La Ruta dels Monestirs de Sikkim: de Darjeeling a Pelling

La llet i les torrades gegants de pa de sandwich casolà no poden estar més bones i la llet té gust de llet. Sens dubte, el menjar ha estat el millor de l’hotel. Marxem amb la promesa d’agafar-ne un en millors condicions. Aquest fred es inaguantable.

A la petita caseta de venda de bitllets, fan cua unes monges cristianes, dos monjos budistes amb una nena que tot just comença a caminar, uns quants indis i nosaltres dos. En aquesta regió, les diferents religions conviuen pacíficament.

Les monges semblen fer-se càrrec de nosaltres i ens indiquen en quin jeep hem de pujar. S’asseuen als seients del mig, nosaltres darrera amb un noi universitari, que parla anglès fluidament, i una noia tibetana.

Continua llegint

Darjeeling, tramitació dels permisos del Sikkim

Ens llevem una mica desorientats pel canvi horari, el taxi ja ens espera per anar a l’aeroport, aquest cop al domèstic. Facturem les motxilles i passem a la sala d’embarcament on esperem esmorzar, ja que des d’ahir a l’avió no hem menjat rés. La sala es, per dir-ho d’alguna manera, molt “espartana” i l’únic que esmorzem és un té amb llet en un got de cartró que sorprenentment està molt bo.

Al cap d’una hora embarquem i després d’una petita escala aterrem a Siliguri. Agafem un taxi i li diem que ens deixi a l’estació d’autobusos. Per sorpresa nostra, ens deixa en un carrer on hi han uns tot-terrenys esperant passatgers per anar a Darjeeling. Discutim el preu i pugem al vehicle esperant per marxar.

- Que no marxem?- pregunto
- No fins que estigui ple- em respon el conductor.

I així es, esperem una estona i el vehicle s’omple de gent, en som tants que fins i tot el conductor va assegut sobre les cames d’un passatger. I com que encara no en té prou, pel camí s’atura a recollir dos persones més que acaben viatjant al sostre i dos més a la part posterior, agafats a la roda de recanvi!

I així, revolt va revolt bé, arribem finalment a Darjeeling on comença per fi el nostre viatge. Estem entusiasmats…i gelats perquè fa un fred que pela!!! Així que no ens encantem i a buscar hotel.

Carregats altre cop amb les motxilles, semblem camells bactrians pujant els empinats carrers. La ciutat es troba en un cim, a una alçada de 2.134 metres sobre el nivell del mar.

La recerca de l’habitació es fa pesada degut a la orografia del terreny…necessitaríem un sherpa per poder recórrer la ciutat amb les motxilles sense ofegar-nos. L’hotel que havíem escollit està ple, així que torna a pujar carrers…i fot un fred!!!

El segon que mirem ni les aranyes s’hi voldrien quedar. El tercer ja tant ens fot si les aranyes es queden o no. Amb un mobiliari espartà, amb les parets ricament decorades amb papers de diari i dos llits, amb el matalàs més prim que hem vist mai, a aquelles hores ens sembla el Hilton, així que ens quedem.

Sortim a sopar però tots els restaurants estan tancats, menys un que hem ficat el peu en el moment que anaven a tancar la porta. Sopem el que ens volen donar…i gràcies perquè si no tocava el pacte de la gana altre cop. I amb dos plàtans que ens hem cruspit per dinar…doncs que no n’hi ha prou.

Tornem a l’hotel. L’habitació està gelada, ens penedim d’haver deixat els sacs de dormir a casa. Fa molt fred i les fustes del llit es claven al cos. Així, durant la nit només s’escolten ais i uis, no només nostres, tot l’hotel es un gran gemec. Però tot i això no canviem, el personal es amable i ens fa mandra marxar.

Pel matí ho veiem tot d’un altre color: fa un dia esplèndid i el paisatge es magnífic. L’esmorzar es molt bo i te unes espectaculars vistes del Kanchenjunga. Es realment impressionant estar davant una mole nevada de més de vuit-mil metres.

Darjeeling es una combinació de les paraules tibetanes dorje i ling, que significa la terra dels llampecs. Els anglesos s’hi van establir per fugir durant l’estiu de la calor de Calcuta i van plantar grans extensions de té. El clima es fresc i humit i fan d’aquest un dels millors te negres del món.

Avui és Diwali, una festa religiosa hindú coneguda també com a festival de les llums. Les oficines governamentals estan tancades i hem de canviar de plans, avui no podrem gestionar els permisos per anar al Sikkim.

Prop de Chowrastra, la plaça central, hi ha un temple al que acudeix molta gent, tant tibetans com hindús. Li comprem una caixa d’encens a una anciana tibetana, que cremem al temple com ho fa la resta de gent.

Dintre, un monjo budista recita mantres, que acompanya amb el tentineig d’una campana. Unes dones cremen fulles en una xemeneia amb forma d’estupa. Un home amb un barret típic de la zona, beneïx als creients hindús. Totes dues religions comparteixen espai aconseguint una atmosfera màgica.

Visitem també el camp de refugiats tibetans. Es un centre d’auto-ajuda, tot allò que confeccionen es ven a la botiga i els beneficis reverteixen en la comunitat. Des d’aquí, arribem en una agradable caminada al Buthia Busty Gompa. Envoltat de banderoles, és petit però ben arreglat, tranquil… en agrada molt.

A les escales, una mare i la seva filla reciten unes oracions i fan girar els molinets d’oració perquè els mantres s’escampin amb el vent. Un monjo s’apropa i obre la porta del gompa perquè el puguem visitar. Presideix la sala una foto del Dalai Lama i del Karmapa.

Passem la tarda passejant pel centre. Aprofitem per contractar una excursió per demà, per veure la sortida del sol en un punt anomenat Tiger Hill. La excursió, a més, inclou altres visites pels voltants de la ciutat. Sopem a l’hotel i marxem a dormir, estem rebentats però satisfets de com ha anat el dia.

- 03.30 – pippppp……. sona el maleit despertador. Endormiscats sortim al carrer, no estem sols, un munt de turistes indis han tingut la mateixa idea que nosaltres. Ha estat bona idea contractar-ho, un taxi ens volia cobrar 500Rs i amb el jeep públic només en paguem 140 i és més divertit.

Tiger Hill sembla l’estadi del Barça en dia de partit, està ple!! Encara es de nit, i tothom es va situant per tal de tenir un bon punt d’observació.  Fa molt fred i ens hem d’abrigar. De sobte, la gent comença a cridar d’alegria, que passa?. Acaba de sortir el primer raig de sol, tothom comença a aplaudir i a fer fotos. Una sortida de sol que millora quan el Kanchenjunga i el Nuthse s’il•il·luminen. Es impressionant, sembla que poguéssim tocar les muntanyes amb les mans. Un home ens diu que aquell petit pic, que s’erigeix sol a l’esquerra, es l’Everest, osti!!

De tornada parem a veure el Batasia loop, que no es altra cosa que un revolt on passa el Toy Train, el tren de via estreta, a vapor, que ve de Siliguri. Mentre no arriba, es munta un interessant mercat sobre les vies.

Visitem també el monestir de Ghom, amb 350 monjos. Un d’ells ens pregunta si tenim fred i se’n riu,  va vestit amb una túnica fina i nosaltres estem congelats. “Estic acostumat”, ens diu somrient. Ens ensenya la “computer office” on escriuen llibres i publicacions i també una sala on hi han tres grans molinets d’oració, que fan girar uns monjos.

De tornada, tramitem el maleït permís per Sikkim, que ens porta més maldecaps dels previstos. Ens informem de com anar a Pelling, canviem diners i tornem a l’hotel. Demà marxarem cap a Sikkim per començar la Ruta dels Monasteris.

Informació d’interès:

Permís Sikkim

Es requereix un permís d’entrada al Sikkim que és vàlid per a 15 dies des de la data que figura al permís, que hem d’indicar en l’imprès. Necessitem 2 fotos, 1 fotocòpia del visat indi, 1 fotocòpia del full de les dades del passaport. És gratuït. Per a les extensions, demanar-les dos dies abans que es caduqui el permís.

Es pot obtenir a les oficines d’Immigració i oficines turístiques de Delhi, Calcuta i Sikkim, però varia ràpidament. Consultar la web www.sikkiminfo.net

Per la tramitació a Darjeeling:

1.- Recollir formulari a District Magistrate’s (DM) Office, Kutchery. Quan vegis la botiga Bishop’s House, quasi hi ets. Comprova que el formulari sigui el correcte: a la part on diu “for official use only” ha d’haver un lloc on digui “Memo Number”. Mostra el DMO, el passaport i el visat. Obert d’11.00-14.00h i 14.30-16:00h.

2.- Amb aquest formulari, anar a Foreigner’s Registration Office, davant mateix del State Bank of India, Ladenla Road (muntanya amunt), per obtenir un certificat de no objeccions (NOC). Ells escriuran el teu nom, edat, núm. visat i el màgic “Memo number”. No marxis sense aquest. Igual horari.

3.- Per últim, tornar a DM’s Office, per obtenir el permís, que és expedit pel Magistrat del districte. És un altre formulari, que porta segell i signatura.

Més informació a la guia de viatge de Sikkim

Viatge realitzat a l’octubre i novembre de 2006.

Sikkim i Nepal, vol a Delhi.

Prenent un cafè a l’aeroport d’Amsterdam, pensem en les hores que resten per arribar finalment a destí. Perquè tot i que el vol surt en breu cap a Delhi, aquesta no és la nostra destinació final.

El viatge amb la KLM es fa llarg: 8 hores asseguts sense pantalla de TV al seient, això vol dir que no podrem tragar-nos cap  pel•lícula americana que ens faci més amè el vol. El menjar indi, que hem escollit del menú, està molt bo i hem aconseguit enrotllar les rotis i menjar-nos el primer dal-bhat. Això està molt bé!

L’aeroport de Delhi es ple de gent amb la pell fosca i els ulls negres. La cua d’immigració ens costa una hora de cansada espera, igual que l’hora davant el mostrador del Bank of India, on hem canviat diners. Es la una de la matinada i estem cansats.

Agafem un taxi, a l’oficina de pre-pagament, per anar a l’hotel Tarra que està proper a l’aeroport. El taxista comença a rondinar: que si l’hotel no existeix, que si està tancat, que si es va cremar, que si no sap on està…. excuses per portar-nos al que a ell l’interessi i poder cobrar la seva comissió. Es molt divertit, sobretot perquè el tiquet del prepagament encara el tinc jo i si no li dono no cobrarà el servei, així que al cap d’una estona estem a l’hotel.

Despleguem el sac-llençol i ens fiquem a dormir, d’aqui a poques hores hem d’estar, altre cop, a l’aeroport per agafar el vol que ens portarà a Bagdogra,  des d’on en jeep esperem arribar per fi a Darjeeling, porta d’accés al destí escollit pel viatge d’aquest any: Sikkim i Nepal.

Del diari de viatge de Sikkim i Nepal, octubre i novembre de 2006.

Viatjant en l’únic tren de Nepal

Apartada de les rutes turístiques, Janakphur és una de les principals ciutats històriques i religioses de Nepal. Històricament anomenada Mithilanchal, és el centre de l’antiga cultura Maithilla, amb idioma i escritura propis.

Porta d'accés a Janakpur des de el temple de JanakiL’intenció de visitar aquesta ciutat era el fer una parada entre Sikkim, Índia, i Kathmandú, evitar així les més de 16 hores d’autobús, però sobretot pujar a l’únic tren que circula per Nepal.

Amb aquesta intenció, a primera hora del matí vam visitar el temple dedicat a Janaki. La referència històrica més important es troba en l’èpica Hindú Ramayana, on Rama, la reencarnació més popular de Vishnu, pren com a esposa Sita Devi també anomenada Janaki. Aquest temple és a la llista de candidats a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, pel seu valor arquitectònic però sobretot pel seu valor religiós.

Continua llegint

Dharma

 

Voltar i més voltar. Rodar i tornar a rodar. Posar-se en marxa, acomiadar-se i tornar a començar. Com la roda de la vida, el viatge aporta alegries i tristeses, sorpreses i rutines. Visitar un monument, una ciutat… una altra postal en la memòria. I viure? I sentir? Volem viatjar com si allí visquéssim, impregnar-nos de les costums, aprendre… per què una estupa es volta sempre per la dreta? per què el temps es medeix diferent a orient? perquè el cant d’un mantra acarona l’esperit?

Aquest és el tercer cop que visitem Índia i el segon Nepal, i una altra vegada hem passat de llarg del Taj Mahal. Altre cop hem deixat de costat la ruta fixada i ens hem guiat pel que sentíem en cada moment, per l’aire que respiràvem, pel nostre esperit. Aquest cop hem viscut, hem sentit, hem olorat, hem format part. I hem après una miqueta més.

Ladakh i Boudha ens han ensenyat que en un viatge es poden fer més coses que capturar un instant en una fotografia. Ens han ensenyat que es pot viure dins d’una postal i descobrir de què estan fets els colors del cel, l’olor que fa l’encens o el calor que dóna la llum d’una espelma.

Moltes gràcies a tots els què ens heu estat seguint. Moltes gràcies pels vostres comentaris i missatges, que tant ens han acompanyat. Moltes gràcies a la Porteria per estar oberta en tot moment i fer-nos riure. Moltes gràcies a tots els amics que hem anat trobant: Rodrigo, Yarno, Ram, Tsering, Tania, Sebastian, els nois de Ràdio Grace FM… i tants d’altres.

Moltes gràcies Hafeez per les llargues xerrades a la teva botiga gaudint d’un deliciós te caixmir. Fins un altre any… Inshalah!!

 

I per acabar, moltíssimes gràcies Angchok,  Lhamo i tota la família Barath per la vostra hospitalitat i el vostre amor. Segur que ens veurem ben aviat!!

El viatge ha estat genial!!


 

 


 

 

Katmandú. Durbar Square

Arribem a Katmandú, ciutat mítica de nom llegendari i que tants somnis ha omplert només d’escoltar com sonen les seves lletres. És cert que hi ha molta contaminació i pol·lució i que els cotxes i les motos et treuen dels nervis, però Katmandú és una ciutat impressionant, hereva de set monuments Patrimoni de la Humanitat, només cal perdre’s pels carrerons per poder descobrir petits tresors amagats entre les cases, en els seus patis…

Una passejada des de Thamel, el barri on s’aplega la majoria de l’oferta per als viatgers, ens porta fins el Durbar Square, o plaça reial, patrimoni de la humanitat, ocupat per tot de cotxes i de gent. Temples i més temples s’apleguen al voltant del palau reial i del palau de la Kumari, la nena-deesa de la ciutat.

I una passejada pels seus voltants ens va donar un matí formidable, on vam poder palpar d’aprop el dia a dia dels habitants de la ciutat, la seva essència i la seva forma de viure.

Pokhara

L’eslogan del autobús en que viatjàvem podia ser perfectament “com mes persones millor”, ja que el conductor anava parant cada pocs minuts per que puges mes gent.

Vam arribar a Pokhara desprès de 10 hores, cansats però contents per arribar a una ciutat que ja coneixíem de 4 anys enrere.

El primer que ens va sobtar va ser la quantitat de turistes que havien, i es que desde llavors, l’arribada de turistes a Nepal no ha parat de pujar. Aquest any ha estat d’un 18% respecte l’any anterior i l’ocupacio d’un 95%.

Aixi, totes les guesthouses estaven plenes i nomes podien oferir-nos allotjament per una nit, o be per l’endema, i havíem d’anar fent giragonses per aconseguir dues o tres nits seguides en el mateix lloc.

Vam optar per anar al Tranquilty, que ja coneixíem, el qual ens oferia allotjament per aquella nit. Però al dir-lis que 4 anys enrere ens havíem allotjat allí i que havíem estat molt a gust, van cancel·lar una de les reserves i ens va dir que ens podíem quedar tants dies com volguéssim. I es que si l’eslogan del país veí es “Incredible India”, a Nepal sembla que aquest eslògan també li va be…. i no diguem a nosaltres!!

Vam decidir quedar-nos a Pokhara durant quatre dies perquè Nuria es recuperes dels seus problemes al turmell. Aixi, vam dedicar aquest temps en fer petites passejades i gaudir del paisatge, amb els magnifics Anapurnes al fons.


Crossing the border: India-Nepal

Una escala d’unes hores a Delhi per veure el Qtub Minar i el nostre camí continuava en direcció als Himalaies.

Vam poder aconseguir llitera en el tren nocturn a Gorakphur, des d’on, en jeep compartit, vam continuar fins la frontera amb Nepal.

Els tràmits van ser ràpids i senzills i en pocs minuts creuavem la línia imaginària que separa un país de l’altre.

Un taxi ens va portar fins Lumbini, ciutat sagrada en ser el lloc de naixement de Buda.

Lumbini no es un lloc on calgui desplaçar-se si ets a Pokhara o Kathmandú, però com a parada venint d’India val la pena. Es tracta d’una petita vila rural on molts països han construit monestirs. La millor forma de conèixer-ho és amb bicicleta.

Hem visitat els monestirs de Xina, Tailàndia, Myanmar… i el que ens ha agradat més ha estat el d’Alemanya, d’estil tibetà amb el jardí tailandés.

El més impresionant ha estat veure el pilastre d’Ashoka, que marca el lloc exacte on va néixer Buda i on pelegrins vinguts de tot el món s’aturen per pregar.