Diyarbakyr és una ciutat viva, que lluita per deixar enrere els anys en què era associada al terrorisme kurd.

Passejar per la vora de les muralles que envolten el casc antic, és gaudir de l’ombra dels arbres, del somriure de la gent, de les rialles dels nens.

Endinsar-se en els carrerons és gaudir de la vida dels kurds, sentir l’aroma de les espècies i dels kebabs, veure els colors de les fruites i verdures disposades en petites parades, tastar els formatges i les olives preparades de diverses formes.

En un caravanserrall molt ben restaurat, assaborim uns mantis amb iogurt (els raviolis turcs). Des de la terrassa del primer pis imaginem com arribaven les caravanes i com els comerciants exposaven les mercaderies, esperant una bona venda. Com fa segles, el caravanserrall és ple de vida: el pati està ara ocupat per boniques teteries on la gent gaudeix del te i petites botigues amb camisetes estampades amb la imatge del Che Guevara.

Al soterrani hi ha una gran llibreria, deu ser la més bonica que hem vist mai, amb els llibres disposats entre les antigues columnes.

Ben dinats, visitem la mesquita Ülu Camï, construïda el 1091 per Malik Sah, un dels primers sultans seljúcides. Al pati, conversem amb unes joves estudiants amb molta inquietud per viatjar i ens calentem amb els últims raigs de sol, pensant ja en el final d’aquest viatge.

Ulu Cami

Caravaserrall

Nens kurds

Durant aquests dies, que hem visitat el Kurdistan turc, hem gaudit del caliu d’aquesta gent. Des d’aquest blog us volem animar a que incloeu dins la vostra ruta aquesta regió. No us en penedireu.