Buscant pel disc dur he trobat aquesta fotografía que m’agradaria compartir amb vosaltres. Es tracta d’un sastre en un petit taller situat en un carreró prop de Durbar Square, Kathmandú.
Espero que us agradi!
Asseguts a la terrassa de l’allotjament de Luang Prabang, contemplàvem el paisatge dels camps d’arròs tant típic del sudest asiàtic. Amb una Beerlao, ens delectàvem amb la pau i el relax d’aquest poblet, mentre pensavem en la llarga ruta que havíem fet fins arribar aqui.
Com us vam explicar en l’anterior entrada, des de Kunming vam agafar un vol fins la ciutat de Jinghong, encara a Xina. Allí vam haver de passar una nit ja que l’autobús a Luang Namtha – Laos – no sortiria fins l’endemà.
Jinghong és una ciutat de pas que no té, o al menys nosaltres no li vam saber trobar, cap interès turístic. Tant sols un carrer a la vora del riu Mekong amb quatre terrasses per prendre una cervesa i poca cosa més.
LA FRONTERA XINA-LAOS
Per arribar a Luang Namtha, des de Jinghong, vam agafar, de bon matí, l’autobús i després de dinar ja estàvem a la frontera. Aquí es veu clarament la gran diferència entre un país i l’altre. Mentre que Xina té un punt fronterer tal i com estem acostumats a veure aquí, el de Laos no és més que una barraca militar amb l’únic objectiu de treure’t alguns dòlars més del que realment val el visat. I val a dir que s’ho tenen ben pensat, ja que fins i tot s’han fet un document amb segell oficial -posat per ells mateixos- on consta un import del visat superior a l’establert oficialment. I ja et pots queixar ja, que si no pagues no passes.
LUANG NAMTHA
L’interès d’aquesta àrea son les ètnies que hi viuen als voltants. Per arribar la millor opció és contractar un trekking amb les nombroses agències de viatge que hi han a la ciutat. Però penso que si tothom va a veure les mateixes ètnies, realment que és el que anem a veure? autenticitat? poca, al meu parer. Paisatges? potser si, jo no ho sé, no hi vaig anar.
Excepte per descansar si vens de Xina, per mi Luang Namtha és un altre lloc sense interès . Però com que els amics que hi han estat, em diuen que soc dels pocs que opina així, potser vagi equivocat o serà que soc raret, no ho sé. Les dues coses? també pot ser!
No soc un gran amant de les ètnies i tampoc un entusiasta del sudest asiàtic. Us ho dic perquè ho tingueu en compte si es que us guieu per les meves impressions per visitar aquest país.
Que vam fer doncs a Luang Namtha? Doncs llogar una moto per donar tombs pels voltants, veure alguna pagoda i descansar del llarg trajecte per Xina. L’allotjament a Luang Namtha està molt bé – res a veure amb el que acostumem a trobar per l’India – és molt econòmic i el nostre, a més, estava davant del mercat nocturn, on ens vam menjar un ànec sencer a un preu irrisori.
I una cervesa, la Beerlao, més desitjada per la majoria de viatgers que els temples de Luang Prabang, com vam poder comprovar.
Entrades relacionades: Ruta de viatge de Hong Kong a Bangkok per Xina i Laos.
GUILIN
Guilin és una ciutat on has de caure si la teva intenció és visitar la zona càrstica de Yangshuó. En aquesta ciutat s’hi troba l’estació del tren i la majoria d’autobusos de llarg recorregut acaben o comencen el seu itinerari aquí.
Per nosaltres no era una ciutat que tingués massa interès, però hi vam haver de passar una nit per poder agafar l’endemà el tren. Ja que hi érem, vam aprofitar per visitar les pagodes dedicades al Sol i la Lluna. Estan situades enmig del Llac Shan i val la pena veure-les il·luminades de nit, són precioses.
Fotografia de Filipfinger a Flickr
Malauradament (per mi) no portava la càmera de fotos. Així que em vaig quedar amb les ganes de fotografiar-les.
EL TREN DE GUILIN A KUNMING
Xina ens estava agradant i valoràvem la possibilitat de quedar-nos-hi en comptes d’anar a Laos. Com no ens decidíem, ens ho vam jugar a sorts: si trobàvem bitllets en el tren nocturn en un marge de dos dies, aniríem a Laos. Si no n’hi havien, continuaríem per Xina. Vam trobar bitllets, aíxí que vam marxar cap a Kunming, seguint la nostra ruta inicial en direcció a Laos.
Quan vam decidir comprar vols per anar a Hong Kong, sabíem que arribar fins a Laos ens suposaria donar un tomb enorme. Tot i així, considerem que va valer la pena, doncs la visita de Hong Kong va ser espectacular i la zona càrstica de Yangshuó ens va encantar!
Els bitllets els vam comprar en llitera dura, que no és altra cosa que un eufemisme que tenen els xinesos per fixar la categoria: llitera tova primera classe, llitera dura segona classe.
Vagó de llitera dura
KUNMING
Vam arribar a Kunming amb una puntualitat absoluta, tot i tractar-se d’un recorregut de 18 hores.
Hi vam estar l’any 2007 quan fèiem el tram de la Ruta de la Seda entre Bishkek i Xian. Aquell cop ens vam dirigir cap al nord, mentre que ara anàvem cap al sud. Vam quedar-nos un parell de nits per visitar els temples de Yuantong i de Qiongzhu.
El temple de Qiongzhu
Es troba als afores de la ciutat. Anar no és fàcil, doncs cal agafar una combinació de busos. Si la gent no ens hagués ajudat no haguéssim arribat mai. Allotjar-nos en un hostel on parlaven anglès, ens va ser de gran ajuda: els hi vam fer apuntar els noms dels temples en caràcters xinesos i així va ser més fàcil arribar-hi.
El temple i el bosc de bambú que l’envolten tenen una meravellosa i misteriosa llegenda sobre els seus orígens: Durant la dinastia Tang (618-907), Yunnan era un país independent anomenat Dalí. Un dia, mentre dos germans de llinatge reial anaven de caça, van veure un estrany rinoceront. Amb l’esperança de capturar l’animal, van seguir-lo pels boscos on l’animal va desaparèixer de sobte. Enl perdre’l de vista, els germans van veure un grup de monjos que eren diferents a qualsevol monjo que haguessin vist abans. Quan els monjos van veure els germans, van desaparèixer en els núvols deixant els seus bastons plantats a terra. Al dia següent, aquests bastons s’havien convertit en tot un bosc de bambú. Els germans, sorpresos, sabien que havien trobat éssers sobrenaturals i, per tal d’honorar-los, van construir aquest temple.
La història reial no és tan maca, així que no la transcriuré. Qui vulgui ja la llegirà a la guia o la buscarà per internet. Jo em quedo amb aquesta, que m’agrada més.
Per tornar a la ciutat i visitar el temple de Yuantong vam treure el segon paperet i et voilà, allà que vam fer cap canviant dos cops d’autobús.
El temple de Yuantong
Es troba al bell mig de la ciutat, molt proper al llac Cuihu Gongyuan (Green Lake). Té més de 1200 anys, doncs va ser construït a finals del segle vuitè. Després de dos grans restauracions, el temple va adquirir el seu actual disseny, amb passadissos coberts i ponts.
Voliem marxar l’endemà a Jinghong, però vam decidir quedar-nos un dia més i en comptes d’anar en bus agafar un vol. Així que aquell dia ens vam dedicar a buscar l’agència que ens oferís un millor preu. Durant el matí, vam visitar les dues pagodes del centre, la de Dongsi Ta i Xisi Ta (pagoda de l’est i de l’oest).
Aquestes dues pagodes són de la dinastia Tang i estan situades a poca distància de la mesquita Nancheng. Aquesta àrea és interessant de visitar tot i que molt turística, plena de botigues i de cadenes de menjar ràpid occidental.
Quan hi vam estar al 2007, en comptes de cadenes de menjar ràpid el que havíen eren restaurants xinesos. Una llàstima que hagi canviat tant.
Encara passaríem una nit més a Xina. Un vol ens portaria a Jinghong, on vam haver de passar una nit per poder agafar l’autobús que ens duria directament a Luang Namtha, ja a Laos.
L’any 2007 havíem marxat de Xina amb sensacions contraposades després de veure el colonialisme Han a la zona musulmana del Xinjiang i el Tíbet Històric. Aquest cop l’anàlisi del viatge per Xina no pot ser més positiu i esperem tornar-hi ben aviat.
Entrades relacionades:
Com preparar un gran viatge: El manual dels rodamons.
Es tracta d’un manual pràctic, pensat per a totes aquelles persones que desitgen emprendre un gran viatge: una volta al món, recórrer la Ruta de la Seda, explorar Amèrica Llatina o el Sud-est Asiàtic durant diversos mesos. Sigui quina sigui la destinació i la durada, ajuda a la planificació, desenvolupament i, fins i tot, a afrontar el dur retorn.
Orientat als viatgers menys experimentats, però també als que ja han fet viatges de diverses setmanes i ara es plantegen fer el salt i emprendre’n un de diversos mesos de durada. No és una guia de viatge a l’ús, és un manual que guiarà el lector en totes les fases del viatge: preparatius, desenvolupament i retorn.
Gràcies a les dotzenes de consells, trucs i idees pràctiques que conté, permetrà estalviar molt temps i preocupacions. Serveix com a guia per planificar i ajuda a resoldre inquietuds sobre salut, seguretat o l’equipatge ideal, entre d’altres. El llibre també explica com és el dia a dia en ruta -on dormir, com comunicar-se, quin transport usar… – i per afrontar la tornada. Aquest llibre farà que el lector gaudeixi més abans, durant i després del viatge.
Consta de 270 pàgines, escrit amb un estil amè i desenfadat i està basat en l’experiència dels autors i en les opinions, idees i recomanacions d’altres grans aventurers.
Conté, a més, 19 il·lustracions inèdites de l’artista César Fernández Arias.
Autors: Itziar Marcotegui i Pablo Strubell
El passat dissabte 6 d’abril va tenir lloc, a la sala Nuriart d’Alcanar, la presentació de l’exposició fotogràfica “Mercados tribales de India”, del viatger Jorge Reverter.
L’exposició mostra una acurada selecció de fotografies de gran qualitat sobre alguns dels grups tribals més característics de l’estat d’Orissa, captades en diversos mercats locals.
Durant la presentació, l’autor ens va delectar amb un bellíssim vídeo sobre l’Índia i els mercats tribals d’Orissa, amb una delicada música ètnica i unes fotografies carregades de sensibilitat.
A més, Jorge va saber encomanar la seva passió pel país amb una interessant xerrada sobre els costums, la religió, el mode de vida, els mercats… des del seu personal punt de vista i la seva experiència de desenes i desenes de viatges a Índia. Una xerrada que us recomano no us perdeu!
Properes exposicions i conferències:
Senderisme fins Yangdi
És una caminada d’uns 15 km que en la seva major part va paralel al riu. Alguna part de l’itinerari està pavimentat amb lloses de pedra, mentre que altres parts son per camins de terra.
El paisatge és impressionant. Caminaràs per una de les regions més maques del món; creuaràs petites aldees rurals on la vida tot just ha canviat en segles; evitaràs la masificació de turistes xinesos i occidentals, que atrets per aquest magnífic paisatge, baixen i pugen pel riu Li trencant el ritme tranquil i armoniós que, sense presa, recorre la regió entre muntanyes càrstiques que s’eleven al cel.
Aquest itinerari comença a la vila de Xinping. Creuarem el riu pel pont i caminarem durant 45 minuts per una carretera asfaltada, sense trànsit, fins que creuem un poblet. A l’esquerra hi ha un camí de terra que porta al riu. Ja no abandonarem la seva riba.
Si el primer tram per asfalt es avorrit, a partir d’aquí l’itinerari és fantàstic, doncs el paisatge del riu Li és espectacular.
Quan portem unes dues hores entre caminar i parar per fer fotos, arribem en un punt on hi ha una barca que creua la gent fins l’altra riba. Aquí podem comprar begudes i picar alguna cosa per menjar. Un cop a l’altra part del riu, continuem caminant fins que arribem a un poblet, a uns 10 minuts.
Veiem un restaurant molt bàsic, però no hi ha ningú. Vaig buscant per les cases i la primera porta que trobo oberta m’hi fico dins. La dona de la casa em mira sorpresa, em poso la mà a la boca fent signes que vull menjar. Casualment és la cuinera del restaurant, així que tornem fins allí, on ens prepara dos deliciosos plats d’arròs fregit amb verdures, que ens mengem en una taula a la vora del riu. Perfecte!
Continuem caminant i gaudint del paisatge fins que en un altre punt, on hi ha un embarcador, aturem una de les barques que pugen i baixen pel riu. Li demanem que ens porti a Yangdi, per d’aquesta manera gaudir de l’últim tram del trajecte navegant pel riu.
Ja a Yangdi, agafem un minibús que ens deixa altre cop a Yangshuó.
Yangshuó
A Yangshuó aprofitem per berenar uns pastissos i cafè. És el bo de les zones turístiques, que hi ha de tot! Però tant en gaudim que perdem l’últim bus que torna a Xinping.
Una xinesa, ens fa senyes que no ens moguem del costat d’uns furgons, que hi ha a la mateixa estació de bus. Ella va buscant altres xinesos que vagin a Xinping o a d’altres poblets. Quan en som prou negocia el preu i amunt!
A Xinping sopem un deliciós plat de vedella saltejada amb pebrots, en un restaurant recomanat per German Aguilar, on hi ha una foto seva penjada. I és que aquest tio és un crack, un autèntic especialista en Xina, doncs cada any guia petits grups per aquest país.
Malauradament, el temps no ens acompanya la resta de dies i hem de suspendre algunes de les visites previstes com ara Moon Hill o les terrasses de Longsheng. Què hi farem, un altre any serà.
Passar l’aniversari a casa? Ni parlar-ne! Amb quatre dies per endavant, el que menys pensava era en quedar-me a casa! Així doncs, calia buscar on anar i que no estés massa lluny. Carcassona va ser la nostra elecció, doncs ens quedava a la distància perfecta per no perdre massa temps en el viatge.
Aquest cop no vam viatjar sols, doncs la meva germana i el meu cunyat no van voler perdre’s l’ocasió de visitar aquella part de França.
Com que arribaríem al tard, portàvem l’allotjament reservat. Ens vam decidir per l’Etap Hotel la Cité, amb una bona relació qualitat preu. No va ser difícil de trobar, doncs com molts altres estava situat en un polígon als afores de la ciutat, on també hi ha supermercats i restaurants de menjar ràpid. Després de deixar les coses, ens vam dirigir al centre, on vam sopar uns musclos amb salsa que estaven per llepar-se els dits.
Amb aquesta entrada inaugurem un nou espai multimèdia al bloc dedicat als vídeos de viatge. Amb això el que pretenem és, d’una banda, evitar que aquests petits clips, que ens serveixen de record, acabin en un calaix – o al disc dur de l’ordinador – i per l’altra, mostrar no només amb una imatge sinó també amb so, aquells moments que hem gaudit viatjant.
El primer vídeo d’aquesta secció va dedicat a Istanbul, ciutat que hem visitat en sis ocasions – el proper maig serà el seté viatge 
– i de la qual estem enamorats. En aquest cas es tracta d’un vídeo de música tradicional turca, gravat el maig de 2012 a Kadiköy, al barri asiàtic de Istanbul.
Esperem que us agradi!
