Chemrey es veu preciós sobre el petit turó, les muntanyes de l’Himàlaia li guarden les espatlles.

Es poden veure a l’interior figures tàntriques sexuals. Un monjo ens fa de guia i, en acabar, ens convida a la seva habitació. Aquesta està situada en una de les cases del vessant de la muntanya. Allí hi han diverses habitacions, una per cada monjo, una petita cuina i un bany. Ens convida a suc i a galetes i xerrem una estona sobre budisme i l’ocupació xinesa del Tibet.

Stakna, el gompa es veu espectacular ja que el turó on està edificat s’aixeca enmig d’una plana i al costat de l’Indo. En una de les terrasses, asseguts al sol, mengem uns aubercocs secs i unes pomes que ens serveixen de dinar. Visitem cinc sales, en una d’elles hi han cinc imatges de Buda en diferents manifestacions, l’altra és una biblioteca i les altres són sales d’oració.

Cansats però satisfets tornem a Leh. Descansem i sortim ben aviat a sopar, al Gesmo, que s’ha convertit en el lloc de trobada dels pocs viatgers que quedem a la vall. Assaborim dues pizzes de verdura i xerrem amb la Julia que demà marxa a Dharamsala i coneixem un nouvingut, Juan que només fa un dia que ha arribat. Aquest any, a diferència del passat, trobem molts turistes.

La nota negativa del dia és la notícia que nombroses persones, ladakhís i tibetans, han mort al pas de Lachlung La quan feien la ruta de Manali a Leh. Han mort a causa del fred i d’allaus de neu. Els nostres pensaments són amb ells i amb les seves famílies. Nosaltres vam passar per allí no fa ni deu dies i vam fer sort perquè l’endemà d’arribar a Leh, la neu va obligar a tancar el port. Vam tenir la sort que ells no han tingut.