Arribar a Ziro des d’Along no ha estat senzill. Optem per anar a Itanagar via Assam, ja que la carretera està en millor estat i evitar anar via Daporijo, tal i com fan les petites agències de viatge que operen a Arunachal. La seva ruta implica un dia més, evitable per qui disposa de vehicle propi per viatjar. Però és clar, a 75€ persona i dia, aquest dia extra els suposa un gran negoci.
Tardem només 7 hores en arribar al checkpoint de Itanagar. Però un error en els permisos fa que el jeep compartit hagi de continuar el viatge sense nosaltres, havent-nos d’esperar que els militars indis posin solució, o pel contrari el viatge per Arunachal acaba aquí. La solució arriba al cap d’una hora gràcies a un superior que reconeix la signatura al permís i ens autoritza el pas. Per sort, una noia anglesa, que està estudiant les llengües del nord de l’Índia, que casualment passa en aquell moment pel checkpoint, ens porta amb el seu vehicle fins la ciutat.
L’endemà continuem el viatge a Ziro. El trajecte només dura 5 hores, però per una carretera més apropiada per les cabres que pels vehicles.
L’interès per aquest poblet no és altre que visitar les tribus Atapani. Les dones d’aquesta tribu, famoses per la seva bellesa, eren segrestades per la tribu veïna Nishi.
Per evitar-ho, se’ls hi desfigurava la cara amb tatuatges i se’ls hi perforava el nas per introduir uns taps anomenats dat. Afortunadament, des que les dues tribus van signar un tractat de pau a la dècada dels 60, aquesta pràctica ja no es fa i fins i tot algunes dones opten per la cirurgia per tancar els forats i treure’s els tatuatges.
Una altra característica es la seva religió, la Donypolo, en que adoren al sol i la lluna. Però des que els missioners van ficar la pota per aquí, la majoria s’han convertit al cristianisme Baptista, tot i que barrejant-ho amb la seva religió.
Passem dos dies visitant aquestes aldees. Per fer-ho, agafem un tempo (un petit vehicle usat per transport públic) i anem als afores de Ziro, que és on estan situades. Els carrerons estrets ens donen l’oportunitat de veure millor com viuen i fins i tot de fer alguna ullada a l’interior de les cases, que estan construïdes amb bambú. Totes tenen a l’entrada el símbol Donypolo que les protegeix.
Símbol Donypolo a l'entrada d'una casa
L’endemà ens espera amb una desagradable sorpresa. mentre esmorzem, el terra comença a tremolar. Només uns segons però suficients per atemorir-nos. És tracta de la rèplica d’un terratrèmol de 6 graus que ha hagut a Myanmar, a menys de 200km de nosaltres. Ha estat una sensació ben estranya, però afortunadament no ha passat res.
Emprenem el camí cap al poble i al passar per fora d’una església Baptista ens conviden a assistir a la missa. El capellà ens dedica unes paraules i ens anima a llegir amb ell una lectura de la bíblia, amb llengua Atapani. Però tot i estar afalagats declinem amablement la invitació. La missa és, al meu parer, massa llarga (dues hores) però és molt entretinguda ja que la lectura dels textos sagrats la fan cantant, acompanyats de dues guitarres elèctriques i una bateria. A la sortida tenim la oportunitat de xerrar amb ells i conèixer una mica més com viuen. Ens ho passem molt bé.
A Ziro ens retrobem amb Zoran, un noi Eslovè que viatja sol i que havíem trobat a Along. Ell és l’únic occidental que hem vist a Arunachal i no ens estem de comentar tots tres les dificultats d’accedir a aquesta regió i de trobar altres viatgers amb els que compartir una estona.
