A uns 27 quilòmetres de Leh, el poblat de Phyang i el seu monestir creixen al costat de la fèrtil vall que connecta amb el riu Indus.
Prop del monestir, una filera d’estupes emblanquinades indiquen als antics pelegrins el camí a seguir.
A meitat matí, els petits monjos surten a l’exterior a dibuixar, aprofitant la calor del sol.
L’Stok Kangri, el cim més alt del Ladakh, apareix darrera l’estupa, indicant la proximitat de l’hivern i advertint-nos que hem de començar a acomiadar-nos d’aquesta preciosa terra i la seva hospitalària gent.
Ostres nois!!! Això és impressionant!!! I pensar que aquesta regió del món no me l’havia plantejada mai… gràcies per compartir-ho!!!
Cuideu-vos!
Noeeeeeeee……encara et pots apuntar al viatget que farem l´eva i jo…oblida´t de Papua!!!
Maquíssimes les fotos…es clar que això no te gaire merit per la magnificence de l´espai…jejejeeje
Noe, ja l’ha pots apuntar a l’agenda per un altre any.
German, les fotos tenen molt de mèrit ja que per fer-les s’ha de venir…..cosa que vosaltres encara no heu fet….jajaja