Apartada de les rutes turístiques, Janakphur és una de les principals ciutats històriques i religioses de Nepal. Històricament anomenada Mithilanchal, és el centre de l’antiga cultura Maithilla, amb idioma i escritura propis.

L’intenció de visitar aquesta ciutat era el fer una parada entre Sikkim, Índia, i Kathmandú, evitar així les més de 16 hores d’autobús, però sobretot pujar a l’únic tren que circula per Nepal.

Amb aquesta intenció, a primera hora del matí vam visitar el temple dedicat a Janaki. La referència històrica més important es troba en l’èpica Hindú Ramayana, on Rama, la reencarnació més popular de Vishnu, pren com a esposa Sita Devi també anomenada Janaki. Aquest temple és a la llista de candidats a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, pel seu valor arquitectònic però sobretot pel seu valor religiós.

Continua llegint →

Arribem a Katmandú, ciutat mítica de nom llegendari i que tants somnis ha omplert només d’escoltar com sonen les seves lletres. És cert que hi ha molta contaminació i pol·lució i que els cotxes i les motos et treuen dels nervis, però Katmandú és una ciutat impressionant, hereva de set monuments Patrimoni de la Humanitat, només cal perdre’s pels carrerons per poder descobrir petits tresors amagats entre les cases, en els seus patis…

Una passejada des de Thamel, el barri on s’aplega la majoria de l’oferta per als viatgers, ens porta fins el Durbar Square, o plaça reial, patrimoni de la humanitat, ocupat per tot de cotxes i de gent. Temples i més temples s’apleguen al voltant del palau reial i del palau de la Kumari, la nena-deesa de la ciutat.

I una passejada pels seus voltants ens va donar un matí formidable, on vam poder palpar d’aprop el dia a dia dels habitants de la ciutat, la seva essència i la seva forma de viure.

L’eslogan del autobús en que viatjàvem podia ser perfectament “com mes persones millor”, ja que el conductor anava parant cada pocs minuts per que puges mes gent.

Vam arribar a Pokhara desprès de 10 hores, cansats però contents per arribar a una ciutat que ja coneixíem de 4 anys enrere.

El primer que ens va sobtar va ser la quantitat de turistes que havien, i es que desde llavors, l’arribada de turistes a Nepal no ha parat de pujar. Aquest any ha estat d’un 18% respecte l’any anterior i l’ocupacio d’un 95%.

Aixi, totes les guesthouses estaven plenes i nomes podien oferir-nos allotjament per una nit, o be per l’endema, i havíem d’anar fent giragonses per aconseguir dues o tres nits seguides en el mateix lloc.

Vam optar per anar al Tranquilty, que ja coneixíem, el qual ens oferia allotjament per aquella nit. Però al dir-lis que 4 anys enrere ens havíem allotjat allí i que havíem estat molt a gust, van cancel·lar una de les reserves i ens va dir que ens podíem quedar tants dies com volguéssim. I es que si l’eslogan del país veí es “Incredible India”, a Nepal sembla que aquest eslògan també li va be…. i no diguem a nosaltres!!

Vam decidir quedar-nos a Pokhara durant quatre dies perquè Nuria es recuperes dels seus problemes al turmell. Aixi, vam dedicar aquest temps en fer petites passejades i gaudir del paisatge, amb els magnifics Anapurnes al fons.