Una excursio per la vora del riu Indus ens ha portat a visitar els poblets de Basgo i Likir i els seus impressionants monestirs, aixi com el monestir de Rizong, gairebe infranquejable durant bona part de l’any.

Al pas del riu, tot es destrossa: ponts arrencats, cases que l’aigua s’ha emportat, fins d’algunes que encara es troben d’empeus es pot veure una muntanya de terra que arriba fins al sostre. Poc a poc, els ladakhis van recuperant el somriure i reconstruint allo que l’aigua i el fang s’han emportat.

Basgo fou capital del Ladakh fins el 1476  i bona mostra es la fortalesa i el monestir que sembla creixer per sobre la roca. Des de dalt, les vistes son impressionants, amb la vall de l’Indus verdejant encara i la destrossa, la gent treballant als camps, vaques i dzos, camperols en ple treball.

Rizong es troba enclavant enmig una muntanya de pedra, gairebe innaccessible quan la neu s’apodera del Ladakh, quan l’aigua s’emporta els ponts, quan la terra es desploma i s’endu al seu pas tot el que troba. Aquest any hem pogut accedir per una carretera alternativa, despres d’uns quilometres en que semblava que haguessim de caure llera avall del riu. Mireu quina preciositat.

Prop del poble de Nimo conflueixen els dos rius mes importants de la regio: l’Indus, el de la dreta, que corre marronos per tots els sediments arrastrats durant les inundacions i el Zangskar, per l’esquerra, que baixa blau com el cel per l’oxigen de l’aigua gelida que porta.