Guia de viatge de Birmània

SITUACIÓ POLÍTICA

Myanmar (l’antiga Birmània) ha sofert durant més de mig segle el jou de dictadors, governs militars, faccions rebels i poderosos traficants de droga. Els successius dictadors han intentat sufocar qualsevol idea de democràcia arrestant a la totalitat dels membres dels parlaments, empresonant a la Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, reprimint brutalment qualsevol veu opositora i emprant treballadors forçats per tractar d’aixecar una economia feble. Però la condició de paria del món de Myanmar s’ha convertit en un problema cada vegada major a mesura que el país tracta d’arribar al segle XXI i d’abandonar el seu aïllament i les seves tendències socialistes a favor del pragmatisme econòmic. La junta militar en el govern està tractant de simultanejar la petició d’inversions estrangeres amb el manteniment del seu ferri control del poder, i els revolucionaris es debaten entre la passió de la causa i la lluita pel pà de cada dia. Myanmar no és, ni de bon tros, un dels països més fàcils o còmodes per a visitar a Àsia, però ofereix meravellosos paisatges i la seva gent és increïblement amistosa; a més, una visita permet ser testimoni del funcionament d’un règim grotesc i inepte que manté a aquesta nació aïllada de la resta del món. A causa dels esforços del Govern per evitar les influències estrangeres, Myanmar és un dels països del món amb menor influència occidental. Moltes persones es deixen encegar per aquest país, però convé no oblidar les realitats polítiques que han creat aquesta situació.

Lonely Planet

Per evitar sufragar el govern, es recomana al viatger que no contracti tours organitzats, hotels i mitjans de transports de propietat del govern.

Nuria i Lluis

MONEDA

La moneda nacional usada diàriament és el Kyat (es pronúncia “xat”) es divideix en 100 pyas i només existeixen els bitllets.

La moneda estrangera amb que es treballa a Myanmar és el dòlar. Es pot canviar a qualsevol hotel i guesthouse. Alguns viatgers recomanen fer-ho al mercat negre, ja que donen millor canvi.

En els hotels, guesthouses, tren i ferri us donaran el preu en dòlars. Els taxistes de zones urbanes com Yangon o Mandalay solen demanar dòlars. La resta de despeses solen pagar-se en Kyats.

VISAT

El visat l’hem obtingut per internet, a través de la pàgina http://www.visa.gov.mm/index.cfm, mitjançant el pagament amb targeta bancària VISA i una fotografia tipus carnet que es tramet via internet. La taxa és de 30$ i el rebut està emès per un banc de Singapur (això us donarà idea de la corrupció del govern). La durada del visat és de 28 dies; si es necessita allargar l’estada el preu és de 3$ per dia.

Actualment (2006) es pot tramitar el visat a través de la pàgina http://www.myanmarvisa.com/, ja que l’anterior enllaç ja no està actiu.

També es pot fer a l’ambaixada de Myanmar a Berlín omplint aquest formulari.

SALUT

Al centre de Sanitat Exterior més proper us donaran tota la informació necessària i també les vacunes i profilaxis que requeriu.

Ens van recomanar la vacunació contra l’hepatitis A i B, febre tifoidea, tetanus, còlera i grip i la profilaxis contra la malària (pal·ludisme) –ja que no hi ha vacuna. Per al dengue no hi ha vacuna ni profilaxis.

Tant per la malària com per al dengue és molt important la prevenció, mitjançant repel·lents (Relec, Mosquito-net) i mosquiteres. La malària a Myanmar es troba a les zones rurals i el mosquit transmissor surt a la nit. En canvi, el dengue es troba a les zones urbanes i el mosquit transmissor actua de dia.

SEGURETAT

El règim militar repressor que governa Myanmar no molesta per a res als turistes – ja que ens considera una font d’ingressos que cal tenir ben content- i el caràcter amable i amistós de la seva gent fan de Myanmar un país molt segur per als viatgers.

TRANSPORT

Contra tot pronòstic, aconseguir desplaçar-nos pel país i aconseguir els bitllets corresponents ha estat molt fàcil: totes les guesthouses et donen la informació necessària i et compren els tiquets, per una ínfima comissió.

Aire: Les companyies privades que operen són Air Mandalay, Yangon Airways i Bagan Air. Els trajectes són d’aproximadament 1 hora i el preu està entre els 70-120$, depenent del trajecte. Trieu-se del cap volar amb Myanmar Airways, és la companyia estatal i és la que té l’índex de sinistralitat més alt de tot el món.

Tren: Myanmar té 4.684 km de línia férrea oberta als turistes. Aquest agafen principalment el tren Yangon-Mandalay, que surt diàriament i disposa de cabines amb llits. No vam viatjar en tren, així que no podem informar sobre la comoditat i la puntualitat, que sembla que són aspectes bastant dubtosos.

Autobús: A part de les companyies estatals, moltes de privades recorren diàriament tot el país. Els viatges solen durar moltes hores, ja que les carreteres són d’un únic carril i el tràfic és dens: els conductors han de parar o reduir la marxa sovint per deixar passar els vehicles de l’altre sentit. Hem descobert que els birmans són molt bons conductors, però val més gaudir del paisatge o provar de dormir que no pas mirar la carretera, us estalviareu patiments.

El transport en bus és tota una experiència, ja que es comparteixen moltes hores amb la gent d’allí. Val a dir també que és molt barat.

Per als desplaçaments de curta durada o per les ciutats, no dubteu en agafar taxi o mini-taxi, pick-up (furgonetes amb bancs de fusta per seients i que sempre viatgen abarrotats, fins i tot la gent ha de seure al sostre) i els trickshaws (bicicletes amb una cadira al costat).

ALLOTJAMENT

Hi ha molts tipus d’allotjaments, en general nets i econòmics. Els preus sempre es donen en dòlars.

En totes les guest que hem estat, les habitacions dobles amb bany i aire condicionat costen entre 10 i 15$, solen incloure un generós esmorzar tipus occidental, ofereixen servei de bugaderia, canvi de moneda, compra de bitllets i gairebé tot el que necessiteu. L’amabilitat és una nota predominant.

GASTRONOMIA

A Myanmar es pot menjar molt bé i molt barat. Als birmans els agrada menjar a totes hores i els carrers, restaurants, tea-shops i mercats tenen a tot hora el foc encès.

La cuina regional birmana té l’arròs com a rei de tots els menjars i serveix d’acompanyament per a estofats de curri amb pollastre, peix o corder. Solen omplir la taula de petits plats amb verdures crues, estofades o amb vinagre, sopa i diferents tipus de salses. Gairebé no s’hi cap a la taula. Un menú birmà sol sortir per 800-1000K. El menjar se sol preparar a primera hora del matí, de forma que val més reservar aquests restaurants per a l’hora de dinar. Els podeu diferenciar perquè veureu un tauler amb unes set o vuit olles molt grosses.

La població xinesa és molt important a Myanmar i això és nota en la gran quantitat de restaurants, que en un principi no es diferencien de la resta. Això sí, les especialitats són molt diferents a les que nosaltres coneixem: el plats són múltiples combinacions d’arròs o tallarines (noodles)que es cuinen a la wok amb verdures, pollastre o corder i no solen ser picants. Aquests plats es preparen al moment, per tant aconsellem menjar en aquests restaurants a l’hora de sopar. El preu sol seu 800-1000K i, si es demana qualsevol altra especialitat, el preu és superior, però solen ser exquisits (pollastre o corder amb bolets asiàtics, brots de soja, bambú, panís, llagostins,…).

Els birmans prenen tè xinès sense sucre durant les menjades, per això en podeu beure tant com en vulgueu, sol ser gratuït o inclòs al preu del menú, que us costarà una mica més si demaneu begudes alcohòliques. Sol haver també gran varietat de begudes no alcohòliques (Star Cola, Fantasy).

Per contra, el tè birmà, elaborat a l’estil indi, amb molta llet i sucre, és molt barat i deliciós, ideal per prendre a meitat tarda a qualsevol dels tea-shops, on podreu degustar també els snacks propis de la regió (samusa, palata,..).

CLIMA

La millor època per visitar Myanmar és un cop han finalitzat els vents monsònics, això és, de novembre a febrer: plou menys i no fa massa calor. A més, no hi ha gaires mosquits. Per contra, sembla ser que és quan reben més afluència de visitants, però val a dir que nosaltres no vam tenir cap problema d’allotjament ni de transport, ni tan sols vam veure gaires turistes.

ELECTRICITAT

El país té restricció d’electricitat i només n’hi ha des de les 5 de la tarda fins les 11 de la nit; la resta del dia alguns hotels, guest i restaurants funcionen amb generadors de gasoil.

FITXA TÈCNICA DEL VIATGE

NOTA: El nostre viatge comença a Bangkok perquè comprem el bitllet d’avió més econòmic, amb la Royal Jordanian, que fa escala a Amman i Bangkok. La resta de segments els fem amb la Bangkok Airways, que fa una oferta especial amb l’anomenat “Discovery Pass”. Així que passem la primera nit a Bangkok i al dia següent marxem cap a Yangon, la capital de Myanmar. Allí estem 19 dies, per continuar el viatge cap a Siem Reap (Cambodja) per visitar els temples d’Angkor, i acabar novament a Bangkok.

DATA

Del 7 al 29 de novembre de 2004 (Myanmar) i fins el 3 de desembre a Siem Reap

BAGO

Com arribar-hi

Al mateix aeroport de Yangon contractem sense cap problema un taxi. Regategem el preu per anar fins Bago i ens el deixen a la meitat del preu inicial: 25 $. Arribem a Bago en 1.5 hores.

Coses a veure

Bago és una petita ciutat a 80 km de la capital, amb una gran proliferació de monestirs, pagodes i budes immensos en totes les postures.

Lloguem dos trickshaws per conèixer la ciutat. Visitem el Shwethalyaung on hi ha un buda reclinat que medeix 55 metres de llarg. Aquí ens “assalten” diverses noies a les que acabem comprant tanaka, una crema hidratant que serveix també com a protecció solar i que usen les dones i els nens en tot el país. Pregunto com s’usa i m’ho ensenyen, molt contentes, posant-m’ho a la cara. En pocs minuts es fa una rotllana de nens i nenes a qui els fa molta gràcia veure una turista amb tanaka. És molt divertit.

Continuem fins la pagoda Shwemawdaw Paya per veure des de dalt la posta de sol, però només hi poden pujar els homes. Diu Lluís que la vista és impressionant, tot de plantacions, palmeres i cases de bambú.

Al dia següent ens llevem a les 5 del matí, quan encara és fosc, per veure la impressionant processó de monjos pels carrers demanant menjar. N’hi ha uns 1.100 i en cap altre lloc del país se’n veuen tants.

Després lloguem novament els dos trickshaws i voltem per la ciutat i els afores, visitant altres pagodes, budes immensos asseguts i tallers de confecció de teles i de cheroots (cigars birmans). A les 10.30h visitem el famós monestir Kha Khat Wain Kyaung per veure com mengen els monjos. És impressionant i es respira molta pau. Hem de dir que excepte en el monestir no havíem vist cap altre turista i aquesta ciutat és de les més interessants de les que haurem visitat al llarg del viatge.

Passegem per l’animat mercat i més tard demanem als nostres trickshaws que ens portin a visitar una escola: a Myanmar l’escola pública és de pagament i també ho és el material i l’uniforme, de manera que pocs nens poden escolaritzar-se. Alguns reben la seva única educació durant el període en que fan de novicis en el monestir. L’altra opció és la contribució dels monestirs a crear petites aules per a famílies sense recursos. Aquestes aules disposen només d’uns bancs i d’un parell de pissarres i es barregem nens i nenes de diferents edats. A més de col·laborar amb el nostre granet de sorra amb una mica de material escolar, això ens ha permès aproximar-nos una mica més al dia a dia de la població i l’experiència amb els nens i la professora ha estat inoblidable.

Dormir i menjar

Ens allotgem al Myananda Guesthouse, 7$ l’habitació doble amb bany i aire condicionat (quan hi ha electricitat). L’habitació és decent però el bany no tant, de tota manera, a Bago és la millor opció.

Menjar ja és més complicat: és difícil diferenciar una casa d’un restaurant. Són bruts i fins i tot es veuen escarabats i altres insectes corrent pel terra. Descobrim i aconsellem un restaurant que no figura a la guia en el carrer perpendicular al carrer principal i paral·lel al riu, tirant a mà esquerra. Els propietaris són xinesos (cosa que a nosaltres ens indica que és net) i els vermicelli amb verdures estan deliciosos. El preu pel dinar ens surt per 1.550 K tots dos.

LLAC INLE

Com arribar-hi

L’hotel de Bago ens reserva i compra el bitllet d’autobus que ens portarà a Nyaungshwe després de 16 hores de viatge, 6.500 K pax. L’agafem al carrer principal a les 14.30h. Durant el trajecte el bus va parant en diversos llocs per menjar; nosaltres només sopem fruita que comprem a les parades, però la gent d’aquí pren “a l’assalt” els restaurants per menjar-se tot el que els posen davant.

A l’autobús hi van un grup de dones, no sabem a quina ètnia pertanyen, que no paren d’eructar durant tot el trajecte!

Coses a veure

Si es vol visitar el Llac Inle, el punt de partida és la petita població de Nyaungshwe, situat a 1.5 km del llac i comunicat amb ell per un ampli canal. Disposa d’una àmplia oferta d’allotjaments i restaurants.

A més de la visita de l’impressionant llac d’11 km de llargada, amb els famosos pescadors que remen amb el peu i els poblats dins dels mateixos canals, es poden realitzar excursions a les muntanyes properes, trekkings més forts pels poblats veïns, passejades en bicicleta i visita de ruïnes i pagodes com Kakku. És una zona molt bonica en quant a paisatge i l’ambient que es respira és molt relaxat i agradable.

Només arribar contractem una excursió amb canoa a rem a la mateixa guest (12.000 K sense regatejar, tots dos). Ens porta pels canals del llac, veiem els poblats situats als mateixos canals, els cultius de tomàquets, pebrots i flors, els pescadors,.. Visitem una casa i dinem allí mateix. Recomanem molt aquesta excursió i en especial si només disposeu d’un dia: és molt relaxant, et permet el contacte amb la gent i el paisatge és preciós. En acabar l’excursió vivim una experiència molt maca que no oblidarem mai…. però deixem que la descobriu per vosaltres mateixos. Ah! tingueu molt de compte amb el sol.

Al dia següent ens apropem a l’embarcador i deixem que ens ofertin l’excursió amb motora. Ens surt per 6.500 K i podem veure el llac, poblats, monestirs, pagodes i mercats. El recorregut és bonic però molt turístic i bastant definit: els restaurants concorreguts de turistes, els gats saltarins, manufactures de plata, paper, cheroots,..

El tercer dia només disposem del matí i decidim llogar unes bicicletes: totalment recomanable. Ens deixem perdre pels carrers i camins, ens allunyem una mica del centre i descobrim petites pagodes, escoles, veiem com preparen les dones el menjar, fem fotos i juguem amb nens,..

Dormir i menjar

Nyaungshwe disposa d’una àmplia i variada oferta d’allotjaments i de restauració. Nosaltres ens vam allotjar al Teakwood Guesthouse, 18$ la doble amb bany i aire condicionat, el més bonic, net i acollidor de tot el viatge, amb un deliciós esmorzar a base de crèpes. Ofereix també un copiós sopar amb 7 plats típics shan també molt bons. Disposen d’internet i e-mail (hotmail i yahoo, cosa ben difícil a Myanmar). La mestressa és una gran negociadora, compte amb ella!

No deixeu de provar les “samussa”, una espècie d’empanadilles de forma triangular i farcides de verdura i carn lleugerament picant, d’origen indi. En podeu trobar a qualsevol tea-shop de tot el país, però a la zona del llac Inle són les més saboroses.

MANDALAY

Com arribar-hi

Comprem a la guest el bitllet de bus cap a Mandalay (5.000 K pax) i demanem un taxi (4.000 K) que ens portarà fins la carretera principal (bastant allunyada) on els tea-shop fan d’estació d’autobusos. Sortim a les 18.00 h i arribem a Mandalay a les 4.00h del matí. Aquest cop ja compartim el recorregut amb algun turista més i aprenem a dormir en un bus abarrotat, estret i calorós.

A Mandalay l’estació d’autobusos es troba a uns 11 km del centre, per la qual cosa ens ajuntem amb altres viatgers per compartir un pick-up (500 K pax) que ens porta als hotels que li demanem fins que trobem allotjament.

Coses a veure

Mandalay fou l’ultima capital de Myanmar abans de l’entrada dels britànics i segueix tenint una gran importància com a centre cultural. Històricament, és la ciutat més gran de tot el país, molt important des del punt de vista cultural i religiós i els seus monestirs budistes són dels més importants de Myanmar. Actualment hi viuen entre 600.000 i 800.000 persones, la segona ciutat més poblada.

Val la pena visitar el Fort Mandalay -palau del rei Mindon Min, 1857, molt impressionant perquè està protegit per un canal d’aigua de 2 km per cada costat i 70 m d’amplada, per la qual cosa potser acabareu llogant un trickshaw per arribar-hi (500 K)

Altres visites d’interès: Mandalay Hill, colina amb pagodes que després d’una ascensió de 30 minuts us portarà fins el cim amb una àmplia vista del palau i de la ciutat. I no deixeu de veure els exuberants i preciosos monestirs i pagodes molt a prop del Fort Mandalay (Sandamany Paya, Kuthodaw Paya, Atumashi Kyaung i Shwenandaw Kyaung). Altres prou importants i immensos com Mahamuni Paya no els varem visitar per manca de temps.

És molt coneguda i recomanable l’excursió a les antigues capitals d’Amarapura, Sagaing i Ava, que es poden fer en un sol dia i molt econòmic si compartiu mini pick-up per a 4 persones (12 $ el vehicle tot el dia, 30 $ el taxi):

A Amarapura podreu veure el pont de teca més gran del món, d’1.2 Km de llargada i 200 anys d’antiguitat. Val la pena creuar l’U Bein’s Bridge, una passejada tranquil·la i agradable. El millor moment per visitar-lo és a la sortida o a la posta del sol, quant cents de persones el creuen per anar/tornar cap a casa, a peu, en bici, en trickshaw o amb carro de bous.

Des de Sagaing Hill tindreu unes vistes impressionants, amb tot de pagodes disseminades per la zona. Superada l’ascensió i la visita de la pagoda que hi ha just al cim, no us perdeu la pagoda U Min Thounzeh, caminant una mica més muntanya amunt, és magnífica.

Ava (Inwa) L’antiga capital del nord de Myanmar, des del 1364 i durant 400 anys, abans de la caiguda de Bagan. Es va crear el canal Myittha Chaung amb el Ayeyarwady per fer de Inwa una illa, per aquest motiu s’hi accedeix amb unes barcasses i després és convenient llogar un carro amb cavall (2.500 K). El paisatge verd i amb palmeres que es reflecten a l’aigua és dels més bonics. La visita inclou el monestir Maha Aungmye Bonzan i el Bagaya Kyaung.

Mingun, també antiga capital, situada a 11 km de Mandalay, riu amunt. S’hi arriba en un agradable passeig en barca d’una hora de durada (1.500K). Val a dir que és un dels llocs més turístics, amb tot el que això comporta. Durant les 3 hores de què disposareu per visitar-la, podreu veure la gegantina Mingun Paya, la gran campana de Mingun -la campana més gran del món i no trencada;la més gran es troba a Moscú, però està trencada- i la delicada Hsinbyume Paya.

Recomanem la visita al geriàtric, on la Thwe Thwe Aye, la infermera que s’ocupa dels cent avis, us rebrà molt contenta. Aquest geriàtric no rep cap ajuda estatal, només donacions entregades en mà ja que el govern fins i tot requisa els medicaments que puguis enviar. En aquell moment va dir que necessitava vitamines per als avis, A, B o C.

Dormir i menjar

Totes les guies recomanen amb molt d’encert la Royal Guesthouse, 10$ la doble amb aire condicionat i esmorzar i un personal molt amable i atent, on hi podeu adquirir tiquets de bus, tren, ferri,… Sol estar ple, així que és molt bona idea reservar com a mínim un dia abans des de l’hotel on esteu (en tots els hotels solen oferir-vos aquest servei).

Si no teniu sort, pel mateix preu podeu instal·lar-vos a l’E.T Hotel, amb aire condicionat i esmorzar (que és prou bo) i està situat en un carrer perpendicular.

Per menjar, la varietat i la qualitat dels restaurants s’ha multiplicat amb l’obertura al turisme:

- menjar birmà: no ho hem provat però ens han aconsellat el Lashio Lay Restaurant, tipus buffet, bo i bé de preu. Si voleu menjar en un restaurant de categoria, el Golden Duck, impecablement net i molt bo.

- vegetarià: aconsellem el Marie-Min Restaurant, regentat per una família catòlica índia, és molt net i els seus plats exquisits, amb una carta amb 12 idiomes… fins i tot en català! És molt bo el dhal (sopa de llenties). Per postres, la macedònia de fruites (per compartir).

- occidental: és el restaurant més buscat després de tants de dies de menjar picant, el BBB Restaurant, molt proper al Marie-Min. Al 2004 encara no sortia a les guies però tothom el coneix. Sandwitxos, hamburgueses, macarrons, amanides,… El paladar ho agraeix. (molt a prop teniu el KMDCentre, un internet-cafè)

HSIPAW

Com arribar-hi

Des de Mandalay es pot agafar el tren cap a Hsipaw, diuen que és molt pintoresc i divertit, però recomanen agafar-lo a Pyin U Lwin, ja que el tram fins aquí és molt lent i a partir de Pyin U Lwin hi ha les millors vistes. Nosaltres vam optar per agafar l’autobus, ja que ens van dir que eren unes 11 hores de viatge, amb sort.

El bus de Yuma Express surt a les 07.30h de les oficines que l’empresa té a Mandalay, carrer 81, entre la 27 i la 29. D’allí us recollirà un pick-up que us portarà fins la terminal, on a les 08.00h surt l’autobus. El viatge és d’unes 7 hores, amb parada a Kyaukme per dinar; les vistes són precioses i la gent molt amable.

Per tornar cap a Mandalay varem compartir taxi amb dos viatgers més, per 25$ el trajecte i només 5 hores de frenètica conducció. Això sí, vam parar 2 cops per menjar.

Coses a veure

Més aviat es pot dir “què fer”. Hsipaw és com un paradís de natura enmig de tanta pagoda. Ha començat a ser un lloc popular on passen dos o tres dies els viatgers, agraïts pel clima fresc, l’atmòsfera relaxada i la gent amistosa. És molt agradable passejar pels seus carrers, gaudir de les postes de sol, visitar els poblats shan després d’una ascensió en motora pel riu Dockhtawady, visitar el monestir, els camps de cultiu, conèixer les seves costums i sentiments i parlar de política amb Mister Ko OO, el nostre guia contractat a la guest Mr.Charles per a fer excursions.

També es poden llogar bicicletes, caminar pels poblats de la vora del riu, seguir la via del tren que porta fins Lashio, visitar la factories de noodles, de crispetes (molt interessant, però una mica complicat de trobar), veure un partit de futbol de la lliga anglesa en un dels dos cinemes del poble,..

Recomanem especialment el trekking suau de 3 hores fins la cascada, el paisatge és increíble i podreu acabar fins i tot amb un bany.

Pels voltants d’Hsipaw hi ha un camp de treball d’elefants. A la guest podeu llogar un trekking per les muntanyes que us portarà, riu amunt, fins al camp de treball. Però heu de vigilar l’època de l’any: quan nosaltres vam anar ens van dir que havien marxat cap a Taungoo, allunyant-se del fred.

Dormir i menjar

Sense cap mena de dubte, Mr. Charles és el lloc més recomanable. Podeu dormir des de 6$ la doble fins 15$, esmorzar abundant i un ambient molt amigable amb altres viatgers, gràcies al gran pati i a la molt coneguda “veranda” en la que podreu gaudir d’un merescut descans.

Per menjar, recomanem el Mr. Food (proveu el “chicken with paprika”) i el Ah Kong Kaik Restaurant, al carrer principal i just a la cantonada amb el carrer Bogyoke, menjar típic birmà.

Ens van recomanar que anéssim a beure llet de soja calenta i galetes d’arròs:en una espècie de bar instal·lat al mateix carrer (a la cantonada del cinema del carrer principal) sembla ser que una família baixa de les muntanyes a vendre la llet de soja que ha conreat i cuinat. Cap a les 6 de la tarda s’omple de gent de totes les edats, ja que tan les galetes com la soja estan delicioses.

I no deixeu de tastar l’especialitat d’Hsipaw, el “banana pancake”, en qualsevol dels tea-shops perpendiculars al carrer principal. Veureu els nois que cuinen a la mateixa terrassa sobre unes planxes planes.

BAGAN

Com arribar-hi

Ferri: des de Mandalay cap a Bagan, és l’opció preferida pels viatgers, per la comoditat i la bellesa del paisatge. N’hi ha de dos tipus: el ràpid (que és privat i surt tots els dies menys els dimecres i diumenges a les 06.00h i arriba cap a les 15.30h, 16$) i el lent (de l’Estat, surt els dimecres i diumenges a les 05.30h i arriba a les 18.00h -o això afirmen ells- 10$).

El ferri disposa de restaurant (sembla ser que no és gaire bo) però fa una parada de 3 minuts cap allà les 13.00h i podreu comprar samusa, plàtans i taronges a les venedores del riu. Això sí, cal tenir els diners preparats i anar molt i molt ràpid.

En arribar a Nyaung U trobareu “l’oficina” de recaptació de l’impost d’entrada a Bagan (10$) i un cartell on s’informe dels mitjans de transport per anar fins el poble i la tarifa de cadascun.

Autobús: directe fins Bagan (7 hores) o fent parada a Pakokku i enllaçar allí amb un ferri que us porti a Bagan.

Aire: surten diàriament des de Mandalay, Nyaungshwe (Heho) i Yangon, una hora de vol. L’aeroport es troba a 5 km de Nyaung U.

Coses a veure

Bagan és el lloc més monumental de Myanmar: hi ha milers de pagodes i temples que daten de més de 800 anys; en qualsevol direcció que miris veuràs ruïnes de totes mides, enormes i gloriosos temples, petites i gracioses estupes,..

Es pot explorar en taxi, cotxe de cavalls o bicicleta. No vam agafar el taxi per no estar tot el dia tancats dins una caixa metàl·lica i vam optar pel cotxe de cavalls. És relaxant i agradable i pots visitar moltes pagodes en un únic dia. Depenent del regateig, el podeu llogar per 5.000-7.000 K.

Si disposeu d’almenys dos dies, nosaltres recomanem visitar amb el carro de cavalls la zona més allunyada de Nyaung U i recórrer amb bicicleta i al vostre aire, en un passeig molt alegre, la zona més propera al vostre hotel. Les bicicletes estan disponibles per a lloguer en molts hotels i guest per uns 500K.

Temples més espectaculars (zona Old Bagan): Ananda Phato, Shweguyi Paya, Thatbyinnyu Pahto, Gawdawpalin Pahto, Mahabodhi Paya, Dhammayangyi, Sulamani Pahto, Shinbinthalyaung, Mingalazedi, Bupaya,… i no us perdeu la gran Shwesandaw Paya.

Tampoc us perdeu una sortida de sol i una posta de sol. A l’hotel us informaran de quines són les millors.

Molts viatgers visiten el Mont Popa (nosaltres no ho vam fer). És un cim solitari de terra fèrtil, la seva alçada captura els núvols que provoquen pluges i alimenten la flora dels voltants. Conté el nat més poderós i venerat de tot Myanmar i s’hi ha construït un complex de monestirs, pagodes i santuaris. S’hi accedeix per un camí que és assaltat per micos i l’ascensió sol ser d’uns 30 minuts.

Dormir i menjar

Nyaung U es troba a 5 km de Old Pagan i és el poble amb més habitants de l’àrea. És un lloc petit i tranquil amb una bona oferta d’hotels i guesthouses molt econòmiques i molts petits restaurants que ofereixen plats indis, xinesos, birmans i italians.

Vam allotjar-nos al May Kha Lar Guest House, recomanat per la Gemma Freixas al seu llibre Tanaka, Un recorrido por la actual Myanmar. La mestressa és molt amable i us gestionarà tot el que us convingui. Molt bon esmorzar, habitacions molt netes i varietat de preus (des de 4$ la individual fins fins 20$ la triple).

Per menjar, sense cap dubte el restaurant nepalí situat a la meitat del carrer Taung Za Lat, carrer on hi ha una gran proliferació de restaurants per a turistes. El coneixereu pel rètol que hi ha al carrer. Disposa d’una extensa carta d’especialitats birmanes, xineses, índies, nepalís, italianes,… fins i tot hi ha truita amb patates i pà amb tomàquet! (tot i que no ho vam provar perquè el menú nepalí, 1.500K, era massa bo com per canviar). Els sucs els fan amb aigua embotellada i s’agraeixen molt. No us oblideu d’acabar l’àpat amb un tè nepalí.

El San Kabar Pub & Restaurant és on hem menjat la pasta italiana més deliciosa de tot Myanmar, 2.500K per plat.

YANGON

Com arribar-hi

El mitjà de transport més usual per anar de Bagan cap a Yangon és el bus i l’avió. El recorregut amb bus sol durar unes 20 hores. Nosaltres vam optar per l’avió ja que, a aquestes alçades del viatge, estàvem ja molt cansats físicament. A la mateixa guest ens van donar tota la informació i ens van comprar els bitllets. El vol dura una hora i el preu són 93$. El taxi des de Bagan fins l’aeroport 2.000K. Un cop allà, el taxi fins al centre de Yangon costa 5.000K (mireu de compartir-lo amb d’altres viatgers).

Recordeu que les taxes de sortida de Myanmar són 10$.

Coses a veure

Yangon és una capital poblada amb uns quatre milions de persones i destaca sobretot pels arbres plantats a les voreres dels carrers i molts parcs amb llacs, naturals o artificials que podreu visitar per fugir del sufocant calor – Inya Lake, People’s Park, Mahabandoola Garden, Kandawgyi Lake-

L’estrella de tota estada a Yangon és la preciosa Shwedagon Paya. Està situada bastant al nord i per això vam contractar un taxi desmanegat al mateix carrer de la Sule Paya, que ens va costar 1.000K. De seguida vam quedar encantats amb el seu esplendor, els seus colors, la bellesa dels budes i les imatges però sobretot, per l’ambient de pau i devoció que allí s’hi respirava. Famílies senceres fent ofrenes, resant, descansant o bé menjant, en una atmòsfera molt religiosa. El preu de l’entrada són 5$, però valen molt la pena.

La resta del dia el vam invertir passejant amunt i avall pels carrers que envolten la Sule Paya, plens de gom a gom de venedors ambulants amb tota classe de productes: des de rellotges fins pinyes, des de samusa fins bitllets de loteria. És l’esència de la vida diària dels birmans.

Dormir i menjar

On no allotjar-se: al White House Hotel, 14 $ la doble, amb aire condicionat i esmorzar. No hi ha cap habitació amb finestra i els tubs de canalització dels banys passen per dalt del capçal del llit i estan a vistes. La segona nit no vàrem poder dormir perquè dels tubs va començar a sortir una olor molt desagradable.

Ens van recomanar el Motherland Inn 2, però cau bastant allunyat del centre. D’altra banda, totes les guies recomanen el Panorama Hotel.

Per menjar molt i molt econòmic, encara que una mica brut, el restaurant indi New Delhi, situat a l’Anawrahta Rd., dos persones 700K.

Vam menjar molt bé al Golden Duck 2, al carrer Strand, un restaurant molt freqüentat per famílies i grups d’amics i amb un servei molt amigable: pollastre al curry, faves baby amb pèsols, dos de porc amb salsa de soja i mongetes, tres cerveses Tiger i tè xinès (9.000K quatre persones).

El comiat de la nostra estada a Myanmar el vam fer al Shan Kan, molt a prop de la Shwedagon Paya i dins del Mingalar Garden. És un restaurant xinès de luxe, amb una àmplia carta tota d’exquisiteses: ànec amb salsa de mango, arròs amb llagostins (hi havia més llagostins que arròs!). Cada plat surt per uns 2.500K. Recomanem també, per consell d’altres viatgers, l’Oriental House i l’especial de cranc farcit.

I EL VIATGE PER MYANMAR JA S’ACABA…

Agafem un vol al matí que en una hora ens portarà a Bangkok. Allí esperem 5 hores per agafar un altre vol fins Siem Reap (Cambodja) on estem quatre dies per visitar els majestuosos i impressionants temples de la zona arqueològica d’Angkor.