Cinc consells per comprar bitllets de tren a Xina i no morir en l’intent

A la Xina, la xarxa ferroviària cobreix totes les províncies i és un mitjà de transport ràpid i molt còmode. No hi ha categories de trens ni de vagons -és un país comunista on tots ”són iguals”- però hi ha diferents tipus de seients i lliteres: seient dur o tou, llitera dura o tova. El número del tren indica la seva categoria: quants més números més vell és.

Tren xinès

El problema per comprar bitllets a la Xina és que gairebé ningú parla anglès. Això suposa estar molt temps davant de la finestreta intentant que t’entenguin o haver de suportar que te la tanquin a la cara quan no t’entenen.

En el nostre viatge per la Xina, vam emprar aquest sistema que ens va permetre comprar els bitllets en menys de cinc minuts:

1 - Adquirir un llibre de frases en xinès. El Phrasebook de la Lonely Planet és molt útil.

2 - Mirar en una web fiable l’horari de trens.

3 - Imprimir els horaris de tren que considereu més interessants. Els trens poden anar plens i si heu de variar vostre horari, us serà útil saber quin és el proper en sortir.

4 - Escriure en un paper el nom de la ciutat de destí, si és possible en xinès, el número del tren, la data (mm/dd/aa) i el caràcter o dibuix corresponent al tipus de seient o llitera que hagueu decidit.

Recomanem llitera dura per a les distàncies llargues, veritablement és molt còmode i no és “dur”.

5-Feu cua davant la finestreta i ensenyeu el paper.

Si tot va bé, no trigareu més de cinc minuts a obtenir els vostres bitllets de tren.

I recordeu que en els trens venen begudes i fideus liofilitzats.

Més informació a la Guia de viatges de la Xina.

Fotografies de Turpan

La mesquita d’Emin, està situada a les afores de Turfan, enmig de camps de vinyes. Es d’estil Afgà i es va començar el 1777 durant el regnat de l’emperador Qianlong (1735-1796). El minaret es el més gran de tota la Xina amb una alçada de 40 metres.

Podeu veure més fotografies en aquest enllaç.

Més informació sobre la mesquita a Wiquipèdia.

Final del Ramadà, danses Uigurs

Per fi s’acabava el ramadà. De bon matí els homes vestits amb les seves millors robes, s’apleguen al voltant de la mesquita d’Id Kah per fer la oració del final del dejú. Durant el dia la gent ho celebra, les dones passegen amb els seus vestits de colors i els nens reben regals.

La plaça està plena. Dalt la porta de la mesquita, quatre musics toquen una música que convida a la festa. De repent uns nois joves comencen a ballar una dansa tradicional. La gent els envolta i poc a poc s’afegeix. Al cap d’una estona la plaça és una gran rotllana i els joves no paren de ballar aquesta hipnòtica dansa, com ho havien vist fer als seus pares i avis.

Sembla que rés no hagi canviat, sembla que les costums es mantenen, llevat d’aquella pantalla gegant de televisió que els xinesos han posat davant la mesquita, com un signe del seu progrés i també d’ignorància i manca de respecte als uigurs i a la seva cultura en un lloc tant important com es davant la mesquita.

I els joves continuen ballant…

Uigurs a la Xina

Els uigurs són un dels pobles turcs que viuen a la part oest de Xina, a la regió anomenada Xinjiang. Aquesta regió formaba part de l’antic Turquestan que limitaba des del mar Caspi fins el desert del Gobi.
El seu idioma és una variant del turc i la seva religió és l’Islam. El cens publicat l’any 2000 estimava que només al Xinjiang hi viuen 8,400,000 uigurs, encara que també s´hi poden trobar al Kyrgyzstan, Kazhastan i Uzbekistan.

Actualment la zona de Xinjiang està sent colonitzada pels xinesos de la etnia Han, la ètnia majoritària del país, seguint la política xinesa d’acabar amb les cultures minoritàries, tal i com estan fent al Tibet, però a diferència d’allí el que succeeix al Xinjiang no té repercussió mundial.

Si visites Kashgar veuràs dues ciutats en una: la ciutat uigur amb els seus carrerons i cases baixes disposades al voltant de la mesquita d’Id Kah i la ciutat xinesa, amb amples avingudes i edificis de varies plantes. Les dues ètnies no es barregen entre sí i tant sols cal creuar un carrer per passar d’un món a l’altre, del segle XV al segle XXI.

Per aprofundir més en la situació actual dels uigurs a la Xina podeu llegir aquest interessant article de Rafael Poch al diari La Vanguardia.

Bye bye Xina, sawasdee Thailand.

15-11-2007

Avui ens hem acomiadat de la Xina en un dia de pluja. L’hivern se’ns tira a sobre alla on anem aixi que… bye bye Xina.

Enrera hem deixat una ruta ben llarga, una ruta de la seda que ja no es el que era, i que gracies a la infrastructura ferroviaria xinesa, hem pogut recorrer comoda i rapidament.

Fa segles, la distancia a recorrer pels mercaders des d’un caravanserai fins un altre era d’uns 30 km, distancia aproximada que es feia en un dia a camell. Ara, en 24 hores pots recorrer mes de 1000 km.

Durant el recorregut, encara hem pogut observar influencies de la ruta de la seda, com ara els camells Bactrians que provinents d’Afganistan se’n troben al Kyrgyzstan o al Ladakh. El pa rodo i pla, tant tipic dels paisos arabs. O l’influencia de l’islam en llocs tan allunyats com ara Xian.
Ara queda pendent recorrer el seguent tram: d’Osh a Istanbul… ja veurem quan.

Pero el nostre viatge continua, aquest cop per Thailand, aixi que… sawasdee Thailand!!!

Dali, mercat de Shaping

11-11-2007
Despres de fer una mica el gandul carrer amunt carrer avall, de haver acontentat el nostre estomac amb menjar occidental, pastes i te, avui hem anat al mercat de Shaping, uns 30 km al nord de Dali.

Shaping es un poble rural en el que cada dilluns pren vida un mercat frequentat per homes i dones de l’etnia “bai”, que baixen de les muntanyes per comprar i vendre els productes de l’horta, aviram i roba.

tot aixo que venen son bolets, estranys, no?

Dali

09-11-2007

Doncs si, de moment seguim a Xina, al Yunnan. Hem tirat cap al nord-oest, a veure si aconseguim sortir de les ciutats i xafar una mica de terra, veure verd, deixar els busos, agafar una bici,…

Dali es super turistic, sobretot de turisme xines. El seu barri antic, enmurallat i empedrat, es molt bonic i ideal per descansar i no fer res, regirar botigues,… Aixi que, a fer el que toca, NO RES.

I aqui van unes quantes fotos, que la meva germana diu que no surto mai i em vol veure.

Un dels carrerets de DaliA l’hora de dinar
Fried beef with vegetables in oyster sauce. Vaja, que molt bo.


A l’hora del postre


I de nit, una de les portes d’entrada a de la ciutat vella

Emei i Kunming

05-11-2007 Emei

Hem passat dos dies a la vora del Mont Emei, una de les sis muntanyes mes sagrades de Xina. El bosc es maco, ple de micos i temples. Si no vols caminar (3 dies fins al cim) els autobusos i teleferics et porten fins el cim, aixi que imagineu com sera la muntanya.

Jo he passat de caminar i d’anar en bus turistic, aixi que m’he quedat al poblet fent vacances, es a dir, sense fer res. Lluis ha pujat muntanya amunt amb els bascos, visitant els temples que hi ha, durant unes quatre horetes.

I amb tants autobusos i trens com te la Xina, un altre tren nocturn ens ha portat a Kunming, ja a la provincia del Yunnan.

Unes quantes fotos per a que vegeu com hem passat el dia.

Menjar japones, per variar…!!

Planificant la ruta. Cap on tirem? Yunnan o Laos?

ni nosaltres ho sabem.