Tot viatge a Kashgar hauria de ser planificat per coincidir amb el mercat dels diumenges. És aquesta una visita obligada, ja que aquest mercat és un dels més antics d’Àsia, que se celebra des de fa segles, quan la ciutat connectava dos grans imperis com Roma i Xina, 2.000 anys enrere.

En aquella època, les caravanes de camells, carregats de seda, porcellana i espècies, arribaven a Kashgar després de setmanes de dur viatge. Havien de travessar el desert del Taklamaklan – popularment conegut com el lloc on entres però no surts- o els cims nevats del Pamir o el Karakorum per arribar a Kashgar, on a més de vendre els seus productes, aprofitaven per descansar després del llarg recorregut i proveir-se de nous productes que vendrien a la tornada.

Un Dzo -encreuament entre una vaca i u iac- i camells al mercat de Kashgar

Kashgar és la ciutat més occidental de Xina i alberga probablement el millor mercat dels diumenges del món. La seva llunyania és el que fa que sigui tan extraordinari, en part a causa del exotisme dels productes en venda.

Cada diumenge, al voltant de 50.000 persones conflueixen en aquest mercat. Si matines, veuràs com van arribant uigurs amb els seus caps rapats i les seves barbes de boc. Arriben amb els seus ramats de cabres, ovelles, camells i altres animals. Els compradors van arribant també. Alguns ho fan en la seva camioneta amb la intenció de comprar una vaca o un camell, altres, més humils, arriben a lloms del seu ase o d’un carro amb el propòsit de comprar una cabra o ovella que potser sigui sacrificada en alguna celebració familiar.

Camells originaris de la Bactria

Cada racó té el seu interès. En un veiem com van esquilant les ovelles, en un altre, el comprador examina les dents del camell, en el fons, un genet munta un cavall abans de decidir la seva compra. I arreu, el ritme de la negociació augmenta frenèticament, seguint el mateix ritme del mercat.

En un racó i just al costat d’on sacrifiquen els animals, hi ha els llocs de menjar. En un d’ells observem com el cuiner prepara la massa, movent els seus braços amunt i avall i de dreta a esquerra, fins que la separa deixant a la taula uns llargs fideus, sense haver utilitzat cap estri. Evidentment els vull provar! Tres minuts en aigua bullint i ja estan llestos per menjar. Me’ls serveixen en un plat fons amb una mica de brou i carn. Estan deliciosos!

Preparant els fideus

Tornem a Kashgar. Els carrers de la vella ciutat estan vorejades de cases de tova on els petits tallers elaboren i venen els seus productes, al costat d’altres amb espècies, dolços i tèxtils.
Seiem en un fumejant restaurant, a menjar uns shashliks de greix, fetge i carn. Tot és molt bàsic, només hi ha una taula llarga amb bancs a banda i banda. Les estovalles són trossos de paper de diari i com a plat un enorme pa rodó disposat sobre un altre full de diari. Però estan deliciosos i paguem per ells unes poques monedes.

Shashliks

Tornem al nostre hotel, a l’altra banda de l’avinguda que separa el casc antic de la ciutat. Això ja no és la mil·lenària Kashgar, aquesta és una ciutat xinesa com qualsevol altra, amb grans carrers i molt trànsit. No es veuen uigurs, només hi ha xinesos.

El govern xinès ha convertit Kashgar en una ciutat dual, marginant els seus antics habitants en petits barris amenaçats per la bombolla immobiliària xinesa.

Recomanació: visiteu Kashgar abans que els xinesos se la carreguin…. si és que no ho han fet ja.

En aquest enllaç podeu llegir més articles relacionats amb aquesta regió.