Ens allotgem en un bonic hotel amb un personal molt amable: som els únics clients. Escollim una habitació amb vistes al jardí, terrassa i sostre de fusta. Dinem i passegem per aquest bonic poble fins al gompa, l’únic edificat en pla. Data del segle XI i té nombroses influències catxemirs. L’edifici no es massa espectacular però l’interior es sens dubte el més bonic que hem visitat.

Satisfets per la visita, passegem pel poble fins que es fa fosc. Per sopar: café amb llet i thungkpa, la saborosa sopa tibetana, que ens templa el cos.

Pel matí esmorzem de forma abundant i seiem a la terrassa llegint i escoltant música; fins les tres de la tarda no surt el bus, així que tenim temps. Per dinar, pa tibetà i el que queda del fuet que vam portar de casa. A les dues marxem a esperar el bus.

- Com que avui no n’hi ha?. – Au!!! Carrega les motxilles a l’espatlla, recorre els 4 km fins la carretera principal i espera que passi algú. Com que la paciència per esperar no és el nostre fort ens posem a fer dit. Pugem en un camió catxemir decorat de forma espectacular i estrafalaria. Qui hagi vist algun d’aquest camions ja sap a que ens referim.

El camió ens deixa a Saspol on ens han garantit que a les 3 pm passa un bus. I esperem: les tres, tres i quart, tres i mitja, quatre. Deuen voler dir les 3 pm “indian time”, que significa que arribarà quan hagi d’arribar. Per fí, a les 4:30 pm pugem contents de tornar a Leh.

En arribar la Lamu ens rep amb una abraçada i ens prepara un te amb mantega i sal, el nostre preferit. L’Anju ens prepara dos cubells d’aigua calenta. Només en necessitem un li diem, però elll insisteix en dos i no se’n parli més. Ens haurà vist molt bruts?.

- Avui us quedeu a sopar: txapatis, dal i verdures estofades. Primer us dutxeu i descanseu i després baixeu a sopar – ens diu la Lamu -. Que bé tornar a ser a casa!!!