Al pati, les enormes olles estaven plenes d’arròs i de llenties i els nens feien cua per rebre el dinar. Els professors sortien de les aules amb el telèfon mòbil, disposats a fotografiar-nos i alguns nens se’ns apropaven amb el plat per acabar.

El joc de les preguntes i respostes s’havia acabat i la mainada marxava corrent a l’escola per continuar les classes. Amb aquest entreteniment, havíem pogut saber que la majoria eren de Tawang i que ja portaven aquí alguns mesos, els més grandets fins i tot anys.

A la vora, el vell monestir lluïa blanquinós sota el cel gris. Dos monjos xerraven animadament, asseguts al prat, amb el paisatge de les muntanyes al fons. Un d’ells, va obrir la porta i l’olor de l’encens recent cremat ens va impregnar. L’interior era fosc, però això no va impedir que poguéssim admirar les figures del Buda i de Padmasambhava, el savi que va portar el budisme al Tibet.

Fora, la fina pluja convidava a tornar al poble. Era ja hora de menjar i al restaurant de l’hotel, la calefacció i la pel·lícula de Bollywood, ambientada en una “cantaora” flamenca, ens feia oblidar les penúries dels dies anteriors.

I es que arribar a Bomdila no havia estat fàcil: la carretera estava en molt mal estat i en els trams en que només podia passar un vehicle el precipici es veia amenaçador i no ajudava el anar veient algun camió estimbat.

La guesthouse on havíem decidit passar la nit estava a les afores, a tocar d’un monestir, dalt d’un turó. Tot i que havíem estat previsors portant els sacs de dormir, el fred era intens. I no vam deduir que estàvem a molta alçada fins que el mal de cap, el mareig i el vòmit van fer acte de presència.

Així que l’endemà vam agafar les motxilles i vam baixar al poblet, buscant un altre allotjament, fugint de les recomanacions de la guia Lonely Planet.

I així va ser que vam trobar un hotel de 3 estrelles al centre del poble. L’únic d’aquesta categoria a Arunachal, segons ens van dir orgullosament els seus propietaris.

Vam agafar l’habitació més luxosa, que disposava de calefacció amb bomba de calor. Però tenia un hoste inesperat: un ratolí, que tot i no pagar per l’allotjament, no estava disposat a deixar-la fàcilment. Així que vam haver de ser nosaltres els que tornessin a canviar d’habitació entre el somriure de la recepció.

Però ja estàvem a Bomdlila, havíem obtingut els permisos d’Arunachal, havíem aconseguit creuar el punt de control tot i viatjar sense el guia obligatori i sobretot, estàvem més a prop de Tawang: el veritable objectiu d’aquest viatge.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com anar, des de Tezpur: Els jeeps compartits surten des de l’estació de busos, a GS Road. Vam pagar 300Rs per persona en un jeep compartit (11 persones per jeep inclòs el conductor). Surten dos cops al dia: a les 05:30 i a les 11:30 am.Tarden unes 7-8 hores en arribar a Bomdila.

Permisos: Per accedir a Arunachal es necessita un permís que heu de mostrar al punt de control de Bhalukpong (veure informació a l’entrada sobre Arunachal). Haureu de donar una còpia, us preguntaran el número de la matrícula del vehicle en que viatgeu i on és el vostre guia, així que us haureu de pensar alguna excusa. Nosaltres vam dir que estava dinant a la dhaba i va colar.

On dormir i menjar: A l’hotel Tensup hi trobareu habitacions confortables amb calefacció. El preu varia entre les 800Rs l’habitació més econòmica i 2200Rs la més cara. Es troba al centre de la població, a poca distància d’un dels monestirs i de l’estació de jeeps.

El restaurant disposa de calefacció i a la carta hi han plats indis i tibetans.