Chengyang, els ponts de la pluja i del vent. Diari de viatge i informació pràctica.

Chengyang

En una zona muntanyosa de la província de Guangxi , habitada per la minoria ètnica Dong, hi han sorprenents ponts de fusta que a més de ser utilitzats per creuar el riu, són lloc de trobada i descans per als seus habitants. Usats com a lloc on entaular conversa a l’abric de les inclemències del temps, amb l’arribada del turisme s’han convertit també en petits mercats on les dones Dong venen la seva quincalla.

En la seva construcció no s’utilitzen claus, ja que estan dissenyats de manera que cada peça encaixi amb l’altra. No és aquesta una tècnica exclusiva d’aquesta regió, en altres parts del món també ha estat utilitzada. Un exemple d’això seria l’església ortodoxa de Karakol, al Kirguizistan, construïda en fusta sense utilitzar un sol clau.

Continua llegint

Com anar a Yangshuó des de Guilin. Informació pràctica de Xingping.

Muntanyes càrstiques de Yangshuo

Yangshuó i Xingping

Yangshuó està situat a 60 km de Guilin. Xingping és una petita localitat que ésta situada a 1 hora de bus de Yangshuó i al contrari d’aquesta, és molt tranquil·la ja que la majoria d’allotjaments és troben a Yangshuó.

Aquesta zona té un paisatge càrstic espectacular. Se tracta d’un dels destins que s’hauria d’incloure en qualsevol itinerari per Xina. Les muntanyes emergeixen d’enmig de camps d’arròs creant un paisatge d’allò més pintoresc.

És poden fer caminades, navegar pel riu Li, anar en bicicleta, etc… Moltes d’aquestes activitats estan subjectes a la climatologia. Com que aquesta zona la vam visitar al novembre (2012) vam tenir alguns dies de pluja o boira que ens van impedir fer alguna d’aquestes activitats. Tot i això, la zona és preciosa, una de les més maques de Xina, i us la recomanem.

En relació amb aquesta zona hem escrit aquests articles que us donaran una idea del que podeu fer:

Com anar a Yangshuó, des de Guilin.

Davant l’estació de tren surten diversos autobusos turístics que van a Yangshuó. L’altra opció és anar a l’estació d’autobusos situat a l’avinguda principal, a uns 500 metres a l’esquerra de l’estació.

El trajecte fins Yangshuó dura 1,5 hores i el preu del bitllet és de 20Y. L’autobús us deixarà a l’estació de Yangshuó. En aquesta ciutat hi han nombrosos hotels, restaurants i cafeteries. No us els acabareu.

Nosaltres vam optar per continuar fins la veïna població de Xingping, a una hora de bus d’allí. El cost del bitllet és de 7Y.

On allotjar-se, a Xingping.

Ens vam allotjar a l’Old Place International Hostel, molt recomanable, amb habitacions de diferents preus i categories. Està al final del carrer principal, a tocar del riu Li. Vam pagar 100Y per una habitació doble amb bany, de superior categoria. El preu era de 120Y, però amb el carnet de YHA, que vam fer aquí mateix, ens vam estalviar 20 yuans per dia.

On menjar, a Xingping.

El propi hostel té un restaurant, en un altre carrer, que us faran descompte pel fet d’estar-hi allotjats. Perduts pels carrerons del casc antic, hi han petits restaurants on se menja molt bé.

De Hong Kong a Beijing: Dazhai, les terrasses d’arròs de Longji

Terrasses d'arròs a Dazhai

Senderisme per les terraces d’arròs

Des d’un mirador encarat cap a la profunda vall, l’empudegadora boira que ens ha ocultat la vista durant tot el matí comença a obrir-se. Als nostres peus, com si s’hagués obert un teló, es desplega un horitzó de terrasses d’arròs que s’arrepleguen una al costat de l’altra, serpentejant com les escates d’un dragó, tan altes i vertiginoses que ens treuen l’al·lè.

Estem a Dazhai, al sud-est de la Xina, a només dues hores de la ciutat de Guilin. I encara que sembli estrany, aquí no hi ha asfalt, ni vehicles, només bosc, camps d’arròs, llogarets i minories ètniques. Tot i ser una zona turística, podem dir que estem en una de les molt buscades “xines rurals” que resulten tan evasives per al viatger d’avui dia.

Dazhai, poble rural a Xina Dazhai, poble rural a Xina

La zona de Longsheng, també coneguda com Longji Terraces o Dragon’s Backbones Rice Terraces (espinada del dragó) són un veritable tresor de natura i tranquil·litat que s’enyora des del primer moment en què el veus, doncs ja intueixes que el trobaràs a faltar.

Continua llegint

La ruta del Cister: Reial Monestir de Santes Creus

Monestir de Santes Creus de la Ruta dels Cister

Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus

Està situat a Santes Creus, un petit poble amb menys de 200 habitants, situat a la riba esquerra del Gaià, a la província de Tarragona

El monestir és una de les joies de l’art cistercenc i junt amb els de Santa Maria de Vallbona i el de Poblet, formen l’anomenada Ruta del Cister, que es pot recórrer fent senderisme pel sender de gran recorregut GR 175, que forma part de la xarxa de senders senyalitzats d’Europa.

Monestir de Santes Creus

Monestir de Santes Creus

És l’únic dels tres monestirs que actualment no té vida monàstica. Va ser fundat l’any 1168 i protegit per la noblesa i els reis, es va convertir en un centre espiritual, d’estudis i de colonització dels territoris recent conquerits als musulmans, a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les taifes de Lleida i Tortosa.

L’any 1835, després d’anys de decadència, l’activitat monàstica és abandonada. Això donà peu a que a les dependències exteriors dels monjos s’hi desenvolupés el nou poble de Santes Creus.

L’any 1870 es trasllada la presó de Tarragona a l’edifici del monestir, cosa que causà importants destrosses. El 1921 és declarat Monument Històric i començà la recuperació de l’edifici.

Monestir de Santes Creus

Monestir de Santes Creus

Les Tombes Reials

Santes Creus va ser escollit pels reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou, com a panteó. A l’interior de l’església, a banda i banda de l’altar major, hi ha els sepulcres reials, formats pels sarcòfags de pedra que acullen les seves restes: a la dreta hi ha el Mausoleu de l’Evangeli, que conté les tombes del Rei Pere el Gran i de l’Almirall Roger de Llúria. I a l’esquerra de l’altar s’hi troba el Mausoleu de l’Epístola, on es troben  enterrats el Rei Jaume II el Just i la seva esposa.

Tombes reials

Tombes reials

Quan anar

Val la pena visitar-lo durant el cap de setmana, doncs a l’exterior se celebra un mercat on es poden comprar productes artesans com ara botifarra de bolets, formatge de cabra i altres productes de la terra.

Com anar

Mapa de ruta Tarragona a Santes Creus

Horari

El monestir es pot visitar durant tot l’any, de dimarts a diumenge, festius inclosos. L’horari és el següent:

  • De l’1 d’octubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.30 h
  • De l’1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 19.00

Els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l’1 i 6 de gener, està tancat.

Viatge de Hong Kong a Beijing. Informació pràctica: com anar de Hong Kong a Shenzhen i Guilin.

Viatge de Hong Kong a Beijing

En acabar la visita per Hong Kong, i amb els visats de Xina fets, la següent parada del nostre itinerari és Guilin. Per anar, abans ens hem de desplaçar fins la veïna població xinesa de Shenzhen on agafarem el tren nocturn.

Com anar a Shenzhen, des de Hong Kong:

Per anar a Shenzhen, des de Hong Kong, la millor opció és agafar la línia blava del metro i baixar a l’estació de Lo Wu. Un cop allí, heu de caminar un centenar de metres fins el punt duaner, on passareu el tràmit de sortida de Hong Kong.

A continuació us heu de dirigir a l’altre checkpoint on heu d’omplir un formulari que us donaran. Amb aquest formulari i el visat, passeu el control i ja esteu a Xina.

En el mateix edifici trobareu un banc on canviar moneda o treure’n del caixer automàtic. Fora està l’estació de tren, on podeu comprar els bitllets a la vostra destinació.

Si us equivoqueu amb el metro i feu cap a l’altra estació que acaba la línia blava, la de Lok Ma Chau, no us preocupeu doncs aquí també podeu fer el tràmit d’entrada a Xina. Això si, haureu d’agafar el metro, al soterrani del mateix edifici, per anar a l’altra estació.

mapa de metro de hong kong

On menjar, restaurants, cafeteries i supermercat:

Si teniu una llarga espera fins que no surti el vostre tren, el millor és deixar les motxilles a la consigna de l’estació, que està situada al soterrani. A 20 minuts caminant,  hi ha una àrea amb cafeteries i restaurants d’estil occidental, on podeu passar l’estona fins que surti el vostre tren.

Allí mateix trobareu un supermercat on abastir-vos. Nosaltres sempre comprem cafè, sucre i llet (en pols o en brics petits) ja que al tren hi ha aigua calenta potable amb la que ens podem fer un deliciós cafè amb llet, per matar l’estona o per esmorzar. En aquest supermercat trobareu també tasses de plàstic i culleretes per si us son menester i una zona on comprar menjar calent que us podeu endur per sopar al tren. Tot i que allí també en cuinen, aquest està més bo.

En aquest mapa trobareu com arribar.

Mapa de shenzhen, Xina

                          GUILIN

Com arribar a Guilin, des de Shenzhen:

Nosaltres vam optar pel tren, però també és pot anar en bus. En el cas del tren, l’horari i el número és aquest.

Horari tren Shenzhen a Guilin

L’opció que vam escollir va ser la de llitera dura, que son 6 lliteres en una cabina sense porta al passadís. És molt confortable i una excel·lent opció per viatjar per Xina.

Si sou quatre persones, una bona opció és la llitera tova, que son quatre lliteres en cabina amb porta.

Vagó llitera dura tren Xina                          Vagó de llitera dura

Un cop a Guilin tenim la opció d’anar a l’àrea de muntanyes càrstiques de Yangshuó, molt recomanable, o als bancals d’arròs de l’àrea de Longsheng i Longji, que és el que vam fer nosaltres aquest any, donat que l’anterior (2012) havíem visitat l’àrea de Yangshuó.

Articles d'aquest viatge: De Hong Kong a Beijing.
Informació general del viatge a la guia MSLL de Hong Kong a Beijing

Un dia a Boudhanath, el barri tibetà de Kathmandú

bouda-13
DSC_3396

Un dia a Boudhanath

Tot just comença el dia quan sonen les trompetes que criden a l’oració. Allotjats a la guesthouse del monestir, només ens cal baixar les escales per accedir al temple. Fa olor a mantega, mantega d’espelmes. La llum és tènue i bellugadissa. Embolicats amb la seva roba vermellosa i asseguts en la postura del lotus, els monjos reciten mantres. Davant seu, petites taules amb els llibres del Dharma i una tassa de te. Ens arraulim vora una paret. Un novici serveix te a tots els presents. A aquella hora s’agraeix, doncs el fred dins la sala és intens. A petits glops ens escalfem. Tanquem els ulls i deixem que aquell so gutural ens acompanyi i penetri al nostre esperit.

En acabar l’oració, sortim al carrer. Els vilatans s’acosten poc a poc a l’estupa de Boudhanath. Els seguim. Núria busca un lloc per practicar meditació mentre jo, càmera en mà, busco el meu lloc per fer fotos. Com portem dies aquí, ja sé on m’he de posar per no molestar ningú.

Homes, dones i ancians donen tombs al voltant de l’estupa. Alguns fan reverència a petites imatges del Buda. Altres giren els molinets mentre reciten el mantra més universal: Om mani padme hum. Es respira una atmosfera vibrant i carregada d’energia, una energia reparadora.

DSC_0043bouda 06
bouda 01 DSC_3875

Uns quants clics després, guardo la càmera i m’incorporo a la fila. Està atapeïda de gent. Dono una, dues i tres voltes mentre recito l’Om i giro els molinets d’oració. A la mà porto el meu mala. Sempre el porto quan viatjo. Beneit pel Karmapa penso que em donarà sort.

En acabar el meu viatge espiritual, busco a Núria. La veig en un racó dalt de l’estupa. Junts anem a esmorzar, com cada matí, al Limis. És un petit restaurant tibetà, familiar, on no falten els xapatis ni els tes amb mantega.

El monestir de Kopan i el Mahadev Temple de Gokarna

Avui passarem el matí al monestir de Kopan. Hi anirem passejant, doncs no es troba gaire lluny d’aquí, en un pujolet envoltat de vegetació, des d’on es pot veure tot Katmandú. Núria assisteix a classe de filosofia budista i jo passo l’estona a la biblioteca, llegint i prenent notes. Val la pena acostar-se fins aquí tant pel temple i els jardins com per gaudir de la lectura en la seva acollidora biblioteca: hi ha llibres de filosofia budista escrits en gairebé tots els idiomes. De fet, molts estudiants d’arreu del món passen llargues estades per assistir a classes de budisme i realitzar retirs espirituals. A Espanya, Kopan és força conegut pel lama Osel Rinpoché, nascut a Granada el 1985 i que fou reconegut com a reencarnació del Lama Thubten Yeshe.

Havent dinat al restaurant del mateix monestir, una passejada a través d’un espés bosc de pins ens porta fins al poblet de Gokarna. Visitem el Mahadev Temple, situat prop la carretera i vora el riu.  S’hi està a gust. A meitat tarda, veiem un bus local que s’apropa des del poble, així que d’un salt ens incorporem a la carretera i preguntem si es dirigeix a Kathmandú. I així, tan fàcil, tornem a Boudhanath on en caure la tarda la estupa torna a està plena de vida.

DSC_0090DSC_0070 DSC_3851Sin título-1

Nit de lluna plena a Boudhanath

L’estupa de Boudhanath, durant les nits de lluna plena, es guarneix amb noves banderoles d’oració i tot d’espelmes al seu voltant. El budisme Theravada celebra aquests dies perquè creu que el Buda Històric, Siddharta Gautama, va nèixer, es va il·luminar i va morir en un dia de lluna plena. Nosaltres hem estat de sort, doncs avui hi ha lluna plena.

DSC_0108DSC_4132DSC_0052

La seva visió és màgica i l’atmosfera és tan acollidora, que fer la kora al voltant de l’estupa en una nit com aquesta t’aporta una sensació molt especial. També hi ha paradetes amb espelmes, de manera que, a canvi d’unes poques rupies, encenem uns llums per demanar, com els antics viatgers que marxaven cap a Lhasa, un bon viatge.

DSC_4151-Editar

Hong Kong: punt de partida de la ruta cap a Beijing

Pels qui no ens importa tornar als mateixos llocs, sempre és interessant deixar-se alguna cosa a veure. Aquesta podria haver estat l’excusa per tornar, per segon any consecutiu, a Hong Kong, però el cert és que el fet que allà facin el visat xinès en un o dos dies, i la mandra d’haver d’anar dos cops al consolat de Barcelona, en va ser el motiu principal.

Hong Kong

Aquest cop no va ser necessari dormir a les Chungking Mansions, doncs uns nois del poble, l’Alex i la Gisela, que per motius laborals havíen marxat a viure a Hong Kong, molt amablement ens van allotjar a casa seva. Així, Hong Kong tornava a ser lloc de trobada entre catalans, com l’any passat ho havia estat al coincidir amb el Víctor.

Com bons anfitrions, ens van venir a rebre a l’aeroport i realment va ser una alegria veure cares conegudes tan lluny de casa. En arribar al seu apartament vam descarregar les pesades motxilles. Com els mercaders de la Ruta de la Seda, també portàvem productes d’un món a l’altre, en aquest cas paquets de pernil i fuet que la mare de l’Alex ens havia donat perquè els hi portéssim. I tot i que feia pocs dies que havíem sortit de casa -abans de Hong Kong havíem estat a Bangkok- un tallet de pernil i una amanida per sopar ens va semblar un banquet digne d’un rei!

La Gisela ens fa de guia pel Ladies Market

L’endemà, mentre l’Alex treballava, la Gisela es va oferir a fer de guia i ensenyar-nos el Ladies Market. Val a dir que s’estrenava en aquesta faceta i, com al cap de pocs dies la visitaven unes amigues, practicaria amb nosaltres. I tot i que ens vam perdre, no ho va fer gens malament!

Per anar, res més senzill que agafar el metro i baixar a Mong Kok Station, sortida E2. Aquest mercat rep el seu nom degut a que la major part de productes anaven destinats a les dames. Amb més de 100 llocs de venda de roba, accessoris i records, aquest mercat ofereig grans possibilitats per qui vulgui practicar el noble art del regateig. Nosaltres ens vam limitar a remenar algunes parades buscant una funda per la Nexus, que no vam trobar.

pintant un pas de vianants a Hong Kong                         Sense comentaris...
 Ladies Market de Hong Kong                           Ladies Market

En un mercat de peix de la vora, vam observar la forma que tenen d’exposar-lo a la venda: tallat de forma seccional perquè els òrgans quedin intactes i el peix aguanti viu el major temps possible. Es veu que als hongkonites els hi agrada comprar el peix viu. I si a mi em va semblar una forma molt cruel de venda, no sé què hagués pensat l’Anju que ens explicava que a Ladakh no mengen peix perquè “són éssers indefensos que ni tan sols saben cridar”. Segurament s’hagués esgarrifat.

El Monestir dels Mil Budes

L’endemà al matí vam anar a l’agència Forever Bright a tramitar els visats per Xina. Al ser dues persones, ens farien el visat de grup i per la tarda ens el lliurarien.

Amb el tràmit fet, tots quatre vam marxar a visitar el temple. El cert és que tot i el nom, no és ben bé un monestir ja que no hi resideix cap monjo i el temple tampoc està sota cap ordre monàstica. Va ser construït per Yuet Kai, un devot laic que va dedicar els últims anys de la seva vida a la seva construcció. El camí fins el monestir està vorejat en ambdós costats amb Budes d’or, cada un és únic i estan en diferents postures.

Temple dels mil budes de Hong Kong Temple dels mil budes de Hong Kong Temple dels mil budes de Hong Kong L'Alex i la Gisela al temple dels mil budes de Hong Kong           L'Alex i la Gisela, els nostres anfitrions

Tenint en compte que haurem vist molts monestirs arreu d’Àsia, aquest no és que ens entusiasmés,  però si heu de passar uns dies per Hong Kong, i us sobra temps, val la pena venir. La forma més senzilla d’anar és agafant el metro en direcció a Lo Wu-Lok Ma Chau i baixar a l’estació de Shatin.

I per acabar el dia, una cervesa al bar més alt del món: el Ritz

I no podíem deixar Hong Kong sense les vistes dels gratacels de la badia. I quin millor lloc que al bar del Ritz? Situat a la planta 118 de l’edifici de l’ICC, difícilment tindreu millors vistes de la ciutat.

Curiosament el sots-director també és català. Va venir deseguida a presentar-se en veure que l’Alex portava la samarreta del Barça, la de la senyera. Bé, encara no tinc clar si el que li va cridar l’atenció va ser la samarreta o la nostra indumentària completament fora de lloc en un local d’aquesta categoria.

Bar de l'hotel Ritz de Hong Kong                 Hotel Ritz-Carlton de Hong Kong

El cas és que ens va acompanyar al bar on ens va explicar que aquest era el més alt del món i que l’edifici es movia lleugerament per evitar que els ciclons i terratremols no l’ensorressin.

En aquest mateix edifici, a la planta 100, hi ha un mirador de 360 graus però l’entrada és molt cara. Vam pensar que era preferible pujar al bar del Ritz i per menys diners poder beure una cervesa i gaudir de les vistes des de més alçada.

Hong Kong vist des del bar del Ritz-Carlton Hong Kong vist des del bar del Ritz-Carlton

I en aquest indret, amb aquestes magnífiques vistes, diríem adeu a Hong Kong. Havíem passat uns dies en magnífica companyia i havíem fet nous amics. Des d’aquest petita bitàcora els hi torno a donar les gràcies, doncs van ser uns magnífics amfitrions i ens van acollir amb molt de caliu!

  • El nostre viatge continuaria per Xina, seguint aquest itinerari: Hong Kong, Dazhai, Chengyang, Fenghuang, Zhangjiajie, Luoyang, Pingyao, Datong i Beijing.
Mapa de ruta xina
Més informació de Hong Kong: Que veure a Hong Kong en 2 o 3 dies.
Entrades relacionades: Ruta de Hong Kong a Bejing

L’Any de la Serp: resum viatger 2013

Com sembla que està de moda escriure sobre els viatges realitzats durant l’any, he decidit apuntar-me a aquest corrent i posar en ordre un any que podem considerar com a bo.

Com cada any, els primers mesos van ser en blanc, a excepció d’algun cap de setmana a Girona per visitar uns amics i, com ha de ser, abusar de la seva hospitalitat. Des d’aquí els dono les gràcies ja que suposa per nosaltres una desconnexió brutal del dia a dia.

Girona

Turquia, altre cop

Al maig i amb el bon temps, vam emprendre un nou viatge que duraria 8 dies. Després de descartar destinacions com Jordània o Egipte, Turquia va venir al nostre rescat, com en altres ocasions.

Aquest cop vam visitar Anatòlia Central, seguint les petjades deixades pels Seljúcides, a les ciutats de Sivas, Tokat i Amasya. Com sempre, Turquia no ens va defraudar i encara que curt, el viatge va ser intens. Crec doncs, que aquest ha estat el millor viatge de 2013, ja que guardem molt bon record del contacte amb la gent i del que vam poder visitar.

SivasAmasya

De nou Vielha i la Val d’Aran

Al setembre tornem a Vielha per caminar per la muntanya. Bones passejades i bon menjar, sens dubte que van gaudir d’un gran cap de setmana.

Vielha Val d'Aran

I per acabar tercer viatge a Xina

I va arribar l’octubre i amb ell la nostra escapada anual a Àsia. Al principi la nostra intenció era visitar algun país del sud-est asiàtic, Malàisia preferentment, i per això vam comprar vols a Bangkok. Però segons s’anava apropant el viatge, l’interès per aquesta regió va anar baixant fins al punt de comprar vols amb Air Àsia i de Bangkok anar a Hong Kong, on vam ser molt ben rebuts per uns amics que ens van allotjar a casa seva i que van cuidar de nosaltres els tres dies que vam estar allí. Moltes gràcies nois!!

Hong Kong

A Hong Kong vam fer el visat xinès i vam emprendre una ruta, majoritàriament en tren nocturn, per visitar els bancals d’arròs de Dazhai, els ponts de la pluja i el vent de Chengyang, les cases sobre el riu a Fenghuang, el magnífic paisatge del Parc Nacional de Zhangjiajie, els budes de Luoyang i Datong i la ciutat antiga de Pingyao. Finalitzem aquest itinerari visitant l’espectacular gran muralla i Beijing, una ciutat que ens va encantar. D’aquí tornem a Bangkok on passem la resta del viatge descansant a la platja.

Dazhai Fenghuang Luoyang

En resum, un any en què hem visitat molts llocs i vist coses meravelloses. Ens quedem però, amb l’espina de no haver pogut tornar a Ladakh, encara que esperem fer-ho aquest proper 2014.

Aquest és el nostre desig per al proper any!

Insallah!!