers 500 metres de recorregut, el viatge fins Tashiding serà llarg, doncs cada 25 metres el conductor atura el vehicle i dóna un crit davant d’alguna casa d’on surt gent amb algun sac o bossa penjant. Així, l’interior del jeep es va emplenant i reordenant com si fos un puzle, on els passatgers som les fitxes que es van movent d’un seient a l’altre fins aconseguir encabir-se tots. D’aquesta forma, un vehicle amb capacitat per a 9 persones acaba carregant-ne 20, inclús al sostre, juntament amb tots els embalums.

Continua llegint