Barcelona era l’inici d’un dia molt llarg però càrregat d’emocions i alegries. El retrobament amb els amics, la publicació de diversos articles a la revista Altaïr dedicada a Àsia Central, escrits pel German, el Víctor, l’Eduard Balsebre i la Núria. I de matinada el vol a Turquia, preveien una tarda-nit d’aquelles que queden en la memòria per sempre més.

El sopar, a base de durums i kebabs era només un petit tast dels deliciosos plats que a l’endemà gaudiriem a Turquia. Les cerveses i els còctels al pub i una estoneta al confortable sofà de l’Iconoclasta Guesthouse van tancar la nit.

Poques hores després, sense dormir, aterravem a Istanbul, la porta d’Orient. Aquest cop vam decidir allotjar-nos a Kadikoy, un barri que no coneixiem, situat a la part asiàtica. I hem de dir que la vam encertar.

En aquest barri hi ha un ambient purament turc, molt cosmopolita, ple de bars i com no, de lokantasi, on pots menjar deliciosos plats a un preu econòmic.

Carn de vedella amb patates i auberginia, estofat d’ocra, vedella estofada amb xampinyons i pure de patata gratinat, fulles de parra i auberginia i pebrot farcits d’arròs. I per beure Ayran, una mena de iogurt.

Els carrers plens de gent passejant, teteries amb tendals a la vora del mar de Màrmara… fins i tot hem tingut la sort de gaudir de música en directe, unes cançons precioses que hem escoltat una i altra vegada a casa de la mà dels cantants turcs Tarkan o Yaz Bitmeden i que aquí hem tararejat emocionats. Qué més es pot demanar?