Holanda

Amsterdam… i fi del viatge

Posted on 18 desembre 2009

Quan vam començar a buscar ofertes de vols per poder tornar a casa, capitals com París, Amsterdam o Venècia sonaven a música en les nostres oïdes. El sondeig d’ofertes de vols van posar a Amsterdam en el top-one del rànquing de favorits.

Així que un cop allí, vam emprendre la tasca de planificar els nostres tres dies a Amsterdam: aconseguir un plànol, orientar-nos i rastrejar què ens oferia la ciutat. L’adrenalina començava a pujar. Vam llegir articles del tipus “què veure a Amsterdam”, “anar de compres” o “museus per a tots”, i noms com Het Koninklijk, Kalverstraat, Leidseplein o Koninklijk s’amuntegaven en les nostres ments mentre buscàvem la manera de memoritzar aquells estranys vocables.

L’autobús sortia de la mateixa porta de l’hotel. Sota un nas rosat de fred, el conductor ens va donar el bon dia en holandès. Sonava com “jude nafons”. En els seients, rossos cabells i galtes rosa s’amagaven darrere del diari gratuït. Amb els dits anquilosats, vam desplegar per enèsima vegada en aquell matí el mapa de la ciutat, ja que no volíem equivocar-nos de parada. Una veu en megafonia informava que arribàvem a destí: Central Station. És l’eix principal de la ciutat, el lloc des d’on s’articula tot Amsterdam, punt d’origen i final.

Baixem, amb molt de compte, creuem el carrer i prenem posició: “hem d’anar cap a l’esquerra”, “no, cal creuar el pont”, “potser sigui recte …”. Nervis de nouvinguts, autobusos a desenes que anaven i venien, tramvies cuejant entre dos carrers, i bicicletes! Centenars d’elles! rodant silencioses, suaus, lleugeres com el vent.

Llavors ho vam veure clar: Amsterdam no és per “empollar”, Amsterdam és per viure-la. Així que vam guardar el plànol, vam respirar fondo… i a passejar.

Relaxats i amb un ampli somriure, vam recórrer carrers de conte de fades, tranquils canals que la ciutat, pontets que s’arquegen amb gracioses formes. Amsterdam és una ciutat de somni, sublim en arquitectura, plena d’història, de museus, fresca i jovial, moderna i desenfadada, progressista i sense pudors, lliure i respectuosa. En menys paraules: bonica.

I així va ser com ens vam deixar perdre entre els seus carrers, els seus canals i els seus ponts, descobrint a cada moment els seus secrets i les seves belleses, sense cap pla, gaudint del moment, a l’únic ritme que el que marcaven els nostres passos.

A la volta de la cantonada ens va aparèixer el colorit Mercat de les Flors, la plaça Dam, el Nieuwendijk -carrer de la moda per excel.lència-, la casa de Ana Frank, la que va veure néixer Rembrandt, el Barri Roig -amb joguina sexuals i les seves noies exhibint-se en els aparadors-, el Palau Reial, el Museu Nacional o Rijkmuseum, el formidable museu Van Gogh, la factoria Heineken…

I tres dies després vam agafar un altre vol, aquest cop si, per tornar a casa.

I per tancar aquest viatge, només ens queda donar les gràcies a tots els que heu compartit estones amb nosaltres i heu anat deixant els vostres comentaris. Però sobretot i especialment, gràcies Elias, gràcies Sam, per mostrar-nos la hospitalitat i la realitat del vostre país. Estem segurs que algun dia us lliurareu d’aquest règim dictatorial, que disfressat de religió, governa el país. Gràcies de tot cor.