Guia de viatge de Turquia i Iran

INTRODUCCIÓ

La nostra ruta

El nostre viatge comença a Istanbul, passejant per basars i carravanserais per introduïr-nos de cap en l’essència de la Ruta de la Seda. Aquí tramitem el visat iranià i, amb aquest a la mà, creuem tota Turquia d’oest a est, gairebé sempre en tren, visitant Ankara, Divrigi, Erzurum i Dogubeyazit, aquest últim molt a prop de la frontera iraniana. A Iran, visitem Tabriz, Masuleh, Bandar-e-Anzali, Yazd, Shiraz i Isfahan, d’on agafem un vol fins Tabriz per sortir d’Iran cap a Turquia en tren. Des de Van, visitem les ciutats kurdes de Hasankeyf i Diyarbakyr i tornem a Istanbul volant, per posar punt i final al nostre viatge per la Ruta de la Seda (etapa II).

Mapa de la ruta

Dates: del 4 d’octubre al 13 de novembre de 2009.

Moneda
Turquia: la moneda oficial és la lira turca (TL). El canvi era de 1€ = 2,14 TL

Iran: la moneda oficial és el rial (IR). El canvi era de 1€ = 14,650 IR.
Consulteu el canvi actual a: http://www.xe.com/ucc/es/

Visat

                             TURQUIA

exclamacióNOTA: A partir del 10 d’abril de 2014 el visat es farà online, no sent possible fer-lo a partir de llavors a l’aeroport. El passaport ha de ser vàlid al menys durant 6 mesos més, des de l’entrada al país.

 

Fins el 9 d’abril de 2014 com de costum, al mateix aeroport, 15€.

                              IRAN

Degut als problemes que havia en la tramitació del visat, després del frau electoral, vam decidir fer els tràmits amb l’agència iraniana Touran Zamin que era de les poques agències que aconseguia el visat, en aquell moment. Vam demanar que enviessin la documentació al Consolat d’Iran a Istanbul. Un cop allí vam obtenir el visat en 24 hores.

El procediment és el següent:
1.- Omplir i enviar el formulari que trobareu a la seva web
2.- Enviar per e-mail una còpia del passaport.
3.- Rebreu confirmació de recepció i us demanaran que feu el pagament de les gestions, 30 euros, per transferència bancària.
4.- Mentrestant, ells tramiten amb el Ministeri d’Afers Estrangers (MFA) per aconseguir un número d’autorització, que sol trigar de 4 a 10 dies (en el nostre cas, 9 dies, ja que estaven en Ramadà).
5.- Amb aquest codi, el visat és gairebé vostre. Disposeu ara de 30 dies per personar-vos a l’ambaixada o consolat que hagueu triat (Espanya, El Caire, … en el nostre cas, Istanbul) perquè us tramitin el visat. Al consolat haureu de pagar la taxa del visat: 60€.

Transport

  • Turquia

Avió: Les companyies aèries Turkish Airlines, Anadolu Jet, Atlas Jet, Pegasus Airlines, tenen vols a moltes ciutats turques a preus econòmics.
Autobus: És la forma més econòmica i ràpida de viatjar per terra. Hi han diverses companyies amb una excelent flota d’autobusos i un excel•lent servei.
Dolmus: Són minibusos de tranport urbà, molt econòmics i que arriben a tots els racons de les ciutats.
Tren: Si podeu viatjar de nit és la millor opció. Podeu consultar els horaris a la web del ferrocarril turc. Malauradament aquesta web només funciona amb l’internet explorer. Els qui naveguem amb el Firefox ens hem d’instalar aquest pluggin.

  • Iran

Avió: La companyia aèria Iran Air ofereix vols a diverses ciutats del país a bon preu. Si heu de canviar el vol només haureu de pagar la diferència, sense que hagi cap penalització.
Autobús: Viatgen a totes les ciutats del país. Recomanem la companyia Hansafar, és la que realitza les parades necessàries i realitza el recorregut en menys temps.
Taxi: És el mitjà de transport per excel•lència a les ciutats, realment molt econòmic però s’han de conèixer els preus. Recomanem preguntar a l’hotel de cada ciutat els preus. Els taxis compartits solen cobrar per trams que van de rotonda a rotonda i el preu per tram sol ser 2.000 rials.

Salut

Al centre de Sanitat Exterior més proper us donaran tota la informació necessària i també les vacunes que requeriu. No hi ha obligació de vacunació, però si viatgeu de forma independent nosaltres sempre recomanem portar posades les vacunes de la febre tifoidea, còlera i tètanus. Tampoc no sobrarà la vacuna de la grip. Com sempre, vigileu amb l’aigua, la fruita i la verdura.

IstanbulISTANBUL

Com arribar-hi

a) Barcelona-Istanbul: El vol va costar 199€. A l’arribada a l’aeroport es paguen els 15 € de taxes d’entrada i es poden canviar diners en qualsevol de les dues oficines de canvi o en un caixer situat prop de la sortida. Per anar fins el centre, es pot agafar un taxi o bé una combinació de metro-tramvia, si aneu bé de temps.El metro surt del mateix aeroport, només cal seguir els rètols indicatius de “Subway”.

b) Ankara-Istanbul: Amb autobus o tren nocturn. El tren Ankara Ekspresi és molt còmode i puntual. Hi ha seiens i cabines-llitera per a dues persones, 120 TRY la cabina.

c) Diyabarkyr-Istanbul: Les companyies aèries Turkish Airlines, Anadolu Jet, Atlas Jet, Pegasus Airlines, tenen vols directes a Istanbul amb preus que oscil·len entre 65TRY i 150TRY i els bitllets es poden comprar en qualsevol agència de qualsevol ciutat. Vigileu que no facin escala a Ankara. Els vols més econòmics arriben a Sabine Airport; des d’allí cal agafar un dels autobusos freqüents que van a Kadikoy i després un ferry fins Eminonu. També hi ha autobusos que fan el recorregut directe des de l’aeroport fins Taksim i al revés, per unes 60TRY.

Què visitar, a Istanbul

Amb una antiguitat de més de tres mil anys, la que fou capital de l’imperi otomà segueix considerant-se el cor de Turquia. Metròpoli d’uns dotze milions d’habitants, es presenta al viatger gloriosa i espectacular, amable i europea.

La ciutat és molt fàcil de descobrir gràcies a una completa xarxa de busos i un modern tramvia que ens porta fins al mateix peu dels principals monuments, si bé val a dir que la millor forma de conèixer la part històrica –declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1985- és passejant tranquil·lament pels seus carrers.

Monuments imprescindibles:

- Aya Sophia (Santa Sofia); és el monument més cèlebre i impressionant d’Istanbul, sinó de tota Turquia, i es considera l’obra més gran i més sagrada de l’època bizantina. Inagurada l’any 537, és una gran obra d’enginyeria, ja que la immensa cúpula central de 31 m d’alçada, sense murs visibles, queda com suspesa en l’aire. Convertida en mesquita durant l’imperi otomà, actualment és un museu. Entrada 10TRY

- Mesquita Sultàahmed (Mesquita Blava); anomenada així pel color turquesa dels seus mosaics, provinents d’Iznik, fou construïda pel sultà Ahmed I per a que rivalitzés en grandesa a Aya Sophia.

-Yerebatan Sarniçi (Cisterna Basílica); extraordinàries cisternes que daten del 532, emprades per emmagatzemar aigua per al Gran Palau i altres edificis veïns, construïdes amb columnes, capitells i plints procedents de diversos edificis en ruïnes.

- Palau Topkapi; impressionat palau, amb extensos jardins i edificis, harem, biblioteca i una espectacular vista des de la terrassa del Corn d’Or i el Bòsfor. Fou residència de sultans durant tres segles.

- Gran Basar; amb més de 4000 comerços, ha estat el cor de la ciutat durant segles. A partir d’un petit recinte que feia de mercat, el basar va anar creixent a mesura que els comerciants posaven sostres per a poder desenvolupar l’activitat en qualsevol climatologia. Avui dia els seus carrers principals atreuen sobretot a turistes i cal gaudir de la passejada, les bromes i les compres.

- Basar de les Espècies; construït el 1660 com a part del complexe de la mesquita Yeni Cami. L’ambient que s’hi respira és molt agradable: espècies, sabons, fruits secs…

- Excursió pel Bòsfor; una excursió de mig matí en vaixell per l’estret del Bòsfor és una experiència relaxant. Cal agafar el vaixell a l’embarcador d’Eminonü. Des de dalt del castell d’Anadolu Kavagi hi ha unes bones vistes de l’entrada del Mar Negre.

- no descuideu les visites del pont de Galata, el carrer Istiklal Caddesi i la plaça Taksim (les zones més cosmopolites de la ciutat), les mesquites Rustem Paça, Yeni Cami, Suleymaniye, Fatih Cami i Eyüp Cami (aquesta última en divendres, dia d’oració, agafar el bus a l’altra banda del pont d’Eminonü), la esglesia de Chora i la de Zeyrek.

On dormir i menjar

La zona més cèntrica i econòmica és la zona de Sultàahmed, al cor d’Istanbul, darrera mateix de les mesquita Blava. Però aquest any vam decidir allotjar-nos a la zona de Beyoglu, a l’altra part de la ciutat, que té una vida nocturna molt activa.

Vam allotjar-nos al Chillout Hotel, bàsic i una mica cutre, habitació doble amb bany compartit 30€. Esmorzar inclòs i internet free. Està situat a pocs metres del carrer Istikal Caddessi.

De retorn a Istanbul, vam decidir allotjar-nos on ho hem fet sempre, a la zona de Sultàahmed. Per internet, vam trobar una oferta molt interessant i ens vam allotjar a l’hotel Pierre Loti, 64€. No cal descriure l’hotel, millor mireu-ho vosaltres a la seva web.

Altres allotjaments recomanats són l’Hotel Hostel Yunus Emre, (www.yunusemrehotel.com) situat davant del restaurant Doy-Doy, darrera la mesquita blava i el Dongyang Hotel, (www.dongyanghotelistanbul.com) situat davant la esglèsia de Santa Sofia, al mateix carrer que circula el tramvia.

Per menjar, recomanem el restaurant Beyazit (davant mateix del gran basar, just a l’alçada de la parada del tramvia), en qualsevol lloc on posi “lokanta” i hi hagin turcs menjant i en qualsevol parada on preparin kebab amb pà de pitta.

AnkaraANKARA

Com arribar-hi, des d’Istanbul

Des d’Istanbul, es pot anar en avió, autobus o tren. Recomanem l’Ankara Ekspressi, un tren nocturn amb seients i cabines per a dues persones, un petit luxe per 60TRY per persona.

Què visitar, a Ankara

La nostra idea és passar unes poques hores a la capital, fins la sortida del tren nocturn cap a Divrigi. Així que, en arribar a Ankara, deixem les motxilles a consigna (emanet, en turc) i seguim el carrer lleugerament empinat que ens deixarà als peus del castell d’Ankara i al davant del Museu de les Civilitzacions, que no us podeu perdre: des del paleolític i neolític, passant pels hitites o els urartis fins l’època romana, el museu segueix l’emprempta de les civilitzacions que han viscut a l’Anatòlia.

On menjar, a Ankara

Des de l’estació de tren fins el castell d’Ankara, hi ha una zona comercial plena de restaurants de tot tipus, on es pot menjar des de kebab fins deliciosos plats de verdures, carns estofades o sopa.

DivrigiDIVRIGI

Com arribar-hi, des d’Ankara

El Dogu Ekspressi surt d’Ankara a les 17.20 h i arriba a Divrigi (es pronuncia Divri) a les 08.00 h del matí següent.

Què veure, a Divrigi

Divrigi és un poble situat gairebé al centre de la meseta Anatòlia i que basa la seva economia en l’agricultura. Divrigi ens descobrirà l’essència dels poblea rural turcs, amb els seus carrerons empedrats, la simpatia de la seva gent, la tranquilitat que s’hi respira i la poca emprempta del turisme.

Però el veritable motiu és la joia que amaga i que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: la magnífica Ulu Cami i Darussifa, la mesquita i l’hospital mental que pressumeixen d’unes portalades d’estil seljúcida-rococó, amb dissenys geomètrics i complicats entramats florals i inscripcions aràbiques. Hi ha dues portes, la primera és magnífica, però la que s’amaga a l’altre extrem de la Ulu Cami, és impressionant.

On dormir i menjar, a Divrigi

A Divri només hi ha 2 hotels: un de decrèpit al bell mig del poble (pel qual ens van demanar un preu deshorbitat) i l’Hotel Tasbasi, a 1 kilòmetre del poble, amb bona relació qualitat-preu, magnífiques vistes, televisor, nevera… L’habitació doble, 50 TRY.

Per menjar, el restaurant Konak, al centre del poble, ofereix gustosos estofats, sopes i postres, 15TRY.

ErzurumERZURUM

Com arribar-hi, des de Divrigi

El tren que surt de Divri a les 07.50 del matí, sol arribar a Erzurum cap allà les 17.00h, perquè sol portar retard. Però Divrigi no està gaire ben comunicat per terra, així que decidim seguir la nostra ruta en tren, per allò del romanticisme…

Què visitar, a Erzurum

Erzurum és la ciutat més gran de la meseta d’Anatòlia, estratègicament situada en la convergència de les rutes a Constantinoble, Rússia i Pèrsia. Habitada per armenis, perses, romans, bizantins, àrabs, seljúcides i mongols, es conserven monuments de gran interès històric i arquitectònic, la majoria emplaçats en el centre urbà.

- Cifte Minareli Medresse; és una preciosa madrassa o escola corànica amb dos minarets bessons. La portalada d’entrada està decorada amb panels simètrics de motius seljúcides i l’ampli pati és un rabeig de pau i tranquil·litat.

- Ulu Cami, al costat mateix, data d’un segle abans, del 1179 i presenta una decoració austera però elegant i acollidora, amb un corprenedor bosc de columnes.

Altres visites d’interès són la Caferiye Camii, les tres tombes o Uç Kumbetler, la Yakutiye Medrese, la Mustafa Paça Cami o el Museu Etnogràfic i d’Arts Turco-Islàmiques.

On dormir i menjar, a Erzurum

A part dels hotels que menciona la LP, n’hi molts més de diferents preus i qualitats, sobretot pel centre comercial. Nosaltres vam allotjar-nos a l’Otel Dede, al carrer principal, l’únic lloc que tenia habitacions disponibles; habitació doble bàsica, bany interior, petit esmorzar, tranquil i amb unes vertiginoses escales, 60TRY.

Al carrer Cumhuriyet Caddessi hi ha quantitat de restaurants molt nets i econòmics que mostren el menú en fotografies. Es pot menjar pide (pizza turca) i tot tipus d’estofats i verdures que s’exposen en safates, sempre està tot molt bo!

DogubeyazitDOGUBEYAZIT

Com arribar-hi, des d’Erzurum

Des d’Erzurum en direcció Dogubeyazit, la companyia Agri Dogu fleta tres autobusos diaris, a les 10.30h, 12.30h i 14.30h, amb 4,5hores de trajecte. L’estació d’autobusos es troba als afores d’Erzurum i cal preguntar com anar-hi, ja que sol haver un servei gratuït de minibus cap a l’otogar. Vam comprar el bitllet a l’agència que hi ha just al davant de l’hotel Dede.

Què veure, a Dogubeyazit

“Dogubeyazit es una polvorienta ciudad fronteriza llena de soldados, enmarcada por un desolador paisaje de escarpadas montañas entre las que despunta el Monte Ararat (…)”. Així descriu la LP aquesta ciutat, que a nosaltres ens va encantar. L’Ararat és un volcà de 5.137 m. cobert de neus perpètues que enmarca la fotografia del palau Ishak Paça. Aquesta impressionant fortalesa-palau-mesquita recull elements arquitectònics seljúcides, otomans, georgians, perses i armenis. En diumenge la visita coincidirà amb la dels locals, que s’hi desplacen fins allí amb tota la família, el te i el menjar, per passar el dia. S’hi pot anar en dolmus, 3TRY.

Es poden realitzar altres excursions, com la visita dels poblats que es troben als peus de l’Ararat, una cascada, el que es diu que és el cràter d’un meteorit i el lloc on es diu que va embarrancar l’Arca de Noé. No podem aconsellar per què no les vam fer.

I per la nit, no deixeu d’anar al Espawo cafeterya, situada al carrer Ismail Besikçi Caddessi 1, ben cèntric, proper al hotel Tahran, on un gran cartell indica que hi ha música en directe. Música kurda carregada d’emoció i un ambient ben animat, un dels llocs on més bé ens ho hem passat.

On dormir i menjar, a Dogubeyazit

Menjar, al carrer principal (Dr. Ismail Besikci Cad.), en qualsevol dels molts restaurants es pot menjar triant de les safates que hi ha exposades i, com sempre, tot està deliciós. Vam menjar a l’Urfa Kervan Sarayi. A l’altre costat del carrer, una cafeteria-granja amb pastissos i bons cafès amb llet.

Per dormir, sense cap dubte, l’Hotel Tahran. Reuneix gairebé tots els requisits que es poden demanar a una guesthouse, els nois que ho porten són molt simpàtics i agradables i la seva terrassa és un lloc tradicional de trobada d’altres viatgers, a més dels sofàs, l’internet gratuït, l’esmorzar i les vistes a l’Ararat. Habitació amb bany, 36 TRY.

TabrizTABRIZ

Com arribar-hi, des de Dogubeyazit; frontera Turquia-Iran (de Dogubeyazit a Tabriz)

Els dolmus surten de Dogu en direcció la frontera cada mitja hora. El lloc de sortida és a l’oest de la ciutat, al carrer Ar Caddesi, al costat de la benzinera, 5 TRY. Un cop a la frontera, cal segellar la sortida de Turquia i caminar un kilòmetre fins la tanca iraniana. Allí presentarem el visat i ens deixaran passar a l’oficina, on molta gent fa cua per entrar al país. En uns 45 minuts vam fer els tràmits. Per canviar moneda, millor petites quantitats. Aconsellem apropar-se a un iranià -que heu pogut conèixer al dolmus- i que us ajudi amb el canvi, per evitar fraus. Un taxi us portarà fins la ciutat de Bazargan (no pot costar més de 10.000 IR (0.7 €, només és 1 kilòmetre). A Bazargan s’agafen els autobusos en direcció a Maku (per si voleu visitar les esglèsies armènies) o els directes a Tabriz.

Què veure, a Tabriz

Tabriz és una ciutat gran i industrial, amb uns voltants interessants i un basar meravellós. Per la seva estratègica posició enmig d’importants rutes comercials, el seu basar, cobert, estret i laberíntic, esdevé el motiu principal de la visita a Tabriz. Es conserven els patis exteriors, caranvanserralls, lesquita del Divendres i grans cúpules. Passejar per aquí és un goig que et transporta segles enrera.

Altres llocs per visitar són l’Arg-e-Tabriz (Timurid Blue mosque o la “turquesa de l’Islam) destruída per un terratremol i de la que només en queda la façana turquesa i la Mesquita Blava, encara que no estan en gaire bon estat. El parc Elgoli és un lloc interessant al caure la tarda, on les famílies s’hi reuneixen per passejar i menjar alguna cosa. Si es va just de temps, no aconsellem estar-s’hi més d’un dia.

Voltants de Tabriz

Kandovan: És un poblet situat a una hora de Tabriz amb cases troglodítiques excavades a la roca i on, a diferència de la Capadòcia turca, la població encara hi viu.

Esglèsies armènies: Molt més properes a les fronteres que a Tabriz, les esglèsies armènies de Sant Sthephanos de Jolfa (frontera Iran-Azerbaijan) i Qareh Kalisa (frontera Iran-Turquia), mereixen una visita.

Nosaltres només vam poder visitar la de Sant Stephanos i a mitges, perquè els dimarts és dia festiu pels guies i estava tancada. Es troba en un indret molt bonic, amb un petit bosc que li dóna ombra. A uns 5 kilòmetres abans de l’esglèsia, podeu veure un bonic caravanserrall situat a la vora del riu Aras, el que fa de frontera amb Azerbaijan.

L’excursió d’un dia sencer des de Tabriz fins Jolfa i Kandovan ens va costar 570.000 IR (uns 40 euros) i el vam contractar a l’Oficina de Turisme de Tabriz, de qui tothom en parla tan bé. No hi era en Nasser i se’n va fer càrrec el seu germà, Mansur, qui ens va vendre l’excursió sense saber (?) que el dimarts estava tancada.

On menjar i dormir, a Tabriz

A partir de Tabriz serà ja difícil no menjar carn.

- Al carrer Shanri Ati trobareu una concorreguda pizzeria del tipus fast food on podreu menjar una crema de xampinyons, hamburgueses i pizzes amb pollastre. (48.000IR; 3,5€). A la guia figura el nom “Tatli”, però estaven canviant-lo de nom.

- Dins del bazar, el Mansur o el Nasser de l’Oficina de Turisme us acompanyaran de bon grat a un petit restaurant on serveixen kebabs i chelo joresht (chelo=arròs, joresht=verdures). Quan demaneu un plat de verdures, assegureu-vos que no està en mal estat, ja que a Iran tothom menja carn i pot ser que la verdura sigui vella. (25.000IR; 1,75€).

- Modern Tabriz Restaurant, al carrer Imam Khomeini, prop de la plaza Fajr. Aquest net restaurant serveix bons kebabs. La sopa, l’amanida i la beguda entren en un pack que val unes 10.000IR.

- Al carrer Imam Khomeini, entre la cantonada Ferdosi i Shari Ati, hi ha una pastisseria on fan tot tipus d’especialitats. Exquisites a qualsevol hora, no us perdeu les magdalenes de xocolata (6.000IR) i carregueu per la resta del país, que us farà falta…

Vam dormir a l’Azarbayjan Hotel, habitació neta, comfortable, amb nevera i bany a la turca, 350.000IR. Altres viatgers recomanen el Darya GH, al carrer Mohaqqeqi, 220.000IR.

MasulehMASULEH

Com arribar-hi, des de Tabriz

La ruta a seguir és: Tabriz-Qazvin-Rasht-Fuman-Masuleh:

- Des de Tabriz, el tren nocturn surt a les 20:00h i arriba a Qazvin cap allà les 06:00am (cabina de 6 persones, 43.500 IR; cabina de 4 persones 190.000IR).

- Un cop a Qazvin, un taxi ens portarà fins l’estació d’autobusos (està a uns 2km de l’estació de ferrocarril) i allí cal preguntar pel primer bus que surti en direcció Rasht (07:30h, 40.000IR, 3.5h). L’autobus ens va deixar a la carretera abans d’arribar a Rasht i ens varen fer pujar a un taxi que el mateix conductor va aturar. Que us deixin clar qui ha de pagar el taxi i que us deixin a la rotonda des d’on surten els minibusos cap a Fuman.

- Des de plaça Yakhsazi cal agafar un savari o minibus (freqüents, surten quan estan plens, 6.000IR) en direcció a Fuman.

- Des de Fuman, cal preguntar per un minibus fins Masuleh, però vam acabar pagant un taxi per què ja estàvem cansats, 50.000IR (es pot fer per 10.000IR per cap, si dieu que voleu compartir el taxi).

Què veure, a Masuleh

Masuleh és un encisador poble de muntanya que reb la visita d’alguns turistes estrangers i l’afluència en massa d’iranians durant els dies de festa nacional. Tots hi venim a cercar el mateix: el clima fresc, la tranquil·litat, les caminades pel bosc i una arquitectura única.

Un dels encants d’aquesta població -que presum de tenir més de 1.300 anys d’antiguitat- és la forma com els vilatans aprofiten les teulades de les cases per construir-hi els carrers, una forma enginyosa de guanyar terreny a la muntanya. Passejar per aquests estrets i empinats carrerons és tot un plaer. Fixeu-vos amb els dibuixos de la fusta a les portes, les finestres i les balconades, doncs són símbols zoroastrians.

Una de les experiències més relaxants de tot el viatge a Iran, ha estat caminar pel bosc fins l’antic temple zoroastrià i fins la cascada. Si disposeu de dies, no us perdeu aquesta població.

On menjar i dormir, a Masuleh

Hi ha un parell de restaurants al poble: el Mehran Hotel, a la falda de la muntanya, serveix algun plat sense carn. Més amunt, prop del bazar, hi ha diverses terrasses on podeu menjar, entre altres, pizza i sopa.

Proveu les galetes de Masuleh, l’especialitat local, són rodones amb un dibuix al centre.

Proveu també la infusió de “golgavzaben”, molt preciada entre els locals.

Hi ha diversos hotels, el Mehran, el Mehmanpazir Navid i el Monfared. Però la gràcia de Masuleh és llogar una habitació o un apartament als vilatans. Algunes són molt complertes i disposen de bany i cuina, amb la qual cosa podreu cuinar el vostre propi menjar, una necessitat que tindreu a partir del segon kebab. Nosaltres vam llogar un apartament molt ben arreglat al noi que regenta una teteria al centre del poble, al carrer de sota de l’oficina “Sustainable Tourism Masooleh”, l’última a mà esquerra. Vam pagar 220.000IR per una nit, però segur que podreu negociar un millor preu.

AnzaliBANDAR-E ANZALI

Com arribar-hi, des de Masuleh

La ruta a seguir és: Masuleh-Fuman-Rasht-Anzali

- Per sortir de Masuleh, un taxi (a compartir) us durà a Fuman per 10.000IR per persona, és el preu que paguen ells.

- De Fuman a Rasht, podeu provar amb el minibus, encara que un taxi ronda els 15.000IR per persona.

- De Rasht a Anzali, us sortirà molt millor pagar un taxi perquè l’estació d’autobusos està molt allunyada i perdreu temps i diners. Vam pagar 50.000IR pel taxi complert, després de negociar molt i amb l’ajuda d’uns botiguers de Rasht.

Què veure, a Anzali

A la província de Gilan, Anzali és una ciutat portuària banyada per les aigües del Mar Caspi. El seu port industrial és el més gran d’Iran i reb tot tipus de mercaderia procedent, principalment, de Rússia. El Shah Pahlavi fixà aquí la seva residència d’estiu, canvià el nom per Bandar-e Pahlavi i palaus i mansions de l’aristocràcia creixeren al seu voltant, juntament amb parcs, jardins i passejos. És la capital mundial del caviar, encara que és força difícil menjar-ne perquè tot és per a l’exportació. Si en veieu, sapigueu que és de contraban.

Com a llocs d’interès:

- una ullada al Mar Caspi des de l’espigó i el passeig marítim.

- la llacuna, principal atracció turística que es visita amb barca

- el palau d’estiu del Shah Pahlavi. El règim dels aiatol·làs ha partit a bocins els terrenys de palau per construir mesquites sense acabar, avingudes i edificis, però encara es pot veure i visitar el palau, ara reconvertit en museu militar.

- els antics carrers d’herència russa, el que queda de les antigues mansions que foren incendiades durant la revolució.

Val a dir que, si no disposeu de gaire temps, Anzali no val massa la pena. La província de Gilan és una de les més belles d’Iran, però s’ha de sortir dels circuits turístics i contractar taxi o cotxe propi per poder gaudir del paisatge i descobrir les ètnies.

On menjar i dormir, a Anzali

Com a tot el país, restaurants de kebabs i fast-food n’hi ha per tot arreu. Al centre (voltants de la Torre del Rellotge) n’hi ha força. A Anzali podeu probar el peix del qual s’extreu el caviar (en brotxeta està força bo) i el “peix blanc”, que si només el fregeixen és força sec.

Per dormir, vam allotjar-nos a l’Ancient Golsang, perquè no vam trobar res de millor. Està decrèpit i brut i la recepció no ens va donar gens de confiança, 200.000IR.

YazdYAZD

Com arribar-hi, des de Anzali

La ruta és: Anzali-Rasht-Tehran-Yazd

- Des d’Anzali, un autobus (freqüents, 55.000IR) fa parada tècnica d’una hora a Rasht i continua fins a Tehran.

- A Anzali vam comprar els bitllets de tren nocturn de Tehran a Yazd (cabina de sis, 80.000IR pp, sortida 20:00h). Així que, en arribar a Tehran, un taxi (60.000IR, 45 minuts) ens va portar fins l’estació de ferrocarril.

- El tren va arribar a Yazd una hora abans del previst, cap allà les 03.00 de la matinada. Un taxi fins l’hotel (contractar-lo a l’oficineta que hi ha al sortir de l’estació) 20.000IR.

Què veure, a Yazd

Una de les perles de tot viatge a Iran és Yazd, centre de la cultura zoroastriana, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, d’ambient relaxat i rica en arquitectura. Se situa en un oasi enmig dels deserts Dasht-e Kavir i Dasht-e Lut, la temperatura sol ser seca i calorosa.

Dels molts llocs remarcables de la ciutat, en destaquem aquests:

- Jameh Mosque, ciutat antiga i els badgirs, Amir Chakhmaq Complex, Torres del silenci, Temple zoroastrià. 

Voltants de Yazd

L’arquitectura de les ciutats del desert i l’adaptació a un medi tan dur és el millor de la visita a Iran i a Yazd. Nosaltres vam contractar una excursió d’un dia al Silk Road Hotel (120.000 IR, depenent del grup que s’hi apunta), on vam poder veure i admirar:

- Meybod. A 52 km de Yazd, aquesta ciutat del desert ens ha sorprès per la seva arquitectura, mostrada en una fortalesa-castell, les torres dels ocells, la torre del gel i un restaurat caravanserrall amb un qanat inclòs.

- Chak Chak. A 20 km de Meybod, Chak Chak és el lloc de pelegrinatge zoroastrià més important del país. Una cova que plora aigua reb l’afluència de milers de pelegrins cada mes de juny, entre el 14 i el 18. Per nosaltres, la visita no val tan la pena com el paisatge fins aquí, enmig del desert, una carretera que s’esten entre la sorra com si es dirigís a la fi del món.

- Kharanaq. Aquest típic poblat del desert ens farà gaudir de la seva arquitectura. Situada en un oasi, els seus voltants són plens de magraners i horta. La ciutat s’està caient per què la gent emigra a la ciutat i les cases de fang són difícils de mantenir. Cal passejar sense presses pels carrerons estrets, descobrir cases de dues plantes, el bonic minaret… un aqüeducte i un preciós caravanserrall (al que podreu pujar al sostre i fer fotos esplèndides del desert) faran les vostres delícies. L’hotel Silk Road Kharanaq hi té una guesthouse, però cal confirmar abans si està obert.

On menjar i dormir, a Yazd

Hi ha molts hotels i guesthouses situats en antigues residències d’arquitectura tradicional que són un veritable tresor. Nosaltres ens vam allotjar a l’Orient Hotel, germà del mític Silk Road Hotel. Net, tranquil, bany interior i restaurant, internet gratuït però sempre colapsat, 300.000IR amb esmorzar.

Per menjar, no ens vam moure del Silk Road, lloc de trobada habitual d’altres viatgers, i que ofereix un menú variat, vegetarià, continental i, gairebé cada nit un buffet lliure amb especialitats de Yazd (sopa, verdures, camell…, 80.000IR begudes incloses).

ShirazSHIRAZ

Com anar-hi, des de Yazd

Vam contractar l’autobus al mateix hotel, per estalviar-nos el tràfec d’anar fins l’estació a comprar el bitllet. Freqüents, unes sis hores de trajecte directe, 70.000IR.

Un cop a Shiraz, el taxi fins al centre costa uns 20.000IR (2 persones)

Què veure, a Shiraz

Per nosaltres, la ciutat més bonica d’Iran juntament amb Yazd. Shiraz és gran i amb força trànsit, però té unes joies arquitectòniques difícils d’oblidar. A més, la majoria de llocs d’interès es poden visitar caminant.

- Tomba de Hafez (Aramgah-e Hafez). Indispensable, cap allà les 17.00-17.30h, quan la gent hi acut a llegir els seus poemes. Emocionant. Un taxi des del centre 10.000IR (2 persones, a compartir)

- Tomba de Saadi (Aramgah-e Saadi). També rep la visita de la gent que hi recita els seus poemes.

- Shah-e Cheragh. Mesquita i mausoleum d’un dels 17 germans de l’Imam Reza, un lloc sagrat pel xiísme. El pati és enorme, la cúpula exterior és d’una gran delicadesa i l’interior està totalment cobert de miralls. Impressionant.

- Arg-e Karim Khan. Una de les visites obligades de Shiraz i que no és una mesquita. Aquesta fortalesa fou residència reial i en ella es poden veure algunes de les sales, de les que destaca el hammam. Entrada, 8.000IR.

- Basar. Emblemàtic aquest basar, un dels més bonics. En els seus intrincats carrerons us podreu barrejar amb els shirazis i olorar espècies. Caminant sense rumb segur que acabeu trobant les joies que amaga:

- Caravanserralls, n’hi ha uns quants, però el que hi ha aprop de Bazar-e Vakil és preciós, amb delicats vitralls als pòrtics i una gran font.

- Masjed-e Vakil. Aquesta gran mesquita té uns imponents iwans amb mosaics de vius colors. El seu interior amaga un bosc de columnes. No us la perdeu.

- Hammam-e Vakil. Molt a prop de la mesquita, ara és un museu. Preciós.

- Madrassa Ye-Khan, es troba gairebé a l’exterior del basar. És un lloc molt agradable i tranquil d’una arquitectura excepcional. No hi ha vigilants, però tan aviat com algú detecti la presència d’una dona, la faran fora.

- Mesquita Nasir-Ol-Mok. Diuen que és de les més boniques d’Iran, i realment ho és. El seu pati central és, a més, un lloc molt tranquil i agradable, igual que la sala d’oracions.

- Palau Naranjestan. Casa d’una família acomodada de Shiraz de l’època Qajar, de la que es pot contemplar l’arquitectura opulent de l’època i el gust pels jardins. Entrada, 30IR.

Altres llocs d’interès: Palau Bagh-e Eram, Bagh-e Jahan Nama.

VOLTANTS DE SHIRAZ

- Persépolis. Fou la gran capital de l’imperi aquemènida, un conjunt de palaus assentats sobre una terrassa artificial de grans blocs de pedra construït per Dario I i ampliat amb els monarques Xerxes i Artaxerxes.

Els hotels i les agències de viatge ofereixen visites d’un dia a Persépolis i Nash-e Rostam per 80.000IR per persona i 120.000IR si afegeixes Pasargada. Nosaltres vam fer-ho tot amb bus i taxi:

- Des del centre, un taxi fins l’estació de busos Carandish Terminal, 20.000IR (els dos)

- Minibus fins a Marvdast, 5.000IR p.p

- Taxi de Marvdast a Persépolis, 20.000IR (els dos)

- Entrades, 5.000IR p.p

- Guarda motxilles (no es poden entrar), 6.000IR (els dos)

- Taxi a Nash-e Rostam, tornada a Shiraz, al centre, 100.000IR (els dos). La tornada es va encarir, però es pot tornar desfent el camí (taxi fins Marvdast, minibus fins Shiraz Carandish Terminal i taxi fins el centre)

On menjar i dormir, a Shiraz

Aquí sí que us podem donar sol·lucions a la recepta kebab-kebab-kebab:

- Shiraz Eram Hotel, cada matí tenen un buffet-esmorzar per 60.000IR i un buffet-sopar que sol sortir per 65.000IR amb una sopa, tot tipus d’amanida, un plat fred d’aubergínia i postre. La beguda i les taxes són a banda, i les amanides a prova de diarrea. Repetireu cada dia, segur.

- Sharzeh Traditional Restaurant, carta amb els kebabs de sempre i un buffet (no tan surtit com el de l’Eram) però amb amanides (fiables) i sopa. La gràcia, la música tradicional en directe.

- Seray-e Mehr Teahouse, un restaurant encantador en el cor del Basar Vakil. Haureu de preguntar perquè és difícil orientar-se al basar. El dizzi (especialitat iraní semblant a l’escudella, que ells mengen d’una manera ben curiosa, deixeu fer, està molt bo), 50.000IR. Si demaneu te després del dinar, us l’acompanyaran amb unes galetes típiques shirazís (yuge shirazi) que són delicioses.

- Fast food al centre, hamburgueses, pizzes de carn i pollastre a l’ast. Un mica més avall de l’hotel Anvari, hi ha un centre comercial amb una cafeteria d’allò més acollidora.

- Per dormir, l’Anvari Hotel té habitacions grans amb bany, televisor i nevera, està net, cèntric i el personal és molt amable, 300.000IR la doble.

IsfahanESPAHAN

Com anar-hi, des de Shiraz

Des de l’estació Carandish Terminal (taxi 20.000IR els dos), surten força autobusos diaris cap a Espahan. Val la pena preguntar a diferents agències de viatge al centre, doncs solen variar els horaris. Recomanem Hamsafar, ja que no fa parades inútils, 125.000IR, 8 hores.

Els bitllets d’avió estan per 350.000IR.

Què veure, a Espahan

- Naqsh-e Jahan Square, o Plaça de l’Imam, és la joia de la ciutat. Construïda el 1602 pel Shah Abbas el Gran, és avui dia Patrimoni de la Humanitat. Amb 512 metres de llargada i 163 d’amplada, és la segona plaça més gran del món, darrera de Tiananmen. Al seu voltant s’inicia el basar i s’han erigit mesquites i palaus d’una gran bellesa arquitectònica :

- Imam Mosque, es considera una de les més boniques d’Iran. Tot de mosaics blaus de l’època safàvida decoren la cúpula, la portalada i els quatre iwans. El portal de l’entrada fa 30 metres d’alçada, la cúpula central 36.3m i, si et poses al centre mateix (sobre un quadrat de ciment) i piques fort amb les mans, la cúpula ressonarà sobre el teu cap com mai hagis imaginat. Aquesta mesquita és impressionant. Entrada, 5.000IR

- Sheikh Lotfollah Mosque, al centre de la plaça. És igualment d’una qualitat artística impressionant. La seva cúpula i els mosaics interiors mostren harmònicament formes geomètriques i dibuixos florals exquisits. Entrada, 5.000IR

- Palau Ali Qapu, enfront de la mesquita Lotfollah. És un impressionant palau de sis plantes d’alçada, construït com a residència del Shah Abbas I. Les vistes sobre la plaça pretenien impressionar els convidats del Shah. La llàstima és que les pintures i molts mosaics foren destruïts durant la Revolució i, com gairebé totes les construccions no islàmiques, es troben en un deplorable estat de conservació i es van perdent dia rere dia. Entrada, 5.000IR.

- Basar-e Bozorg, d’una antiguitat d’uns mil anys, aquest basar cobert ens mostrarà cúpules, arcades, petites fonts, caravanserralls, mesquites i madrasses amagades…

- Jameh Mosque, al nord de la plaça de l’Imam. Amb una antiguitat d’uns 800 anys, mostra elements seljúcides, mogols i safàvides, quatre iwans monumentals, un gran pati per les ablucions…

- Chehel Sotun Palace, encara famós pels seus frescos, aquest palau de l’època safàvida sobreviu enmig d’un jardí on els joves passen els matins dels divendres. Un espai tranquil i molt agradable a qualsevol hora.

- Ponts Chubi i Si-o-Seh, amb 21 i 33 arcs respectivament, llocs on els isfahanís passen llargues estones gaudint de la frescor i de la verdor dels jardins.

- Barri de Jolfa o barri armeni, lloc on el Shah Abbas I va traslladar per la força els habitants de la ciutat de Jolfa (amb la frontera amb Armènia). Hi ha 13 esglèsies armènies i la catedral de Vank, centre del culte armeni a Iran, amb una interessant barreja d’estils islàmics i cristians.

On menjar i dormir, a Espahan

- Traditional Banquet Hall, a la mateixa plaça de l’Imam, al centre. El restaurant sempre està ple, sobretot d’iranís. La decoració molt bonica i es menja sobre banquets o llits (takhts). El menjar és molt bo i es poden degustar força plats tradicionals iranís, com el khoresht-e bademjan (aubergínia cuinada com en puré, molt bona), dizzi i altres. 60.000-75.000IR p.p.

- Restaurant Marat, al passeig Beheshti, el que baixa cap a la plaça (rètol en persa). Nét i amb personal agradable, serveixen els tradicionals kebabs, sopes i algun plat sense carn. 35.000IR

- Shahrzad Restaurant, sempre ple d’iranís, té fama de ser un dels millors de la ciutat. Per nosaltres, com la carta només té plats de carn i kebabs i una amanida, no en podem destacar gran cosa, excepte el preu. 55.000-65.000IR

- Persian Restaurant, al barri de Jolfa. No hi ha rètol, però està al carrer principal Nazar St, anant cap a la catedral de Vank, a mà esquerra i baixant unes escales. Sentireu l’oloreta de menjar. Hi ha un buffet self-service d’amanides diverses (no l’hem provat) i una carta de kebabs, del qual el mixte està molt bo i abundant. 35.000IR.

- Cafeteries molt autèntiques al barri de Jolfa, però prepareu la cartera (autèntic cafè i xocolata, 75.000IR). Ideals per una estona relaxada, gaudint de bona música i d’un ambient d’aire progressista. Una bocanada d’aire fresc.

- Fast-food al llarg de tot el carrer Chahar Bagh Abbasi St.

- Abbassi Hotel, la joia dels hotels d’Espahan, segons diuen. Aquest antic caravanserrall ha estat rehabilitat per convertir-lo en un dels hotels amb més fama d’Iran. Es pot prendre un te al pati gaudint dels jardins -és com un oasi dins la ciutat- i sopar un plat de sopa de verdures i vermicelli (25.000IR).

- Recomanem l’Hotel Iran, cèntric, de tracte molt amable, molt net, TV, nevera, wi-fi al saló, esmorzar inclòs, 350.000IR.

RETORN A TURQUIA

Com anar-hi, des d’Espahan

La nostra idea era sortir del país amb tren, i vam elegir volar d’Espahan fins Tabriz per després agafar el tren Tabriz-Van (22:00-10:00). No el recomanem, perquè el tren està vell i brut i els policies fronterers de les dues bandes registren un per un tots els vagons del tren. Així, vam estar parats durant més de 4 hores a cada frontera. Sembla ser que el Tehran-Van és una altra cosa, tan en qualitat com en temps.

VanVAN

Què veure

Van és una ciutat moderna i oberta. La seva gent és, com a tota Turquia, molt agradable i els seus paisatges i arquitectura us deixaran amb la boca oberta. Dediqueu, mínim, dos dies. Estem ja a la Turquia Kurda.

- Les visites obligades són l’antiga ciutat urartea de Cavustepe i l’escarpada fortalesa de muntanya de Hosap. Nosaltres no vam complir amb la obligació i no ho vam visitar.

- Van Kalesi, o castell de Van, situat a uns 3km de la ciutat. El castell es troba a la vora del llac i, desde dalt, les vistes són espectaculars, enlluernadores.

- Illa d’Akdamar, una de les meravelles de l’arquitectura armènia. A 43 km de Van i a 3km de la vora del llac, l’illa d’Akdamar guarda aquest tresor que no us heu de perdre. L’esglèsia ha estat restaurada recentment i es poden veure figures esculpides d’apòstols, encara que les vistes i l’aire que s’hi respira són també un plaer. Per anar-hi, cal agafar un dolmus a l’entrada de Van (a la rotonda que hi ha en direcció el castell, 4TL) i després el ferry a l’embarcador (2,5 TL), que surt quan hi ha 10 persones, o menys si entre tots es paga la diferència. En cap de setmana hi ha més afluència de turistes turcs, així que el ferry sol sortir.

On menjar i dormir

L’oferta de restaurants a Van és extensa i de qualitat així que, l’encert se sol assegurar. Solen haver els plats al mostrador per elejir, es pot menjar pidde (pizza turca), peix, delicioses postres…

Cafeteries per prendre un çai o un çalep (una deliciosa beguda calenta o freda tipus llet merengada) n’hi ha al centre.

Tampoc us podeu prendre el Vanpir Pub, amb música en directe els divendres, també al centre.

Per dormir, ens vam allotjar al Buyuk Asur Oteli, net, cèntric, còmode, espaiós, connexio wi-fi, TV, 35TL amb regateig i esmorzar inclòs.

HasankeyfHASSANKEYF

Què veure, a Hassankeyf

Batman és una ciutat amb un centre comercial molt modern i uns hotels força cars. Va ser només el lloc base per visitar Hassankeyf.

Hassankeyf és un petit poble situat a la riba del riu Tigris que es remunta per la muntanya escalant-la des de fa segles. Pel camí podreu veure les cases troglodítes excavades a la roca on, encara ara, hi viu gent i els locals han aprofitat per obrir petits restaurants i teteries. La fortalesa o kale ens espera dalt del cim, així com la Ulu Camii, el cementiri i el petit palau -kuçuk Saray-. Les vistes són magnífiques.

Per anar a Hassankeyf, surten dolmus cada 30 minuts des de la terminal, 3TL. Igualment per tornar.

On dormir, a Batman

Vam allotjar-nos a l’hotel Asko, 90TL, massa car pel que és.

DiyarbakyrDIYARBAKYR

Com anar-hi, des de Batman

Surten dolmus de l’estació d’autobusos molt sovint, 7TL. Paren als afores de Diyarbakir, així que haureu d’agafar un taxi fins el centre, 10TL.

Què veure, a Diyarbakir

Diyarbakir és el centre del moviment de ressistència kurd. La població és majoritàriament kurd. Les dones porten mocadors florejats i els homes uns pantalons amples anomenats salvar. El centre històric està -en gran part- enmurallat i en el seu interior s’hi poden visitar desenes de mesquites i algun caravanserrall.

- Ulu Camii, una mesquita construïda el 1091 pels seljúcides, conté elements arquitectònics àrabs, bizantins i musulmans. L’enorme pati és un lloc molt agradable on els fidels de les quatre escoles de l’¡slam suní hi acudeixen a resar.

- Hani Pasa Hani, enfront de la Ulu Cami, és un caravanserrall del s.XVI restaurant i ocupat per botigues, restaurants i una biblioteca. Les pedres blanques i negres -característica de l’arquitectura de Diyarbakir- li donen un aire exquisit.

- En un carreró no gaire lluny del Hani i del mercat, la Ayakli Minare és una mesquita amb un minaret sustentat per quatre columnes.

- Les muralles, que envolten la major part del centre històric, poden gaudir-se passejant pels seus jardins ben cuidats. La millor manera de conèixer el dia a dia de la població.

- Buyuk Kervansaray, és un caravanserrall del s.XVI rehabilitat que es torna a fer servir per allotjar viatgers i està considerat un dels millors de la ciutat. El pati es pot visitar.

Diyarbakir té desenes de mesquites per descobrir amagades entre els seus carrerons. L’oficina de turisme, situada prop de la zona d’hotels i restaurants, ofereix un pràctic plànol i futlletons amb fotografies.

On dormir i menjar, a Diyarbakir

Un dels llocs agradables per menjar és en un dels restaurants del Hani Pasa Hani. Vam probar l’especialitat local, manti (raviolis turcs).

Per dormir, hi ha diverses opcions bones al centre. Nosaltres vam elegir l’Hotel Birken, 60TL, habitació gran, còmoda, nevera i TV.

I final del viatge…

I el aquesta segona etapa de la Ruta de la Seda ja s’acaba. Un vol domèstic des de l’aeroport de Diyarbakir ens deixarà al Sabine Airport (a 45 km d’Istanbul), l’aeroport de vols low-cost de la ciutat. Des de l’aeroport, cal agafar el bus que porta a Kadikoy i un cop allí, el ferry que deixa a Eminonu. Si us heu d’allotjar a Taksim, hi ha un luxós autobus que surt de l’aeroport i porta directe a Taksim.

Entrades relacionades:

- Viatge per Iran

- Viatge per Turquia

- Guia de viatge de Turquia.