Aquesta és l’última oportunitat que tenim per anar a Lamayuru. Ja no ens queden massa dies al Ladakh i per tant no podem fallar.
A les 7.00 am, quan encara es fosc, estem a l’estació però a l’explanada no hi ha cap autobus. Esperem; poc a poc va arribant la gent. Ens parlem l’estratègia per guardar seient: jo m’encarrego de la motxilla grossa i la Núria buscarà seient.
Arriba l’autobús, com tots atrotinat. Alguns homes i la Núria corren per reservar seient quan encara està en marxa. En una hàbil maniobra més pròpia del basket, la Núria aconsegueix reservar dos seients llençant la bossa per la finestra al més pur estil de la bomba Navarro. La gent que ha aconseguit seient ens mira i assentin amb el cap somriu; ho hem fet bé. Tenim seients.
El trajecte fins Lamayuru es espectacular. La carretera recorre per un barranc tant profund i estret que el sol no hi penetra. Molt abaix, tant que l’Indo pareix un rierol, es veuen les restes d’algún camió que no va tenir la sort d’arribar al seu destí.
Segons la LP, els Himalaies van evolucionar fa 80 milions d’anys quan el subcontinent indi va col·lisionar contra la placa aisàtica, més tova. La col·lisió continua i les muntanyes s’eleven cada any 8 mm. En aquesta zona es veu de forma clara: les plaques tectóniques ascendeixen de forma vertical cap al cel intentant esgarrapar els nuvols.
Deleitats per aquest espectacular paisatge arribem a Lamayuru. Hem trigat 5 hores en recorrer els aproximadament 140 km.
Ara toca agafar allotjament; comprovem que la majoria de guesthouses estan tancades i només tenim dues opcions: el Dragon Hotel per 200 Rs o l’hotel del gompa per 1000 Rs. Així que la elecció es ben facil: el de 200 Rs que la guia LP en parla molt bé.
A l’entrar a la guesthouse te n’adones de dues coses: que la guesthouse es molt bàsica i bruta i que la guia es una merda. On estan les acollidores habitacions decorades amb murals budistes?, i de la cuina italiana que se n’ha fet?.
Una parella d’israelians se’ns adelanta al pasadís quasibé a empentes i agafa l’habitació amb més finestres. Rucs!!. En aquesta época de l’any com més finestres més fred, així que amb tranquilitat recorrem la resta d’habitacions fins trobar la que té les finestres més petites i millor tancades. L’elecció es acertada, a l’endemà nosaltres ens despertem havent dormit perfectament i ells gelats.
Després d’agafar habitacio, pugem a visitar el gompa. És el més antic del Ladakh, data del segle X i està encaramat a les muntanyes de forma espectacular. Per arribar atravesem el petit poble format per quatre senderes empinades i cases derruides. Lamayuru deu ser un dels pobles més pobres de la vall, al menys el més pobre que hem vist fins ara.
Per la tarda se’ns uneixen tres nois que van en moto. D’on sou, els preguntem. Polacs, ens responen. I nosaltres?, també polacs responem i ens miren estranyats. Durant el sopar els expliquem les magnífiques relacions entre el poble de Catalunya i el de Polònia així com els programes de televisió que fan referència a aquest fet singular i extraordinari. Riem tots!!!.
Unes fotos:
