En poc més d’una hora arribem al Dzong de Dirang. Es tracta d’una petita ciutadella de poc més de quatre cases i un gompa, que diuen que té més de 500 anys d’antiguitat. Les cases son de pedra emblanquinada i pel carrer només es veuen quatre dones i un grupet de nens. Es veu molta misèria aquí, però tot i que el lloc és interessant, quan arribi el turisme aquests ja no hi seran.

La següent parada és en unes fonts termals. Des de casa ho imaginava com un lloc natural on anava la gent a banyar-se. Però en realitat son dues petites basses, en molt mal estat i brutes, que recullen l’aigua calenta. Dubto que aquí es banyi mai ningú. A més, l’accés a la zona, per unes escales, està ple de plàstics i deixalles. I es que si fessin un concurs de guarros, sens dubte que els indis guanyarien el primer premi.

A tot això, dir que la carretera ja ocupa el primer lloc en la nostra categoria de carreteres infernals, molt per damunt de la mítica Poipet-Siem Reap a Cambodja o l’Irkeshtam Pass, al Kirguizistan. L’entorn, però, es brutal i la neu, que dificulta molt la conducció, embelleix el paisatge. En algun tram el jeep patina perquè aquests vehicles tenen les rodes més llises que un cotxe de F1. Quan això passa, obrim les portes i baixem ràpidament: el precipici és a tocar i aquest no és el lloc que escolliria per acabar els dies.

El Sela Pass està completament nevat i de les teulades del petit assentament pengen lingams de gel. Uns alemanys, que tornen molt contents, ens responen amb un “potser” a la pregunta de si continuarien la seva ruta per Arunachal. En principi la resposta ens sobta, ja que els permisos costen d’obtenir, però passats els dies ho anirem entenent. Viatjar per Arunachal t’obliga a disposar d’un 30 o 40 per cent del teu temps en transports i això fa que et replantegis la ruta un i altre cop.

En el monument dels caiguts en la guerra entre l’India i la Xina, en que l’exercit xinés va envair Arunachal, uns militars ens conviden a te. El monument fa una especial menció a un soldat que va impedir durant dies l’avanç de l’exercit xinès, desplaçant-se per la muntanya disparant trets des de diferents llocs. Durant aquest temps va subsistir amb l’ajut de dues germanes que el van alimentar. Es deien Sela i Nura i en homenatge al seu valor, es va donar el nom de Sela al pas de muntanya i el de Nura a una gran cascada.

Precisament la Nura Falls ens indica que ja arribem a Tawang on, des de lluny, veiem el complex monàstic, pensant si tant d’esforç per venir haurà valgut la pena.

L’últim pensament és per la carretera, que haurem de refer per tornar a Tezpur.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com anar a Tawang, des de Bomdila: Ens havien recomanat fer aquest tram amb vehicle propi i conductor, per poder parar a visitar els punts d’interès del recorregut. El vam contractar a l’agència Himalayan Holidays, situada al costat de l’hotel Tsepal. Vam pagar 4.500 Rs i el trajecte ens va costar 10 hores.

El joc de les preguntes i respostes s’havia acabat i la mainada marxava corrent a l’escola per continuar les classes. Amb aquest entreteniment, havíem pogut saber que la majoria eren de Tawang i que ja portaven aquí alguns mesos, els més grandets fins i tot anys.

A la vora, el vell monestir lluïa blanquinós sota el cel gris. Dos monjos xerraven animadament, asseguts al prat, amb el paisatge de les muntanyes al fons. Un d’ells, va obrir la porta i l’olor de l’encens recent cremat ens va impregnar. L’interior era fosc, però això no va impedir que poguéssim admirar les figures del Buda i de Padmasambhava, el savi que va portar el budisme al Tibet.

Fora, la fina pluja convidava a tornar al poble. Era ja hora de menjar i al restaurant de l’hotel, la calefacció i la pel·lícula de Bollywood, ambientada en una “cantaora” flamenca, ens feia oblidar les penúries dels dies anteriors.

I es que arribar a Bomdila no havia estat fàcil: la carretera estava en molt mal estat i en els trams en que només podia passar un vehicle el precipici es veia amenaçador i no ajudava el anar veient algun camió estimbat.

La guesthouse on havíem decidit passar la nit estava a les afores, a tocar d’un monestir, dalt d’un turó. Tot i que havíem estat previsors portant els sacs de dormir, el fred era intens. I no vam deduir que estàvem a molta alçada fins que el mal de cap, el mareig i el vòmit van fer acte de presència.

Així que l’endemà vam agafar les motxilles i vam baixar al poblet, buscant un altre allotjament, fugint de les recomanacions de la guia Lonely Planet.

I així va ser que vam trobar un hotel de 3 estrelles al centre del poble. L’únic d’aquesta categoria a Arunachal, segons ens van dir orgullosament els seus propietaris.

Vam agafar l’habitació més luxosa, que disposava de calefacció amb bomba de calor. Però tenia un hoste inesperat: un ratolí, que tot i no pagar per l’allotjament, no estava disposat a deixar-la fàcilment. Així que vam haver de ser nosaltres els que tornessin a canviar d’habitació entre el somriure de la recepció.

Però ja estàvem a Bomdlila, havíem obtingut els permisos d’Arunachal, havíem aconseguit creuar el punt de control tot i viatjar sense el guia obligatori i sobretot, estàvem més a prop de Tawang: el veritable objectiu d’aquest viatge.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com anar, des de Tezpur: Els jeeps compartits surten des de l’estació de busos, a GS Road. Vam pagar 300Rs per persona en un jeep compartit (11 persones per jeep inclòs el conductor). Surten dos cops al dia: a les 05:30 i a les 11:30 am.Tarden unes 7-8 hores en arribar a Bomdila.

Permisos: Per accedir a Arunachal es necessita un permís que heu de mostrar al punt de control de Bhalukpong (veure informació a l’entrada sobre Arunachal). Haureu de donar una còpia, us preguntaran el número de la matrícula del vehicle en que viatgeu i on és el vostre guia, així que us haureu de pensar alguna excusa. Nosaltres vam dir que estava dinant a la dhaba i va colar.

On dormir i menjar: A l’hotel Tensup hi trobareu habitacions confortables amb calefacció. El preu varia entre les 800Rs l’habitació més econòmica i 2200Rs la més cara. Es troba al centre de la població, a poca distància d’un dels monestirs i de l’estació de jeeps.

El restaurant disposa de calefacció i a la carta hi han plats indis i tibetans.

Arribem de nit amb un jeep compartit des de Guwahati i ràpidament abandonem la idea d’allotjar-nos al Tourist Lodge – que la guia LP diu que està a “dos cuadras de la estación de autobuses”. Hagués estat més fàcil dir que estava a 100, 200 o els metres que fossin, però es veu que les “quadres” indiquen millor la distància entre dos punts…

Realment, la informació que dona la guia Lonely Planet sobre Arunachal Pradesh i Assam mereixeria un capítol apart. Durant aquest viatge haurem hagut de patir la nul·la informació, la mala traducció de l’anglès i sobretot que dubtem si realment han visitat aquests dos estats.

Optem doncs per l’hotel Luit, situat a tocar de l’estació de busos, en un carreró sense asfaltar. Al recepcionista sembla que no li molesti l’enorme rata que corre darrera del taulell: està més pendent de “col·locar-nos” una molt “expensive” habitació de 1580Rs. Així que marxem en busca d’un altre hotel, però Tezpur no és una ciutat fàcil per orientar-se i el següent hotel, a poca distància del Luit, és encara més car.

Decidim tornar, amb la gran sort que a recepció hi ha una altra persona, que ens ofereix la mateixa habitació però molt més barata. Acceptem d’immediat, deixem les motxilles i sortim a sopar, però els restaurants ja han tancat i ens quedem sense sopar… i avui encara no havíem menjat res! Sort tenim del fuet que portàvem per les emergències!!

L’endemà, ben esmorzats, busquem l’Axis Bank per pagar a l’agència les taxes acordades. Després, amb el telèfon particular del propietari d’una sala d’internet – que prou ens ha costat trobar -parlem amb Oken que ens diu que els permisos estaran llestos demà a primera hora.

Aprofitem per conèixer la ciutat, que a nosaltres ens recorda més a una ciutat birmana com Bago que a una d’Índia més o menys ordenada: els carrers són amples, amb petits negocis en locals diminuts. Hi ha moltes zones amb ombra que donen els plataners i les palmeres, que ens protegeixen de la calor del sol.

Marxem a dinar i aquest cop si, omplim la taula amb spring rolls, pollastre manxurià, bolets arrebossats i arròs: ja era hora que el nostre estómac quedés ple!

Ben tips, decidim anar a veure un petit temple situat a la vora del riu Brahmaputra. Estem de sort perquè avui i demà hi ha una pooja i la vora del riu està plena de famílies fent ofrenes. Intentem passar inadvertits però es impossible, aquí no hi ha turisme i la gent es sorprèn, agradablement, al veure’ns.

Algunes dones, amb els seus fills als braços, s’acosten a la Núria perquè la puguin tocar i la majoria ens comencen a fer fotos amb el telèfon mòbil i a fotografiar-se amb nosaltres. Es increïble, havíem tret les càmeres amb precaució i ha resultat que aquesta gent estan encantats amb nosaltres.

I el millor és que això serà una constant durant aquest viatge: els assamesos són una gent encantadora i extremadament amable, que ens facilitaran, i molt, el viatge.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com anar a Tezpur: des de la zona de Paltan Bazar de Guwahati surten jeeps freqüents que triguen 4-5 hores, el preu és de 170Rs.

On dormir: Hotel Luit, 900Rs, taxes incloses, l’habitació doble.

On menjar: trobareu un restaurant xinès i una terrassa on fan pizzes a l’edifici Baliran.

Adjuntem un plànol on fem constar la ubicació aproximada dels punts esmentats i altres llocs d’interès com ATM, banc per canviar moneda i internet.

Però si us expliquem que, després de visitar Ladakh i Sikkim, teníem la fixació de veure el monestir de Tawang -el segon recinte budista més gran d’Àsia- llavors potser s’entendrà el perquè de viatjar a aquesta regió.

Aquest no és un viatge que pugueu trobar als grans tour-operadors, no disposa de grans monuments ni paratges increïbles, les carreteres són el pitjor que us pugueu imaginar i es necessiten moltes hores per arribar a algun lloc. Així que si sou dels que us agrada viatjar asseguts en un bonic Ambassador amb xòfer o gaudir de la confortabilitat dels hotels internacionals, aquest no és el vostre viatge.

Però si pel contrari, us agrada l´aventura, gaudir de la soledat dels monuments i no us importa passar llargues hores dalt d’un jeep abarrotat de gent o perdre’s un, dos i fins i tot els tres àpats del dia, llavors no ho dubteu: aquest és el vostre viatge.

Perquè on trobareu, en una mateixa regió, paisatges i costums tant diferents entre si com un monestir a les portes del Tíbet, ètnies que adoren el sol i la lluna, poblats de bambú com si estiguéssiu al Sudest Asiàtic i les més típiques ciutats índies amb tota la seva brutícia i pol·lució? Doncs a Arunachal, és clar!

MAPA DE RUTA

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

- Per visitar l’estat d’Arunachal Pradesh se necessita un permís que és vàlid durant 30 dies i permet visitar només les zones sol·licitades. Així que cal mirar molt bé l’itinerari ja que el que no consti al permís no es podrà visitar. El permís te un cost de 50$ per persona.

 Vam tramitar-lo amb l’agència Abor Country Travels & Expeditions, que va ser la única que no el va condicionar a la venda d’un tour organitzat. El cost total del permís i la tramitació va ser de 8900Rs, de les quals 4900Rs corresponen a les taxes governamentals i la resta a la tramitació.

 En arribar a l’estat d’Assam, vam fer un ingrés  amb l’import esmentat al compte de l’agència que, un cop rebut, ens va enviar el permís per email. Cal que feu fotocòpies d’aquest permís i dels vostres passaports, perquè us ho demanaran a tots els punts de control i als hotels.

 - Com anar: Guwahati és l’aeroport més proper a Arunachal Pradesh. Es troba a l’estat d’Assam i arriben vols des de Delhi, Mumbai i Kolkata. Des de l’aeroport surt un bus (70Rs) que va directe al centre de la ciutat, a la zona de Paltan Bazar que està a tocar de l’estació de trens, on es troben les agències de transport i la majoria dels hotels.

Filed under: India Tagged: Arunachal Pradesh i Assam, budisme, Guwahati, Himalaya, hinduisme, India ]]> http://mesenlla.com/2011/12/20/arunachal-i-assam/feed/ 4 mesenlla MAPA ARUNACHAL I ASSAM http://mesenlla.com/2011/10/20/petit-lama/ http://mesenlla.com/2011/10/20/petit-lama/#comments Thu, 20 Oct 2011 11:13:13 +0000 www.mesenlla.com http://mesenlla.com/?p=1612 ]]>

Ens descalcem i entrem. Una noia occidental està en un costat meditant, mentre un monjo neteja l’altar i un altre, amb un plat de galetes, es dirigeix a nosaltres i ens les ofereix.

Fora, l’agradable olor de xiprer recent cremat ho impregna tot. A recer del gompa, uns monjos posen a assecar l’arròs i a la petita escola, un monjo dna classes als petits aprenents. El que no poden ensenyar al seu país ho poden fer al seu exili de l’India.

El nou monestir de Rumtek és una altra història: per entrar t’has de registrar en una caseta custodiada per un militar que porta penjada a l’espatlla una metralleta. Després de pagar l’entrada encara hem de passar un control de metalls i el pati i els sostre del monestir estan a petar de militars armats.

Aquest és el monestir més gran i important de Sikkim. També hauria de ser la residència oficial del XVII Karmapa, però una controvèrsia amb la seva elecció impedeix que pugui fer-se’n càrrec. Malgrat que el monestir és bonic, el fet que hi hagin tants militars ens desagrada i preferim marxar.

El Lingdum Gompa ens torna la pau que hem perdut a Rumtek. Arribem al mig d’una puja: dos tambors enormes renoven i esclaten el soroll de les gralles, a ritme accelerat i creixent, mentre els monjos mouen les mans amb rítmics balancejos recitant mantres fins arribar a l’èxtasi.

Sikkim ens ha agradat molt, ja ens ho esperàvem, però les nostres expectatives han estat llargament superades. Els paisatges son increïbles, els gompes preciosos, la gent molt amable… però hem de continuar el viatge, aquest cop per Nepal i també en tenim moltes ganes.

A través de les peripècies del viatge, els autors s’han apropat als iranians i han conversat amb tots aquells que han volgut compartir les seves opinions: famílies perses, comerciants àrabs, estudiants de madrasses, militants kurds, fumadors d’opi sufís, arquitectes…

- Llibre recomanat -

Començar el dia a Yuksom i haver de recollir una de les motxilles a Pelling, ens garantia moltíssimes dificultats per arribar en un sol dia a Gangtok. I així hagués estat si no fos que un dels jeeps de l’estació de Pelling acabava d’arribar d’allà i es disposava a tornar.

A Gangtok recorrem el Tibet Road, el carrer on estan els hotels recomanats per la guia LP, buscant-ne un de net i confortable que ens permeti recuperar-nos d’aquests últims dies. Però tots els que tenen habitacions disponibles estan bruts i fan mala olor. Així que marxem d’aquesta zona i ens dirigim al centre, al carrer Mahatma Gandhi Marg, on trobem el Golden Pagoda amb personal i ambient poc sociable. Però no es simpatia el que busquem si no un lloc decent on descansar després de tants dies de viatge.

Sortim a explorar la ciutat. La primera impressió es que es tracta d’una ciutat grisa, amb carrerons foscos i botigues minúscules on treballen més persones del que seria recomanable. Però es que venint de les muntanyes de Sikkim qualsevol ciutat ens semblaria així.

En una agència contractem un taxi perquè ens porti l’endemà a veure els monestirs budistes de la zona: Enchey, Rumtek, Lingdum i l’Institut de Tibetologia. Canviem diners en un comerç on el propietari, indi, s’asseu en un matalàs doble, davant la caixa fort. I sopem al Blue Ship, de propietat estatal.

Arròs jeera, paneer kofta i dhal.

L’endemà el dia es presenta apretat. Així doncs, ens llevem ben aviat però la ciutat tot just comença a despertar i només trobem un lloc on esmorzar: l’Oberoi’s, on ens mengem un deliciós sandwitch de formatge.

A les 9 ens espera puntual Tashi, un jove sikkimès que ens farà de conductor. L’itinerari comença visitant el monestir budista d’Enchey, de l’ordre Nyingma, situat a només 2 Km de Gangtok. El nom del monestir significa temple solitari i es creu que va ser construït en un lloc beneït pel Lama Drupthob Karpo, un mestre tàntric famós pel seu poder de volar. Segons la guia LP aquest monestir va ser fundat el 1909, però es veu que te una antiguitat de més de 200 anys. El que es va fer al 1909 va ser donar-li forma de pagoda xinesa, durant el regnat de Sikyong Tulku.

El Gompa Enchey de l’Índia, és la residència d’uns 90 monjos i alberga esplèndides imatges de déus, deesses i una sèrie d’objectes religiosos. Al més de gener es celebren les magnífiques danses Chaam, per tant, tot i el fred es un magnífic més per anar-hi.

Al temple hi ha un ambient molt relaxat, se sent el so de la oració i no hi ha massa gent. Uns monjos joves van i venen amb teteres, omplint el bols que cada monjo guarda sota les cames, mentre recita mantres.

Hi han tantes ofrenes a Buda que quasi bé no s’hi pot entrar. Dons monjos ben jovenets ens expliquen per a que son: l’aigua es per al Gurú Rintpotxé, aquella flama fa moure el molinet d’oració, l’arròs i la fruita son pel Buda…

Ens conviden a te i a una estona de conversa, acceptem encantats. Ens expliquen que la vida al monestir passa per moltes hores de pregària i classes de filosofia budista i anglès. Passem una bona estona, però hem de marxar si volem tenir temps de veure la resta.

Potser et pugui interessar:

El sol tot just acaba de sortir, està tot emboirat i fa bastant de fred. Però al carrer ja hi ha les primeres parades de verdures, disposades sobre una manta estesa damunt el terra.

Més enllà, la parada de jeeps compartits ja funciona a ple rendiment. Anorac i gorra al cap, els conductors fumen o beuen té mentre esperen que el jeep s’ompli. A la petita taquilla -que a mi sempre em representa un ponedor de gallines- comprem el bitllet i esperem la sortida mentre bevem un te amb llet, sota l’atempta mirada de tres indis que es guarneixen del fred amb una manta.

Sortim bastant puntuals, es clar que el marge que tenen és d’una hora: entre les 6 i les 7 del matí. Si ens guiem pels primers 500 metres de recorregut, el viatge fins Tashiding serà llarg, doncs cada 25 metres el conductor atura el vehicle i dóna un crit davant d’alguna casa d’on surt gent amb algun sac o bossa penjant. Així, l’interior del jeep es va emplenant i reordenant com si fos un puzle, on els passatgers som les fitxes que es van movent d’un seient a l’altre fins aconseguir encabir-se tots. D’aquesta forma, un vehicle amb capacitat per a 9 persones acaba carregant-ne 20, inclús al sostre, juntament amb tots els embalums.

La carretera -si es pot dir així- és la pitjor per la que hem transitat en aquesta zona: no hi ha asfalt i el camí és pedregós i ple de sots. El vehicle no pot anar a més de 10 Km/h, cosa que ens dona l’oportunitat de gaudir del paisatge, abrupte i boscós.

Tashiding és un llogaret de quatre cases disposades als dos costats d’un únic carrer. La parada de jeeps esdevé l’ànima del poble: el lloc on es reuneix la gent per xerrar i rebre aquelles comandes fetes al conductor o enviar algun paquet amb destí a Yuksom o Gangtok.

El camí cap al gompa ens porta fins als peus d’una muntanya i allí sota, esperant el pitjor, mirem cap al cel: et voilà! com sempre, haurem de tornar a patir una forta ascensió!

El camí, enmig del bosc, es troba en ple moviment. Uns llenyataires netegen el sotabosc, unes famílies caminen cap al gompa, passem per davant d’unes cases i d’una llibreria i un monjo, esbufegant, ens indica el camí a seguir. Finalment creuem la porta d’accés al monestir. L’entorn és immillorable, tot de natura verdejant sota els raigs de sol i al fons, envoltant-nos, els vertiginosos Himalaies coronats per llençols de neu. El complex és una preciositat.

Diversos temples petits i molt ben decorats es troben dispersos per tot el recinte. El temple principal es troba envoltat per desenes de txortens d’un blanc intens que ens enlluerna. Un vellet flac i cec d’un ull ens obre la porta del monestir. L’interior és molt maco, amb imatges de Buda i Bodhisattves pintats a les parets.

Seiem una estona a fora contemplant el magnífic paisatge. Núria aprofita per dibuixar, sota la mirada d’un noiet que s’asseu al seu costat fent d’espectador. Jo prefereixo donar un tomb i fer unes fotos. La tranquil·litat és absoluta. Aquest és un dels llocs més tranquils i bonics que hem visitat.

Acabada la visita refem el camí cap al poble, on no hi ha res a fer. Encara queden dues hores per agafar el jeep de tornada a Yuksom, així que aprofitem per dinar… encara que siguin només les 11:30 del matí. En un petit restaurant de només dues taules, mengem uns ous ferrats, patates fregides i unes samoses. En acabar, la propietària, una senyora hindú, ens convida a unes galetes. Són tan dures, que ni tan sols amb un martell aconseguiríem trencar-les!

Esperem el jeep fent la migdiada recolzats en una font. El camí de tornada és com el d’anada, tortuós i distret per les múltiples parades que fem.

Un cop a Yuksom, encara tenim temps per visitar el Dubti Gompa, el lloc on tres lames tibetans van coronar el primer rei del Sikkim, el 1641. Com tots els monestirs, toca pujar, aquest cop per un camí empedrat i amb esglaons que ens carrega les cames.

El monestir és molt maco, amb una façana restaurada recentment. L’interior, però, ens deixa sense alè: dins la foscor es respira deseguida l’aureola mística i sagrada del lloc, l’olor a mantega, la fusta antiga. Tot d’estatues de Budes es troben guarnides amb khates i ofrenes, les parets decorades amb thankes i pintures de Buda i Bodhittsaves. Al pis de dalt, la sala de meditació conserva llibres salvats de l’ocupació i l’extermini xinès del Tibet.

Viatge realitzat a l’octubre-novembre de 2006

Les dades del viatge estan publicades a la guia de Sikkim.

No us perdeu els articles de Núria sobre Sikkim, al blog Pels Camins del món.