Per la Ruta de la Seda: passejant pel basar de Sanliurfa

Interior del basar de SanliurfaUns dits pintats amb henna assenyalen una polsera d’or de l’aparador. Des de l’altre costat del vidre, veig les mans del venedor que la retiren i se l’enduen cap a dins. La dona s’arregla el mocador i, sense mostrar un bri d’admiració, n’assenyala una altra. Forma part del regateig, que es troba molt arrelat des de fa mil·lennis en aquestes terres de la Mesopotàmia.

El carrer Sarayonu Caddesi m’encamina cap a l’antiquíssim basar de Sanliurfa, conegut per ser un dels més concorreguts i evocadors de Turquia. Les joieries s’arrengleren una al costat de l’altra, amb luxosos rètols negres i cal·ligrafies que semblen d’or. Les botigues del tèxtil de la llar, amb les portes obertes de bat a bat, deixen escapar bufegades d’aire fred procedents de potents aparells d’importació. Més endavant, l’aroma de perfums d’imitació m’acompanya uns metres, fins que l’enganxós fum dels kebabs dels restaurants es fa omnipresent.

El carrer gira cap a la dreta buscant l’ombra de les construccions més altes. Als seus baixos, txaikanes, lokantasi i restaurants locals despleguen un repertori de taules i cadires de miniatura. Sóc ja als voltants del basar.

Venedor de cafè al basarUn venedor de cafè fa sonar dues tassetes de llautó picant-les entre sí. És el cling clang característic que tothom coneix i que indica la seva arribada. Duu la tetera a l’esquena, gran i lluenta. Quan algú li demana un vas, s’ajup cap endavant i del llarg coll hi mana el cafè, turc és clar, fortament especiat. El segueixo carrer endins, allà on l’aroma enyorat dels basars d’Orient es fa cada cop més intens i embriagador. Veig piràmides de gingebre en pols, canyella, comí, coriandre, curri de l’Índia, sumac, clau, pebre i tantes altres delicioses aromes que encara no conec. Trenats de cebes, alls, pebrots i nyores pengen dels tendals com els serrells d’una cortina.

Camino darrera un grup de dones que llueixen un mocador lila intens sobre els cabells. “Són àrabs”, em diu un venedor de fulards, mentre me’n posa un al cap i m’acosta una cadireta i un got de te. Refuso amb amabilitat la invitació i em deixo perdre, una i altra vegada, pels carrerons d’un basar cobert que serpenteja, estret i emblanquinat, enmig de venedors de sabates i de roba, planxadors i sastres, que em saluden i em mostren tassetes de te i em conviden a seure.

Caravanserai a SanliurfaMés endavant, un gran arc ogival em dirigeix cap a una galeria restaurada. Passejo sota les àmplies voltes on s’exposen fulards de mils colors i dissenys. Per la porta nord, un passadís petit com un niu condueix a una galeria estreta on es veu encara la pedra original. Asseguts dins les cel·les ombrívoles, els venedors de catifes i pells de cabra sembla que no s’hagin mogut des que Suleimà el Magnífic, allà cap el segle XVI, va fer construir aquest basar.

Una de les antigues portes que tanquen el basar em deixa al pati de l’antic caravanserrall Güruk Hani. És esplendorós. Al seu voltant es disposen les cambres o nínxols, separades del pati per porxos amb arcs de mig punt. Sota l’ombra de roures centenaris, homes turcs, àrabs i kurds juguen amb parsimònia al backgammon i al dominó, mentre s’empassen tasses i més tasses de tes fumejants. Era el lloc on reposaven els mercaders i també l’espai on guardaven les valuoses mercaderies, abans d’embarcar rumb a Roma des del port mediterrani de Seleucia da Piera.

Aquest matí seria també el meu lloc de repòs, fresc, agradable, el lloc on recuperaria forces abans d’endinsar-me de nou en l’agitació d’aquest sorprenent basar.

Autora: Núria Borràs 

Autora del text

About these ads

14 thoughts on “Per la Ruta de la Seda: passejant pel basar de Sanliurfa

  1. Aquesta entrada transmet gairebé els cinc sentits… puc sentir el clinc-clanc de les tassetes, l’olor del gingebre i el tacte dels foulards… Una meravella, Núria.
    Salutacions,

  2. Retroenllaç: Bitacoras.com

  3. Fins i tot jo he sentit l’olor d’aquest cafè turc!!! Que bé que escrius, Núria… compte que el lluís t’està fent una opa del teu blog al seu… “al tantuuuuuuu”!!!!! ;)

  4. Retroenllaç: Per la Ruta de la Seda: el basar d’Urfa | Amu Daria

  5. Maravillosa descripción. Siento una sana envidia y sueño con poder realizar el mismo paseo y otros muchos más. A ver si puede ser este año…..

  6. Molt maco l’escrit!!
    La veritat es que et transporta a aquests llocs que expliques.
    Fa temps que et llegeixo i em feu enveja (sana), m’encantaria deixar-me perdre per aquests indretts i fer la ruta de la seda.
    A veure si algun dia ho puc fer realitat!!
    Gracies per compartir-ho amb la resta.
    Laura

  7. Fa un temps que vam decobrir el teu bloc, però mai havíem escrit res aquí. Al llegir aquesta entrada d’Estambul ens ha fet recordar-lo amb tot detall (vam estar fa uns anys), de fet hi anirem dintre de dos mesos i ens ha fet agafar ganes! Té llocs molt especials. Ens agrada molt el teu bloc, t’anirem llegint.:)

    • Si ja heu estat no cal que os digui rés, doncs ja sabeu que Istanbul és una de les ciutats més maques que és poden visitar.

      Felicitats pel premi al millor bloc de viatges i moltes gracies pel vostre comentari!

      Ens llegim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s