Antioquia era una de les ciutats més importants de la Ruta de la Seda. La seva importància era deguda al port de Seulecia Pieria, l’actual Cevlik. Un petit poble banyat per la Mediterrània que recollia la seda d’Orient i la transportava fins Roma.

En aquell temps, només Roma i Alexandria eren més grans que Antioquia. Mentre el comerç circulava per la Ruta de la Seda, aquesta ciutat controlava el tràfic a Orient i les flotes mercants a Occident.

Però el port tenia problemes degut a la crescuda dels barrancs per les pluges. Així que els legionaris de Tito i Vespasià van construir un túnel per desviar l’aigua, de 930 metres de llarg per 7 metres d’alçada, totalment excavat en la roca viva. Ho van poder fer gràcies als 10.000 presoners fets en la guerra de Judea.Ara aquella ciutat portuària llangueix sota el pes de la seva història. Però per nosaltres, que ens agrada i hem recorregut diversos trams de la Ruta de la Seda, la visita a Cevlik era imprescindible.

Accedim al túnel caminant per la llera seca del torrent. En un punt del recorregut, degut al mal estat del ferm, hem de de sortir i continuar per dalt. És des d’aquí on es veu la dimensió i el treball en la roca.

A la vora del camí es poden veure unes tombes esculpides en la roca i un petit pont romà en forma d’arc.

Baixem de nou i ens endinsem, aquest cop si, en el túnel que els esclaus van esculpir. No portar llanterna és un error, hi ha moments en que costa mantenir l’equilibri. Caminem pegats a la paret tantejant amb els dits les marques de cisell a la roca. En alguns trams patim per no caure. Sortim per fi del túnel, on una inscripció a la roca recorda a Tito i Vespasià com a constructors d’aquesta obra d’enginyeria.

Tornem al port. Només queden quatre pedres de l’espigó. Seiem a la vora de l’aigua. La nostra imaginació ens trasllada a un temps ja llunyà en que les mercaderies eren transportades pels homes per una ruta comercial anomenada la Ruta de la Seda. Tanquem els ulls i contemplem com arriben els animals amb la seda xinesa i les espècies portades des de l’Índia i les Moluques i com son embarcades als vaixells que s’enfilen mar obert fins la seva destinació final: Roma.

I aquí també ens acomiadem d’aquest viatge, l’endemà agafarem un vol a Istanbul que posarà fi a aquesta ruta pel sud de Turquia. La conclusió no pot ser més positiva i sense cap mena de dubte és un dels millors viatges que hem fet, tant en l’aspecte cultural com en el contacte amb la gent.

Entrades relacionades: Viatge per l’Anatòlia Sud-oriental.