Monestir de Tawang

El monestir budista de Tawang, el més gran de l’Índia, domina la terra dels Monpes. Situat a 3500 metres d’alçada, queda a resguard d’un semi-cercle de pics nevats durant la major part de l’any. Va ser construït al segle XVII prop del llogaret on va néixer el 6è Dalai Lama. En aquell temps, aquesta regió formava part del Tibet, però el 1914 va passar a formar part de l’Índia britànica.

La visita a aquest monestir era l’objectiu d’aquest viatge i poder arribar fins allí va ser un somni. Però complir aquest somni no va ser fàcil d’aconseguir, l’estat de les carreteres d’Arunachal ho van posar difícil i el fred no va ajudar.

Continua llegint

Arunachal Pradesh i la línia McMahon

Foto Wikipedia

Foto Wikipedia

A principis del segle XX, Xina, centrada en els seus problemes interns i externs, juga un paper menor en la vida política a Àsia Central, mentre que l’Índia britànica i la Rússia tsarista s’enfronten en un conflicte silenciós que els britànics anomenen el Gran Joc.

Entre els seus objectius està el control del Tibet, un país desconegut en gran part, amb la previsió que algun dia s’obrirà a nous mercats. No obstant això, les autoritats tibetanes són molt resistents a qualsevol contacte amb l’exterior i els russos, els primers a fer un intent, fracassen.

Al 1904, la resposta britànica a una indiferència semblant es una expedició militar en el seu camí a Lhasa, que obliga els tibetans a obrir la seva frontera amb l’Índia, signant un tractat  – el Tractat de Lhasa – que estableix les fronteres entre el Tibet i Sikkim, regne independent sota la influència britànica en aquell moment, i que estableix un protectorat de facto econòmic del Regne Unit sobre el Tibet.

Dos anys més tard, el 27 abril 1906, Xina signa amb la Gran Bretanya la Convenció sobre el Tibet, confirmant el Tractat de Lhasa i reconeixent l’autoritat de l’Índia britànica al Tibet.

Al maig de 1910, la Xina envia un miler de soldats a Birmània, llavors part de l’Índia britànica, per instal·lar un lloc fronterer. Aquest fet preocupa als britànics per la visió expansionista de Xina.

El 1911, davant la caiguda de la dinastia Qing, els britànics decideixen convocar una conferència amb l’objectiu principal de preservar el Tibet com un estat tap entre la Xina i l’Índia. Amb aquest propòsit, es reuneixen els tres governs a Simla, per tal de concloure un tractat per marcar les fronteres definitives del Tibet. Aquesta conferència s’inaugura el 6 octubre 1913 sota els auspicis de Henry McMahon, administrador de l’Índia britànica.

Mentre que els britànics volen que el Tibet es convierteixi en un estat tap per contrarestar la influència de Rússia i el control dels brots expansionistes de la Xina, i els tibetans el reconeixement de la seva independència, proclamada el 1912 pel 13è  Dalai Lama, els xinesos desitgen incorporar en les seves àrees el territori oriental tibetà de Kham, conquerit per les tropes del general i cabdill Zhao Erfeng.

Per resoldre aquestes disputes i assumptes fronterers, Henry McMahon resolt l’11 de març de 1914 proposant un acord, que és acceptat pel representant del Dalai Lama però no pels xinesos. D’aquesta manera, el nou traçat de fronteres, que en general segueix la cresta de l’Himàlaia i que s’ha anomenat la Línia McMahon, queda en lletra morta, tot i que estableix la frontera actual entre el Tibet i l’India.

Aquesta línia, que fa quasi bé 100 anys va fer perdre una part de territori al Tibet, ha evitat la xinització d’aquesta regió i la preservació de la seva cultura i la seva llibertat.

Camí de Tawang, per la carretera de l’infern

El conductor del jeep que ens ha de portar a Tawang té pressa. Falta encara mitja hora per marxar i ja ha trucat a l’habitació. Ten minuts – li dic, però triguem el que toca fins l’hora acordada, no és qüestió de saltar-se l’esmorzar quan passarem el dia per la carretera.

En poc més d’una hora arribem al Dzong de Dirang. Es tracta d’una petita ciutadella de poc més de quatre cases i un gompa, que diuen que té més de 500 anys d’antiguitat. Les cases son de pedra emblanquinada i pel carrer només es veuen quatre dones i un grupet de nens. Es veu molta misèria aquí, però tot i que el lloc és interessant, quan arribi el turisme aquests ja no hi seran.

Continua llegint

Ruta dels monestirs de Sikkim: Old Rumtek, Rumtek i Lingdom Gompa

Unes banderoles a la vora del camí ens indiquen la direcció. El vell monestir de Rumtek guarda la bellesa que dóna el temps al treball ben fet. Es un paradís de pau i serenor, un lloc on un podria estar-s’hi eternament, veient passar la vida.

Ens descalcem i entrem. Una noia occidental està en un costat meditant, mentre un monjo neteja l’altar i un altre, amb un plat de galetes, es dirigeix a nosaltres i ens les ofereix.

Fora, l’agradable olor de xiprer recent cremat ho impregna tot. A recer del gompa, uns monjos posen a assecar l’arròs i a la petita escola, un monjo dna classes als petits aprenents. El que no poden ensenyar al seu país ho poden fer al seu exili de l’India.

Continua llegint

Ruta dels monestirs de Sikkim: Gangtok (I) Enchey Gompa.

Començar el dia a Yuksom i haver de recollir una de les motxilles a Pelling, ens garantia moltíssimes dificultats per arribar en un sol dia a Gangtok. I així hagués estat si no fos que un dels jeeps de l’estació de Pelling acabava d’arribar d’allà i es disposava a tornar.

A Gangtok recorrem el Tibet Road, el carrer on estan els hotels recomanats per la guia LP, buscant-ne un de net i confortable que ens permeti recuperar-nos d’aquests últims dies. Però tots els que tenen habitacions disponibles estan bruts i fan mala olor. Així que marxem d’aquesta zona i ens dirigim al centre, al carrer Mahatma Gandhi Marg, on trobem el Golden Pagoda amb personal i ambient poc sociable. Però no es simpatia el que busquem si no un lloc decent on descansar després de tants dies de viatge.

Continua llegint

Ruta dels monestirs de Sikkim: Tashiding

El sol tot just acaba de sortir, està tot emboirat i fa bastant de fred. Però al carrer ja hi ha les primeres parades de verdures, disposades sobre una manta estesa damunt el terra.

Més enllà, la parada de jeeps compartits ja funciona a ple rendiment. Anorac i gorra al cap, els conductors fumen o beuen té mentre esperen que el jeep s’ompli. A la petita taquilla -que a mi sempre em representa un ponedor de gallines- comprem el bitllet i esperem la sortida mentre bevem un te amb llet, sota l’atempta mirada de tres indis que es guarneixen del fred amb una manta.

Sortim bastant puntuals, es clar que el marge que tenen és d’una hora: entre les 6 i les 7 del matí. Si ens guiem pels primers 500 metres de recorregut, el viatge fins Tashiding serà llarg, doncs cada 25 metres el conductor atura el vehicle i dóna un crit davant d’alguna casa d’on surt gent amb algun sac o bossa penjant. Així, l’interior del jeep es va emplenant i reordenant com si fos un puzle, on els passatgers som les fitxes que es van movent d’un seient a l’altre fins aconseguir encabir-se tots. D’aquesta forma, un vehicle amb capacitat per a 9 persones acaba carregant-ne 20, inclús al sostre, juntament amb tots els embalums.

Continua llegint

La Ruta dels Monestirs de Sikkim: de Pelling a Yuksom.

Avui havíem d’anar en jeep fins el llac Khecheopalri visitant les Rimbi i les Kanchenchounga Falls, i decidir si passar la nit a l’aldea Tsongo o dormir al llac. Però precipitadament hem canviat la ruta.

A les Rimbi Falls hem trobat uns indis amb els que vam coincidir ahir al monestir de Sangachoeling. S’han ficat contents al veure’ns i poder parlar amb nosaltres. De fet, tots els indis que anem trobant tenen molta curiositat per saber d’on som, d’on venim, on anem… però aquests son especialment simpàtics i van explicant a tothom la nostra ruta.

En un rierol veiem com un home pesca amb una xarxa que aquí anomenem rall. Aquesta xarxa es tira damunt del peix atrapant-lo. Em fa molta gràcia de veure-ho perquè havia anat algun cop amb el meu pare a pescar amb aquesta xarxa.

Continua llegint